La gent de Nou Barris

A la gent de Nou Barris, perquè mai oblidarem les vostres lluites

Volem fer una senzilla commemoració de totes les persones que van protagonitzar les primeres mobilitzacions veïnals a Nou Barris, defensen de la Segona República espanyola o pateixen la repressió del feixisme fins al 1945.

Si vols proposar un nom, ampliar o corregir alguna dada, pots posar-te en contacte amb nosaltres omplint aquest formulari

Citació: Ignacio José Castaño Pacho. Una guía para la Memoria Histórica de Nou Barris – Una guia per a la Memòria Històrica de Nou Barris. 2021. DOI: 10.13140/RG.2.2.33628.31361/1 Aquest material és d’accés obert i es distribueix amb una llicència Creative Commons Attribution 4.0 International (CC BY 4.0) License

Sixto Luis Agudo González (Torrijos 1916 – Lleida 2004). Comptable, soldat republicà, antifranquista comunista i polític. Es va comprometre amb la classe treballadora militant a la UGT, la FJS, les JSU i combat com a comandant de l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil espanyola. La dictadura franquista li internaria als camps de concentració dels Almendros d’Alacant, Albatera, Porta-Coeli i Miguel de Unamuno de Madrid després de la derrota republicana i s’evadeix el 1940 d’un Batallón Disciplinario de Soldados Trabajadores destinat a Mallorca. S’exilia a França, on li envien als camps de concentració per a refugiats d’Argelès-sur-Mer, Gurs, i les Compagnies de Travailleurs Étrangers i col·laborà amb la Resistència a la lluita contra l’ocupació nazi. El Sixto Luis Agudo va regressar clandestinament el 1943 per a reorganitzar el PCE, la policia li deté un any després a Sevilla i l’Auditoría de Guerra de Madrid li condemna a pena de mort al Consell de Guerra sumaríssim 1896, que es commuta per una de trenta anys de presó i complirà a diferents carceres fins al 1961. Sortí de La Model de Barcelona i viu amb la seva companya Ángeles Blanco Brualla al Turó de la Peira, fins que s’exilien el 1962 a França, Txecoslovàquia, l’URSS, Iugoslàvia i Romania. Retornarà el 1976 per a establir-se a Alcampell i el Sixto Luis Agudo fou elegit diputat de les Corts d’Aragó, regidor i batlle d’Alcampell pel PCE i IU a la nova etapa democràtica.

https://fpabloiglesias.es/entrada-db/38829_agudo-gonzalez-sixto-luis/

Alfonso Ajá Fernández? Va viure a La Guineueta, es compromet amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT i fa guàrdies pel Comité Revolucionario de Verdún a l’inici de la Guerra Civil espanyola. No se sap si fuig després de la derrota republicana o fou represaliat per la dictadura franquista.

Salvador Alloza i Alloza (Barcelona 1897-1976). Carter i republicà catalanista. Va viure La Prosperitat i es compromet amb el catalanisme i la classe treballadora afiliant-se al Sindicato Autónomo de Carteros Urbanos de la CNT, fou el secretari del Casal Català Republicà de Les Roquetes d’ERC, l’alcalde de la barriada de Les Roquetes – El Verdum (La Guineueta, una part de Porta, La Prosperitat, Les Roquetes, La Trinitat Nova i El Verdum) durant la Guerra Civil espanyola i salva a un company de Correus de la violència extremista. S’exiliaria a França després de la derrota republicana, on li internen als camps de concentració per a refugiats d’Argelès-sur-Mer i Bram, retorna per Irún l’abril de 1939, la dictadura franquista li envia als camps de concentració de la plaça de braus de San Sebastián i la Universidad de Deusto a Bilbao i surt en llibertat sense càrrecs. La policia va detenir el 31 de juliol al Salvador Alloza a Barcelona i el tanca al castell de Montjuïc fins al gener de 1940. Un jutge especial, probablement el del Tribunal de Responsabilidades Políticas, proposa l’11 d’abril al Director General de Correos acomiadar al Salvador Alloza, perquè la seva activitat fou “antipatriótica y contraria al Glorioso Movimiento Nacional, por resultar su personalidad perfectamente identificada con la rebeldía roja”. Sol·licitaria, en diverses ocasions, la rehabilitació com a empleat de Correus, però no li perdonaren la sanció fins després de la seva mort. El veïnat d’un carrer feia servir el seu cognom per a indicar la seva adreça postal i les autoritats franquistes no el canvien el nom perquè es pensaren que feia referència al municipi aragonès d’Alloza.

