La dictadura de Primo de Rivera va construir quatre polígons d’habitatges, allunyats del centre, per a amagar el barraquisme durant l’Exposició Universal del 1929: Baró de Viver, el Bon Pastor. Can Tunis i Hermenegildo Giner de los Ríos a Can Peguera, també conegut, segons l’època, com les Cases Barates d’Horta, el Poble Espanyol i Ramón Albó. L’any 1931 es lliuren els habitatges de Can Peguera, el barri es converteix en el principal focus de l’anarcosindicalisme durant la Segona República i la CNT mobilitza el veïnat, que reclama l’obertura del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos i l’enllumenat públic. El Comité de Defensa Económica de Santiago Bilbao Larregola (CNT-FAI) exigí una rebaixa del 40% durant la vaga de lloguers, les dones aturen els desnonaments de qui no pot pagar i el Patronato de la Habitación de l’Ajuntament de Barcelona els talla els subministraments d’aigua i llum. La Generalitat de Catalunya aprovava una rebaixa del 50% en el preu del lloguer a l’inici de la Guerra Civil espanyola, però la dictadura franquista reclama els diners a les famílies i les incrementarà la quota.
La Lola Iturbe Arizcuren (CNT-FAI i Mujeres Libres), el Juan Manuel Molina Mateo “Juanele” (CNT-FAI, Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, Comité de Abastos, subsecretari de Defensa de Catalunya i comissari polític dels Cuerpos de Ejército X y XI) i altres periodistes de la Solidaridad Obrera i Tierra y Libertad van viure-hi i el Buenaventura Durruti Domínguez i el Francisco Ascaso Abadía (CNT-FAI i Los Solidarios) passen pel domicili del Francisco Ortiz Cárdenas. La policia faria detencions a Can Peguera i troba arsenals durant els escorcolls, perquè la CNT i la FAI tenen una militància molt activa (Eugenio Barrio Galileo, Raquel Castro Maestro, José Costa Ferrer, Josep Fort Maluenda, Juan Martínez Vita “Juanito el Rebelde” “Juan Horta” “Moreno”, Pablo Mayo Mayo, Tomás Rodríguez Martínez…), que prepara la insurrecció del gener de 1933, participa en els sabotatges del transport públic durant les vagues de 1933-1935 i persegueix a una unitat de revoltats durant el cop d’Estat del 19 de juliol de 1936.
La derrota republicana va obligar a exiliar-se a molts dels seus habitants, com el Raquel Castro, el José Costa, Josep Fort, assassinat al camp d’extermini nazi NS-Tötungsanstalt Hartheim del castell d’Hartheim, la Lola Iturbe, el Juan Martínez Vita, el Juan Manuel Molina Mateo… i la dictadura vigila el barri des de la caserna de la Guardia Civil.
Malgrat totes les dificultats, algunes persones intentaren reorganitzar la CNT i donen suport logístic a les guerrilles anarquistes. L’antic milicià Juan Brell Piñol (CNT) va establir-se al carrer de Vila-seca 80 amb una identitat falsa a la fi dels anys quaranta, el Quico Sabaté Llopart (CNT-FAI) i l’Amadeo Ramón Valledor “El Asturiano” (CNT) s’hi amaguen el 1956 durant un mes, i tots tres fugiran per les teulades per evitar la detenció de la Guardia Civil. El grup de maquis del Josep Lluís Facerías (CNT i JJLL) passà diverses vegades per Nou Barris, el Luis Agustín Vicente “El Metralla” (CNT) es fuga l’any1952 del castell de Montjuïc i refugia a Can Peguera, potser a la casa del Juan Brell, i és significatiu que la policia assassinés el 1957 al Josep Lluís Facerías a un lloc tan proper com la plaça de les Madres de la Plaza de Mayo.
El barri s’ampliava per a allotjar-hi a les persones afectades per les expropiacions de l’avinguda de les Drassanes o l’enderroc de Can Baró.
És possible que una Comisión Obrera de Barrio o una Comisión de Barrio impulsés la fundació el 1973 de l’AVV El Turó de la Peira-Santa Eulàlia de Vilapicina-Ramón Albó (Can Peguera). La primera junta es forma amb persones que no eren fitxades per activitats polítiques, com el Juan Bueno Hernández (PSUC), la Francisca Corts Llort, la Maria Doménech Doménech, l’Antonio Kaiser Herrera, l’Agustín Muñoz Sierra i la Maria Rosa Vernet (o Benet?), i col·laboren al llarg del temps el Joan Benaiges i Guasch, la Maria Rosa Benet, la Pilar Espuña Domènech (HOAC, Coordinadora de Banca, UCL, MCC, Revolta i Subleva), el Jorge Falcón Brito “El Canario”, el Vicenç Faus Abad (CCOO i PSUC), la Joaquina Gómez-Pastrana López, el Rafael Lora Lora (CCOO i PSUC-PCC), l’Andrés Madruga (PSUC), el Mariano Martínez Piquer, el José Molina Ayala (CCOO, PSUC-PCC i FAVB), el Luis Moscoso Moscoso (CCOO i PSUC), el Juan Navarro García (CCOO i PSUC-PCC-EUiA-BeC), el Pep Ortiz Sacristán (PCE(i)-PTE), l’Antonia Pazos Ortega, la Rosor Poveda Pastor, la Pepa Sala o l’Antonio Silva Pérez (JOC i PCE(m-l)) després de passar per l’AVV Les Roquetes. Les primeres assemblees es fan a les instal·lacions de la Secció Esportiva Santa Eulàlia (SESE), amb el permís de la parròquia de Santa Eulàlia, fins que llogaren un local al carrer d’Alloza.
