El Plan de Enlaces de 1905 i el Plan General de Urbanización de Barcelona de 1917 van dissenyar un passeig de circumval·lació, conegut com el carrer dels Seixanta Metres per la seva amplada, que passa per La Guineueta Vella.
Les persones malaltes s’amotinarien durant la Guerra Civil espanyola a la leproseria de Can Masdeu contra la direcció de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, el veïnat col·lectivitza els terrenys agrícoles, als que anomena la Granja del Poble, la Generalitat de Catalunya confisca la masia de Can Sangenís de les Germanes Hospitalàries per a l’Hospital General de Catalunya i ho converteix el 1938 en caserna militar.
El Plan General de Ordenación de la Comarca de Barcelona y Área de Influencia de 1953 i els Planes Especiales de 1961 i 1963 promouen la circulació intensiva dels vehicles i transformen el passeig en una autovia urbana. El Ministerio de Obras Públicas aprovà el traçat Segon Cinturó el 1969 i les obres del Tram II que afectava Nou Barris el 1970.
L’alcalde franquista José María de Porcioles Colomer (FET y de las JONS) va afavorir l’especulació urbanística per a allotjar a la immigració, impulsa el Plan Parcial de Canyelles de 1964 i la construcció del Segon Cinturó / la ronda de Dalt. Els projectes expulsaven a centenars de persones de La Guineueta Vella, un nucli d’autoconstrucció o “corea” de dos-cents cinquanta infrahabitatges sense els serveis d’aigua corrent, el clavegueram ni l’enllumenat. El veïnat desconfia de les intencions de l’ajuntament, perquè els barris es mobilitzen contra el Plan Parcial de Torre Baró-Vallbona-Trinidad.
L’Asociación de Vecinos del Sector Vallbona-Torre Baró-Trinidad (la Nova i la Vella), més coneguda com l’Asociación de Vecinos 9 Barrios, aprofitaria les escletxes que deixava la dictadura per a legalitzar-se l’11 d’abril de 1970 i es creen seccions a Canyelles, Ciutat Meridiana, La Guineueta, La Prosperitat, Les Roquetes i El Verdum. La primera secció agrupava al veïnat de La Guineueta Vella-Canyelles i s’organitza al voltant de la María Ángeles Rivas Ureña (PSUC).
El Ministerio de Obras Públicas i l’Ajuntament de Barcelona havien acordat que el primer es faria càrrec de les obres del Segon Cinturó i el segon de l’adquisició dels terrenys a preus ridículs, perquè “Para mayor gloria de la ciudad, todos los vecinos deben abandonar tan insalubre barrio”. L’incipient associacionisme veïnal convenç la major part de les persones propietàries perquè s’oposin a les expropiacions, el seguici municipal intenta notificar el 8 de febrer de 1972, casa a casa, les primeres trenta-quatre i les famílies afectades es neguen a signar el document, mentre unes dues-centes-cinquanta persones aplaudeixen.
La secció de La Guineueta Vella va rebutjar el trasllat a Ciutat Meridiana, exigeix el reallotjament al nou barri de les Canyelles, facilitats per a comprar o llogar els pisos, la cobertura del Segon Cinturó i, el que no tenia precedents, participar en una comissió d’inspecció per a vigilar l’execució de les obres. Les dones de La Guineueta Vella immobilitzaven les excavadores durant dos dies, cridant “¡Pisos sí, excavadoras no!”, i paralitzen la construcció d’aquell tram del Segon Cinturó
L’Ajuntament de Barcelona cedirà i el PMV edifica, des del 1973, 2.900 habitatges socials a Canyelles pel veïnat de La Guineueta Vella, El Carmel i l’afectat per l’enfonsament dels edificis de DARSA a La Guineueta. La secció de Canyelles organitzà una exposició molt crítica amb el projecte el 1973 i, entre el 1975 i el 1976, ocupa l’Instituto Nacional de la Vivienda (INV) i el PMV perquè assumeixin l’increment del preu de les obres, es manifesta a la plaça de sant Jaume demanant que s’accelerin els treballs, atura la maquinària a fi que els lliurin els plànols dels edificis i regressa al PMV, per a exigir que respecti l’acord de repartiment dels pisos.
La necessitat d’escolaritzar a la infància i el jovent als centres d’ensenyament públics va mobilitzar a Canyelles, La Guineueta, Les Roquetes i El Verdum per a aconseguir l’Institut de Formació Professional Guineueta, l’Institut La Guineueta i la secció Canyelles denuncia els endarreriments en la construcció del mercat municipal, l’Escola Tomàs Moro, l’Institut Collserola, el parc de Josep Maria Serra Martí…
Alhora, l’AVV 9 Barrios exigirà la cobertura del Segon Cinturó, que separava els barris i agreuja el problema de la contaminació, i les mobilitzacions se succeeixen: les dones de Canyelles obliguen a l’alcalde franquista Enric Masó Vázquez (FET y de las JONS) a creuar per una passarel·la de fusta, que era l’únic accés al barri, i aconsegueixen dos ponts estables el 1973, Canyelles i La Guineueta aturen les obres el 1975 i el Ministerio de Obras Públicas accepta cobrir alguns trams a l’altura de Nou Barris. L’oposició veïnal paralitzarà el Segon Cinturó durant deu anys, fins a assolir la cobertura del 66% de la ronda de Dalt, i reclama fer-hi zones verdes, instal·lacions poliesportives i equipaments municipals.
Les AVV de Les Roquetes i Canyelles demanaven que les instal·lacions esportives de la Fundació BRAFA fossin d’ús públic, assoleix que l’Ajuntament de Barcelona compri el pavelló el 1979 i el converteix en el Centre Esportiu Municipal Artesania. La BRAFA també era la propietària de l’escola esportiva i el veïnat enderroca les tanques el 1980, perquè impedien el lliure accés a la serra de Collserola.
L’AVV Canyelles participà de les assemblees de la Coordinadora d’Associacions Veïnals i Entitats de Nou Barris de 1980 i 1981 per a l’ampliació les línies del metro, se suma el 1989 a la Coordinadora Pro-metro a Nou Barris, construeix una estació simbòlica a la plaça de Karl Marx i inaugurava el 2001 la seva parada de metro.
El govern de CiU va retallar els pressupostos de la sanitat pública catalana el 2011 i suprimeix l’atenció a les urgències nocturnes i durant els caps de setmana al Centre d’Atenció Primària de la Guineueta. Les AVV de Canyelles i La Guineueta protesten contra la pèrdua del servei i el desviament de les persones malaltes a un hospital privat fora de Nou Barris, el veïnat es manifesta pel passeig de Valldaura dos dies a la setmana, durant trenta-sis mesos, i talla la ronda de Dalt diverses vegades.
El pas del temps va malmetre l’arrebossat de moltes façanes a Canyelles i els edificis es rehabiliten des del 2015 per a millora l’aïllament.