La Auditoría de Guerra va jutjar al seu germà Manuel Alloza i Alloza al Consell de Guerra 011197/1939 i li condemna a una pena de dotze anys i un dia de presó.

https://albertieditor.cat/image/data/correuscap.pdf

https://raco.cat/index.php/larxiu/article/view/415350

Juan Almoine o Almoina. Ferroviari. Va viure a Nou Barris, es compromet amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT i dirigeix el Comité Revolucionario de Verdún a l’inici de la Guerra Civil espanyola. No se sap si fuig després de la derrota republicana o fou represaliat per la dictadura franquista.

Ángel Andrés Carpintero. Va viure a Porta, es compromet amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT i pertany a la patrulla de control del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Sant Andreu de Palomar a l’inici de la Guerra Civil espanyola. No se sap si fuig després de la derrota republicana o fou represaliat per la dictadura franquista.

José Andrés González (Pola de Gordón 1918 – Badalona 2006). Treballador de la construcció, milicià, soldat republicà i antifranquista comunista. Es va comprometre amb la classe treballadora militant a les JSU, participa en la Revolució d’Octubre de 1934 i combat amb una columna de les milícies asturianes i l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil espanyola. S’exiliaria a França després de la derrota republicana, la dictadura franquista li declarà pròfug per no incorporar-se als Batallones Disciplinarios de Soldados Trabajadores i ingresa a l’exèrcit de la Unión Nacional Española per a participar en la invasió de la Vall d’Aran de 1944. El José Andrés va regressar amb la seva companya Genoveva Andrés Nieto i la Isabel Andrés Andrés, s’estableixen a Porta i afilia al PSUC.

http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/show/10102631

Genoveva Andrés Nieto (Villasarracino 1925 – Badalona 2012). Era una de les nenes evacuades a França o Noruega des de Santander durant la Guerra Civil espanyola, viu a França després de la derrota republicana, regressa amb el seu company José Andrés González i la Isabel Andrés Andrés, s’estableixen a Porta i afilia al PSUC.

http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/show/10100538

http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/show/10100265

http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/show/11447980

Agustín Arcas Merlos (Vélez Blanco 1905 – Malgrat de Mar 1998). Treballador de la Compañía General de Tranvías, sindicalista comunista i combatent contra el nazisme. Va viure al Poble Nou i Santa Coloma de Gramenet, es compromet amb la classe treballadora militant a la CNT, la Federación Regional del Transporte de la UGT a Catalunya, de la que fou vocal a l’Ejecutiva Nacional del Transporte i secretari general de la Federació Local de Barcelona, i el PCE-PCC-PSUC. els anarquistes li amenacen de mort durant la Guerra Civil espanyola i es refugia a Madrid amb una identitat falsa. S’exiliaria a França amb la seva companya María Mas Albareda després de la derrota republicana, on li internen al camp de concentració per a refugiats d’Agde, se’n va a l’URSS amb la família i ingressa a l’Exèrcit Roig per a combatre contra el nazisme a Moscou i Stalingrad. L’Agustín Arcas va treballar pel govern revolucionari cubà entre el 1963 i el 1966 com a assessor de transport i organització sindical, regressa el 1971, s’estableix a La Guineueta i afilia al PSUC i el PCC.

https://drive.google.com/file/d/0B5Xx1ZuHr1-dRWRkWFFBUHB5MmM/view

https://serhistorico.net/2023/06/07/agustin-arcas-merlos-un-hombre-arrastrado-por-los-vientos-de-la-historia

Salvador Artola. Conserge del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos i soldat republicà. Es va comprometre amb la legalitat republicana i combat amb l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil espanyola. Després de la derrota republicana, la dictadura franquista li internaria als camps de concentració fins al 1945 i acomiada de la seva feina, malgrat que el nou director, Manuel Ruiz Baquedano, i el personal docent avalen al Salvador Artola per a aconseguir la seva llibertat o que no fos jutjat.