L’alcalde franquista José María de Porcioles Colomer (FET y de las JONS) va afavorir l’especulació urbanística per a allotjar a la immigració, requalifica els terrenys de l’Institut Mental de la Santa Creu i Sant Pau i impulsa el Plan Parcial de Ca n’Ensenya. El procurador de les Cortes franquistes Joaquín Viola Sauret (FET y de las JONS), que pertany als consells d’administració de diverses constructores (Urbanización Barcinova, Calpisa-Calinova, Inmobiliarias Renta SA…) i serà alcalde de Barcelona durant la dictadura, comprava 19.000 m² de l’Institut Mental i l’ajuntament li permet enderrocar-lo per a construir-hi edificis.
Les AVV de 9 Barrios, Porta i El Turó de la Peira-Vilapicina-Can Peguera demanarien transformar-lo en un hospital públic i donen suport a la seva plantilla, però no poden impedir la demolició dels pavellons laterals. Les AVV van convocar una assemblea conjunta el 5 de novembre de 1976 una assemblea conjunta al Virrey Cinema, contra la perllongació del carrer del Doctor Pi i Molist i el projecte d’edificar-hi més blocs als terrenys de l’Institut Mental. El veïnat es manifesta, immobilitza les excavadores durant un mes, les dones fan els torns de dia i els homes s’afegeixen en tornar de la feina. La constructora reinicia les obres el 29 de novembre presentant unes llicències irregulars, el veïnat les atura, envia una comissió a l’Ajuntament de Barcelona i salva les hortes i el cos central del psiquiàtric.
El Plan General Metropolitano de 1976 proposa regenerar les zones més degradades de la ciutat i, alhora, volia enderrocar el barri de Can Peguera per a especular amb els terrenys. Una vintena de persones, com la Bernarda Freijo Cervera, l’Eugenio Martínez, el Pep Ortiz Sacristán (PCE(i)-PTE), el Bernabé Simón…, va organitzar una comissió a l’AVV Turó de la Peira-Vilapicina-Can Peguera per a oposar-se al pla i mobilitzar el veïnat convocant assemblees, presentant al·legacions, recollint signatures… i es manifesta el diumenge 24 d’octubre de 1976 sense l’autorització del governador civil. El grup també crearia l’associació Centro Social Ramón Albó el novembre de 1977, des d’on s’exigeix al Patronato Municipal de la Vivienda la rehabilitació de les cases, un procés que s’iniciarà el 1983 i triga vint anys a millorar l’habitabilitat del 83% de les llars.
Simultàniament, les Vocalies de Dones de les AVV 9 Barrios, El Carmel, El Turó de la Peira-Vilapicina-Can Peguera i La Torre Llobeta-Vilapicina van proposar a l’Ajuntament de Barcelona crear un punt d’informació sobre l’anticoncepció i la interrupció voluntària de l’embaràs, el centre de planificació familiar s’instal·la el 1979 al passeig de Maragall 242 i atén a mil cinc-centes visites durant els cinc primers mesos de funcionament.
L’AVV Turó de la Peira-Vilapicina-Can Peguera no era aliena a la situació política i dona suport a mobilitzacions laborals o contra la dictadura franquista. La FAVB, en col·laboració amb l’Assemblea de Catalunya, convocarien les manifestacions de l’1 i el 8 de febrer de 1976 exigint l’amnistia pels presos polítics, l’AVV Turó de la Peira-Vilapicina-Can Peguera donà suport a l’acció des del butlletí informatiu Nuestra Voz, publica uns escrits del Lluís Maria Xirinacs (Assemblea de Catalunya i BEAN) i el Ferran García Faria, que feien una vaga de fam al davant de la presó de La Model, i del Marcelino Camacho Abad (CCOO i PCE-IU), empresonat a Carabanchel.
L’AVV Can Peguera es va constituir des del Centro Social Ramón Albó, reobre el refugi antiaeri del carrer de Cornudella durant les Festes Majors de 1998 i promou un referèndum per a triar un nom pel barri entre els de Ramón Albó, un personatge vinculat amb les dictadures de Primo de Rivera i Franco, Les Cases Barates o Can Peguera, que era el d’una masia de la zona i fou l’opció guanyadora.
El veïnat de Can Peguera reclamava uns equipaments pel barri, assoleix que la caserna de la Guardia Civil es convertís en el Casal de la Gent Gran i recuperar el Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos: l’Associació Sociocultural la Cosa Nostra gestiona el Casal de Barri, l’edifici del col·legi esdevé el Centre de Dia Pi i Molist i una residència per a persones amb trastorns mentals, el parvulari acull a l’Esplai Tronada i els antics laboratoris a l’Esplai de Can Ensenya per a les persones amb la síndrome de Down.
El risc de destrucció s’allunya i Can Peguera formarà part del Patrimoni Històric de Barcelona com a testimoniatge dels barris de cases barates.