El promotor Enrique Banús va comprar uns terrenys no urbanitzables a Ciutat Meridiana, l’alcalde franquista José María de Porcioles Colomer (FET y de las JONS) afavoreix l’especulació urbanística per a allotjar a la immigració, els requalifica el 1963 i impulsa el Plan Parcial de Font Mangués.
El regidor de l’Ajuntament de Barcelona Mariano Ganduxer Relats, el procurador de les Cortes franquistes Joan Antoni Samaranch Torelló (FET y de las JONS), el secretari de la Diputació de Barcelona Lluís Sentís Anfruns… formaven part del consell d’administració d’Urbanizaciones Torre Baró SA i construeixen un polígon d’habitatges amb materials de mala qualitat. Les famílies propietàries reclamarien, perquè el 40% dels pisos tenen humitats, i l’empresa les rebutja, dient que la causa del problema era l’ús que en fan dels banys i les cuines. La corrupció de la dictadura franquista permetrà edificar a l’espai reservat pel mercat i erigir un gratacel de vint plantes a Inmuebles en Renta.
L’incipient associacionisme veïnal es mobilitza el 1968 i el 1969 contra l’intent de suprimir una de les línies d’autobús que dona servei a Ciutat Meridiana. L’Asociación de Vecinos del Sector Vallbona-Torre Baró-Trinidad (la Nova i la Vella), més coneguda com l’Asociación de Vecinos 9 Barrios, va aprofitar les escletxes que deixava la dictadura per a legalitzar-se l’11 d’abril de 1970 i es creen seccions a Canyelles, Ciutat Meridiana, La Guineueta, La Prosperitat, Les Roquetes i El Verdum. Les assemblees i les manifestacions es feien a un descampat sense nom (plaza de Abajo) on es col·loquen uns cartells anomenant-la “Plaza Roja”. Durant els següents anys, el Filiberto Bravo, la María Cantos Llovera (PSUC), el Manuel Gordillo (PSUC-PCC), el Fernando Pindado Sánchez “Tati” (OC-BR), el Clemente Puente, el Laureano Rodríguez Huertas (PSUC), l’Antonio Torrico Rodríguez (PSUC)… col·laboraran amb la secció i l’AVV Ciutat Meridiana.
La secció de Ciutat Meridiana exigia la reparació dels edificis afectats per les humitats i les obres s’inicien el 1972, però es denuncia el 1974 a la constructora, per no solucionar les deficiències a vint-i-cinc pisos, i en descobrir el 1975 que la cimentació era defectuosa. La rehabilitació es paralitza, el veïnat es manifesta, talla el trànsit i reclama judicialment el 1977 contra l’empresa per les esquerdes a noranta habitatges.
El veïnat de Ciutat Meridiana reclamava el servei de neteja dels carrers organitzant el Concurs de caça de rates del 1971, la substitució de les canalitzacions del gas natural el 1973, els semàfors el 1976, els parcs infantils… La necessitat d’escolaritzar a la infància i el jovent als centres d’ensenyament públics va mobilitzar el barri per a aconseguir l’Escola Mestre Morera, l’Escola Ferrer i Guàrdia, la millora de les instal·lacions de l’Escola Elisenda de Montcada i, amb Torre Baró i Vallbona, l’Institut Pablo Ruiz Picasso.
El barri no té assistència mèdica pública i la secció de la Ciutat Meridiana reclama un ambulatori des del 1974. El jovent representava “Las aventuras y desventuras de un asegurado” durant una manifestació, la gent escriu una carta als Reis d’Orient demanant un hospital i inauguren el juny del 1975 un ambulatori simbòlic. Les protestes assoliren el 1976 un consultori i l’obertura el 1989 del Centre d’atenció Primària per a la Zona Nord.
L’AVV Ciutat Meridiana participaria en les assemblees de la Coordinadora d’Associacions Veïnals i Entitats de Nou Barris de 1980 i 1981 per a l’ampliació les línies del metro, se suma el 1989 a la Coordinadora Pro-metro a Nou Barris i construeix el 1992 una estació simbòlica al carrer de Vallcibera. La Generalitat de Catalunya va oferir fer un minimetro o esperar fins al 2010 per a tenir un metro convencional i l’AVV Ciutat Meridiana signa el 1999 un acord per a assolir el “gusanillo” de la línia 11, inaugurada el 2003, i el petit funicular “papamòbil”, que supera el desnivell entre l’avinguda dels Rasos de Peguera i el carrer de les Agudes.
El govern de CiU retallava el 2011 els pressupostos de la sanitat pública catalana i suprimeix l’atenció a les urgències nocturnes i durant els caps de setmana al Centre d’Atenció Primària de la Zona Nord de Nou Barris. Les AVV de Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona es manifesten el 30 de juny, perquè no n’hi ha un altre CAP que atengui les urgències, i aconsegueixen aturar la mesura.
La bombolla immobiliària va encarir el preu dels habitatges, fins i tot a llocs tan allunyats del centre com Ciutat Meridiana, que esclata amb la crisi financera del 2008. Milers de persones no poden pagar les hipoteques o els lloguers, per culpa de la precarietat laboral i els sous baixos, i són expulsades de les seves llars. L’AVV Ciutat Meridiana i l’Associació 500X20 coordinarien al veïnat per a aturar els desnonaments i obliguen els bancs a renegociar el deute pendent, oferir uns lloguers a preus assequibles o que els serveis socials reallotgin a les famílies vulnerables.
Hores d’ara, Ciutat Meridiana rehabilita els edificis per a millora l’aïllament i instal·lar ascensors i el veïnat es manifesta des del 2025 denunciant la manca de personal sanitari i recursos al CAP Zona Nord.