Ballester. Ferroviari. Va viure a Nou Barris, es compromet amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT i dirigeix el Comité Revolucionario de Verdún a l’inici de la Guerra Civil espanyola. No se sap si fuig després de la derrota republicana o fou represaliat per la dictadura franquista.

Carme Bartra. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Va viure al Carmel i segueix els mètodes pedagògics de Rosa Sensat. Podria ser la Carmen Bartra Miquel, a qui la Comisión Depuradora de Maestros Nacionales de la dictadura franquista acomiada mitjançant l’Expedient 32/12410 després de la derrota republicana. El nou director, Manuel Ruiz Baquedano, avalà a la Carme Bartra perquè tornés a treballar, però no ho farà, perquè es confirma l’expulsió o perquè els mètodes docents de l’escola franquista eren incompatibles amb la seva forma de pensar.

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=60694

Bech. Professor del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Podria ser el Modesto Bech Fortiana o el Jaime Bech Rotllán, a qui la Comisión Depuradora de Maestros Nacionales de la dictadura franquista va acomiadar mitjançant els Expedients 32/12414 i 32/12402 després de la derrota republicana.

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=60890

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=60891

Santiago Bilbao Larregola (Fonz o Pons 1896 – ?). Pedrer, anarcosindicalista i precursor del moviment veïnal a Nou Barris. Va viure a L’Eixample, es compromet amb la classe treballadora militant al Sindicato Único de la Construcción de la CNT i la FAI i participa en la Comisión de Defensa Económica del Ramo de la Construcción, que estudia les necessitats d’habitatge de la classe treballadora i exigeix una rebaixa del 40% durant la vaga de lloguers. La mobilització tindria un gran seguiment al grup d’habitatges Hermenegildo Giner de los Ríos de Can Peguera (també conegut com les Cases Barates d’Horta, el Poble Espanyol i Ramón Albó) i les dones aturen els desnonaments de qui no pot pagar. El Governador Civil declarava il·legal la vaga i la policia assassina a sis o divuit persones, segons les fonts, durant els desnonaments i deté a moltes d’altres, com el Santiago Bilbao. Va exiliar-se a França després de la derrota republicana, on li internen al camp de concentració per a refugiats de Bram, i Mèxic, retorna el 1968 i col·labora amb la dictadura ocupant càrrecs a l’Organización Sindical Española (Sindicato Vertical).

https://manelaisa.files.wordpress.com/2020/06/fragua-social-14-primavera-2020-la-huelga-de-alquileres-1931.jpg

Ángeles Blanco Brualla (Alcampell 1917 – Reus 2000). Professora, antifranquista comunista i política. Es va comprometre amb la classe treballadora atenent a les persones refugiades, ferides i la infància de l’Orfenat de Lleida durant la Guerra Civil espanyola i milita a l’Alianza Nacional de la Mujer Joven de Cataluña i les JSUC. S’exiliaria a França després de la derrota republicana, on li internen als camps de concentració per a refugiats d’Argelès-sur-Mer i Bram, la dictadura franquista li deté quan regressa el 1944 i inhabilita per a treballar com a mestra. Va col·laborar amb el PCE clandestí, fent d’enllaç entre el partit i els presos polítics i a les campanyes per l’amnistia, viu al Turó de la Peira des del 1959, quan traslladen al seu company Sixto Luis Agudo González a la presó de La Model, fins que s’exilien el 1962 a França, Txecoslovàquia, l’URSS, Iugoslàvia i Romania. Retornaria el 1976 per a establir-se a Alcampell i l’Ángeles Blanco fou elegida batllessa del municipi pel PCE i IU a la nova etapa democràtica.

