A la Maribel Ferrándiz i en Pepus Ferrándiz, que aleshores tenien disset anys, els “van detenir el 23 d’abril del 1971, la Brigada Política-Social, amb el “sereno” com a testimoni per a l’atestat, seguint la normativa” dins d’una operació policial contra el PCE(i), el partit polític clandestí precursor del PTE, i la Joven Guardia Roja.
“Entrar als calabossos va ser com si m’haguessin posat en una novel·la”, “el calabós era un lloc fosc, brut, llardós”, “dormíem a terra” a uns “matalassos bruts on altres presos havien vomitat abans” i “tot estava molt brut i el menjar era fastigós. Com que hi vam estar tants dies, vam conèixer molta gent. Una nit van fer una batuda de prostitutes i van omplir totes les cel·les; els homosexuals també ho passaven molt malament” i els obligaven a “netejar els calabossos i escombrar els passadissos”. “La meva companya de cel·la va demanar Zotal i amb això vam netejar la cel·la i el lavabo. En tot el temps que hi vam ser no ens vam poder dutxar: ‘¡Apestáis!’, ens deien els policies, i era veritat”
Els informes policials empraven l’eufemisme “hábilmente interrogado” per a amagar l’ús habitual de les tortures perquè “donessin noms, i si no coneixíem ningú, ens colpejaven”. “Em pegaven cops a l’estómac i em faltava l’aire per respirar. Després vaig saber que al meu germà el feien mirar per una finestreta i li deien: ‘Si no parles, pegarem i violarem la teva germana”.
“També em feien caminar amb les mans emmanillades rere els genolls, i si queia, em pegaven”, “et tenien emmanillat al radiador de genolls hores, t’havies de pixar a sobre, no tenies més remei” “o em feien estar recolzat a la paret sobre el front durant hores. Em va sortir un bony que vaig tenir molt de temps”.
“Els policies es posaven en rogle i 15 o 20 agents et donaven cops de puny al pit un rere l’altre durant molt de temps… La noció del temps es perdia, deixaves de saber si era de dia o de nit, no podies dormir tranquil… t’amenaçaven i et deien: ‘aquesta nit vindrem a buscar-te a les dues de la matinada’, però no sabies quan seria exactament”.
“Malgrat tot, les nostres tortures no eren tan fortes com les de la gent més gran, suposo que perquè érem uns “críos” i perquè es pensaven que cantaríem ràpid, però no vam parlar”.
En Pepus i la Maribel passarien un any i un mes a la Model i la presó de dones de la Trinitat Vella, esperant ser jutjats, en un primer moment, per un tribunal militar i, després, pel Tribunal de Orden Público fins a l’aplicació d’un indult el novembre de 1975. Però la repressió no es limitava a la presó, perquè “quan acabava la detenció hi havia llistes negres”, a en Pepus el “van destinar a un batalló disciplinari” quan va fer el servei militar obligatori i “no ens deixaven treure el carnet de conduir”.
Jornada de reflexió i debat entorn l’edifici de la Prefectura de Policia de Via Laietana. 2021. Ateneu Memòria Popular
Li deien: Si no parles, pegarem i violarem la teva germana… 2021. El País
https://cat.elpais.com/cat/2021/10/15/cultura/1634293649_047876.html?rel=listapoyo
Tancar Via Laietana, el “cervell de la repressió”. 2021. Públic. Àngel Ferrero
https://www.publico.es/public/memoria-historica-tancar-via-laietana-cervell-repressio.html