https://es.wikipedia.org/wiki/%C3%81ngeles_Blanco_Brualla

Manuel Blasco Gascón (Maella 1918 – ?). Talabarder, milicià i soldat republicà. Va viure a Porta, es compromet amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT, combat amb la columna Ortiz / Luis Jubert Salieti i l’Exèrcit Popular, deserta per estrès postreumàtic o un trastorn mental i li empresonen al càrcer de les Saleses de València durant la Guerra Civil espanyola. El José Fiestas Miró i el Diego López Campos donen el seu nom quan els interroguen després de la derrota republicana i fou detingut pel Rondín Especial Antimarxista. El Manuel Blasco ingressaria a La Model per fer guàrdies pel Comité Revolucionario de Verdún, surt el mes de desembre de 1939 en llibertat provisional i l’Auditoría de Guerra de Barcelona acorda el sobreseïment de les actuacions del Consell de Guerra sumaríssim 025908/1941.

Domingo Blázquez Fortes. Treballador del tèxtil. Va viure al Torrent de Campanyà i al carrer Negoci de La Prosperitat, es compromet amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT i s’exilia a França després de la derrota republicana, amb la seva companya Leonor Pascual Bernat i els fills Carlos, Domingo, Francisco i María Blázquez Pascual.

Germans Carlos, Francisco i Maria Blázquez Pascual. Van viure al Torrent de Campanyà i al carrer Negoci de La Prosperitat i s’exilien a França després de la derrota republicana, amb els seus pares Domingo Blázquez Fortes, Leonor Pascual Bernat i el germà Domingo Blázquez Pascual.

Domingo Blázquez Pascual “Minguet” (Barcelona 1921 – Gusen-Mauthausen 1941). Treballador del tèxtil. Va viure al Torrent de Campanyà i al carrer Negoci de La Prosperitat, comença a treballar amb dotze anys i es compromet amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT. S’exiliaria a França després de la derrota republicana amb els seus pares Domingo Blázquez Fortes, Leonor Pascual Bernat i els germans Carlos, Francisco i Maria Blázquez Pascual, on li envien al camp de concentració per a refugiats de Setfonds i les Compagnies de Travailleurs Étrangers. Els nazis van internar al Domingo Blázquez al Stalag VI-A Hemer, després al Stalag XII-D Trier, on li assignen el número 39908, i traslladen al camp d’extermini de Mauthausen amb el número 3828 com a pres polític Rotspainer (roig espanyol). El 8 d’abril de 1941 li portarien a Gusen, un Komando del camp principal, li assignen el número 11920 i mor el 31 de desembre de 1941.

https://collections.arolsen-archives.org/en/search/person/1363044?s=Blazquez%20Pascual&t=222854&p=1

https://barceloninsdeportats.org/es/deportat/domingo-blazquez-pascual

Elena Boixeda. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Podria ser l’Elena Boixeda Pamies (Castellò 1899 – Barcelona 1988), a qui la policia republicana va interrogar durant la Guerra Civil espanyola, perquè el seu marit Gil Triginer Artigues s’havia anat amb els revoltats, i la Comisión Depuradora de Maestros Nacionales de la dictadura franquista acomiada mitjançant l’Expedient 32/12401 després de la derrota republicana.

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=49265

Francisca Bosch Esfer. Va exiliar-se a França després de la derrota republicana, amb el seu company José Piedra Vázquez i els fills Francisco i Helios Piedra Bosch, i els internen als camps de concentració per a refugiats.

Baldomero Bosch Selma (Vilanova i la Geltrú 1904 – ?). Cobrador de l’Empresa de Autobuses Roca i soldat republicà. Va viure a Porta, es compromet amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT des de 1932, participa en el Comité de Incautación de la Empresa de Autobuses Roca, combat amb l’Exèrcit Popular i li fereixen durant la Guerra Civil espanyola. Després de la derrota republicana, una denúncia falsa l’acusà d’assaltar la caserna rebel de Sant Andreu de Palomar i formar una patrulla armada, amb el seu sogre Manuel Gimeno Adelantado, els cunyats Bartolomé i Sebastián Antonio Gimeno Valls i el veí Lucio de la Riva Lanchares, i fou detingut pel Rondín Especial Antimarxista. El Baldomero Bosch ingressaria a La Model per participar i fer guàrdies pel Comité de Incautación, l’Auditoría de Guerra de Barcelona li processa al Consell de Guerra sumaríssim 026387/1942 i aquest accepta la proposta del fiscal militar per a rebaixar la condemna de dotze a sis anys de presó, que complirà fins al 1942.

Juan Brell Piñol (València 1908 – ?). Fuster, milicià i antifranquista llibertari. Es va comprometre amb la classe treballadora militant al Sindicato Único de la Madera de la CNT, fou el secretari general de la Federación Comarcal de Foyos i combat amb la columna de Hierro a l’inici de la Guerra Civil espanyola. Després de la derrota republicana, la dictadura franquista li internaria als camps de concentració de Las Corneras (?) i el monestir de santa María de La Santa Espina de Valladolid, Guadarrama-Somosierra i la Prisión Central del monestir de santa Maria del Puig de València per col·laborar amb el Comité Revolucionario de La Pobla de Farnals, l’Auditoría de Guerra de València li jutja al Consell de Guerra sumaríssim 14561/1939 i condemna a pena de mort, que es commuta per una de trenta anys de presó i complirà al càrcer del monestir de sant Miquel dels Reis de València fins al 1946. La policia franquista li deté poc després, aconsegueix fugir el 1947 i s’estableix a Can Peguera amb una identitat falsa per a donar suport a la guerrilla urbana anarquista. El Luis Agustín Vicente “El Metralla” (CNT-FAI) va evadir-se el 1952 del castell de Montjuïc i refugia, tal vegada, al seu domicili i el Quico Sabaté Llopart (CNT-FAI) i l’Amadeo Ramón Valledor “El Asturiano” (CNT-FAI) s’hi amaguen el mes de desembre de 1956, després d’atracar Cubiertas y Tejados, a la casa del Juan Brell i tots tres fugen per les teulades per a no ser detinguts per la Guardia Civil. El Juan Brell col·laborarà amb la CNT clandestina, fou arrestat el 1958 i el Tribunal Militar de València li jutja al Consell de Guerra 1461/1965.

Antonio “El Bufa”. Va viure al Verdum i fa guàrdies pel Comité Revolucionario de Verdún a l’inici de la Guerra Civil espanyola. No se sap si fuig després de la derrota republicana o fou represaliat per la dictadura franquista.

Basilio Cabanillas Pérez (Zalamea de la Serena 1919 – ?). Jornaler. Podria haver estat soldat de l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil espanyola, l’Auditoria de Guerra de Madrid li jutja al Consell de Guerra sumaríssim 381 | Legajo 8027 després de la derrota republicana i condemna a una pena de sis anys de presó, que complirà al càrcer de Badajoz fins al 1942. El Basilio Cabanillas va establir-se a Vilapicina i La Torre Llobeta i afilia al PSUC.

https://todoslosnombres.org/personas/basilio-cabanillas-perez/

https://buscar.combatientes.es/resultados/Basilio/CABANILLAS/Perez

https://www.boe.es/gazeta/dias/1942/07/30/pdfs/BOE-1942-211.pdf

Humberto Calvo Pardina. Era un nadó quan la seva mare María Pardina Barrabés intenta exiliar-se a França després de la derrota republicana i la dictadura franquista els empresona al castell de sant Ferran de Figueres durant vuit mesos.

Sebastián Calvo Sahún (A Buerda 1909-1983). Fuster, treballador d’un cinema, anarcosindicalista, milicià, combatent contra el nazisme i antifranquista llibertari. Va viure a França a la seva jovenesa, es compromet amb la classe treballadora militant a l’anarquisme francès i combat amb les columnas de la CNT-FAI, de les que fou comissari polític, durant la Guerra Civil espanyola. S’exiliaria a França després de la derrota republicana, on li incorporen a les Compagnies de Travailleurs Étrangers, col·labora amb la Resistència a la lluita contra l’ocupació nazi i participa en l’assalt d’una caserna de la Gestapo. Va regressar legalment el 1944 per a integrar-se a la xarxa d’espionatge o fugida dels soldats dels exèrcits Aliats, fets pels quals rebrà la Medal of Fredom dels Estats Units, la dictadura franquista deté a Sebastián Calvo, la seva companya María Pardina Barrabés, la seva germana Julia Calvo i el seu cunyat Mariano Larrosa, el Tribunal Militar de Barcelona li jutja als Consells de Guerra ordinari 032820 i sumaríssim 033637 i condemna a sis mesos d’arrest major. Continuaria militant a la CNT clandestina, participa en un intent d’atemptat contra el dictador Francisco Franco, la policia l’arresta diverses vegades entre el 1949 i el 1952, el Juzgado Especial de Actividades Extremistas o el Tribunal Militar de Madrid li imposà el 1954 una pena de cinc anys de presó per ser el tresorer del Comité Regional de Cataluña del sindicat i defensa continuar la lluita, en contra del parer de la majoria de la CNT. El Sebastián Calvo va establir-se a La Guineueta amb la María Pardina i col·labora amb la dictadura des de 1965, ocupant càrrecs a l’Organización Sindical Española (Sindicato Vertical), essent regidor des del 1973 pel Distrito IX (Sant Andreu de Palomar i Nou Barris) i tinent d’alcalde el 1977.

https://connombreyapellidos.es/wp-content/uploads/2018/04/El-Gurrion..pdf

http://opinioandreuenca.blogspot.com/2020/04/sebastian-calvo-i-sahun-danarquista.html

Enrique Cantos Contijoch (Barcelona 1900 – ?). Treballador de La Hispano Suiza Fábrica de Automóviles SA. Va viure a Can Peguera i es compromet amb la classe treballadora afiliant-se a la UGT des de 1932 i a la CNT des de 1936. El capità Durán del Ejército del Aire rebel denunciaria a l’Enrique Cantos després de la derrota republicana per votar a favor de l’acomiadament de tres obrers de l’Hispano-Suiza durant la Guerra Civil espanyola, l’Auditoría de Guerra de Barcelona li jutja al Consell de Guerra sumaríssim 008224/1939 i condemna a una pena de quinze anys de presó, que complirà al càrcer Bilbao fins al juny de 1949.

L’Auditoría de Guerra de Barcelona va imposar al seu germà Ramón Cantos Contijoch una pena de vint anys de presó al mateix procés.

Engràcia Cañamares. Va ser una de les nenes evacuades o s’exilia amb la seva família durant la Guerra Civil espanyola, viu catorze anys a Mèxic, regressa i no hem pogut esbrinar si residia a l’actual districte de Nou Barris o al d’Horta-Guinardó.

Caralt. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Podria ser l’Otilia Caralt Mercadé, a qui la Comisión Depuradora de Maestros Nacionales de la dictadura franquista va acomiadar a Bellvey mitjançant l’Expedient 32/12955 després de la derrota republicana.

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=64034

Isidre Carandell i Portell. Precursor del moviment veïnal de Nou Barris. Va viure al carrer Molí 133 de La Prosperitat, es compromet amb el veïnat dels barris de Barcelona, presideix l’Associació de Propietaris i Contribuents de les Roquetes des del 1929 al 1936 i proposa la creació de la línia V d’autobús de La Prosperitat-El Verdum fins a la plaça d’Espanya i la ruta VII d’Horta a Sant Andreu amb una parada a Santa Eulàlia de Vilapicina. Com a curiositat, les expropiacions del Plan Parcial de les Canyelles afectarien el carrer de Carandell a la Guineueta Vella el 1978, que pot haver estat vinculat amb la seva família o fer-li homenatge.

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1933/10/27/pagina-7/33186472/pdf.html

https://raco.cat/index.php/larxiu/article/view/414930

Carbó. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Podria ser la Carmen Carbó Serrat o la María Carbó Soler (identificada com a docent al Grup Escolar Baixeras), a qui la Comisión Depuradora de Maestros Nacionales de la dictadura franquista va acomiadar mitjançant els Expedients 32/12391 i 32/12383 després de la derrota republicana.

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=64121

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=64122

Vicente Carrión Milla (Barcelona 1916-2004). Soldat republicà i comunista. Es va comprometre amb la classe treballadora militant a la JC i les JSUC, col·labora amb el comitè organitzador de l’Olimpíada Popular de 1936 i combat com a cap de brigada de l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil espanyola. Es replegaria a França amb la seva unitat després de la derrota republicana, on li internen al camp de concentració per a refugiats d’Argelès-sur-Mer, s’exilia a l’URSS, fou instructor de l’Exèrcit Roig i treballa pel govern revolucionari cubà com a assessor militar. El Vicente Carrión regressà el 1972 amb la seva companya María Luisa Fernández Santana “Luisina”, s’estableixen a La Guineueta, militava al PSUC formant políticament a la JCC i el seu domicili fou un pis d’acollida per a la militància clandestina del partit.

Anselmo Casas Cortana? Va viure a La Prosperitat, es compromet amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT i el Sub-Comité de Defensa de la Barriada de Verdún li contracta a l’inici de la Guerra Civil espanyola. No se sap si fuig després de la derrota republicana o fou represaliat per la dictadura franquista.

Raquel Castro Maestro (Bilbao 1903 – Marsella 1980). Treballador de la construcció, anarcosindicalista i milicià. Va viure a Can Peguera, es compromet amb la classe treballadora militant al Sindicat Únic de la Construcció de la CNT i la policia li deté diverses vegades. Combatria amb la columna Durruti durant la Guerra Civil espanyola, participa el 5 de febrer de 1937 al Pleno de Columnas Confederales y Anarquistas de València i s’exilia a França després de la derrota republicana.

Pilar Cervera Lomana. Va viure a La Prosperitat, es compromet amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT i s’ofereix per a ser cuinera als menjadors col·lectius o les columnes de les milícies a l’inici de la Guerra Civil espanyola. No se sap si fuig després de la derrota republicana o fou represaliada per la dictadura franquista.

Salvador Clop i Urpí (Barcelona 1917-2005). Pastisser, sindicalista, milicià i antifranquista marxista. Es va comprometre amb la classe treballadora militant a Unió Professional Obrera de Pastissers i Rebosters de Catalunya, el Sindicat de Pastissers de la UGT, el BOC, la JCI, el POUM, participa el 19 de juliol de 1936 en l’assalt de l’edifici de la Capitanía General rebel, combat amb les milícies del POUM, els comunistes li sotmetrien a un simulacre d’afusellament arran dels Fets de Maig de 1937 i continua lluitant amb una columna de la CNT-FAI durant la Guerra Civil espanyola. S’exiliaria a França després de la derrota republicana, on li envien als camps de concentració per a refugiats d’Argelès-sur-Mer, Bram, Mazères, Septfonds i Vernet i les Compagnies de Travailleurs Étrangers. Els nazis esclavitzen a Salvador Clop a les fàbriques de l’Organisation Todt, s’evadeix de Desdre, la dictadura franquista li deté en regressar i envia als camps de concentració d’Hondarribia, Saragossa i els Batallones Disciplinarios de Soldados Trabajadores. Va col·laborar amb el POUM clandestí, s’incorpora l’any 1953 a la direcció del MSC, reorganitza la UGT a Catalunya, li arresten el 1958 i surt en llibertat provisional tres mesos després. El Juzgado Especial de Actividades Extremistas o el Tribunal Militar de Madrid processaria a Salvador Clop a un Consell de Guerra el febrero de 1964, que arxiva la causa o li absol de tots els càrrecs. Va establir-se a La Guineueta, milita al PSC-C durant els darrers anys de la dictadura, li elegiran com a conseller del Districte de Nou Barris pel PSC a la nova etapa democràtica i col·laborava amb la UGT, l’Associació d’Ex-combatents Socialistes de la República i el Cercle d’Antics Militants del POUM. Rebria la Medalla d’Honor de Barcelona l’any 1999 i la Medalla President Macià de la Generalitat de Catalunya de 2005.

https://fcampalans.cat/archivos/arxiuhistoric/biografies/Clop%20i%20Urp,%20Salvador.pdf

https://fpabloiglesias.es/entrada-db/17828_clop-urpi-salvador/

Tomás Cobo. Va viure a Nou Barris i el Sub-Comité de Defensa de la Barriada de Verdún li contracta a l’inici de la Guerra Civil espanyola. No se sap si fuig després de la derrota republicana o fou represaliat per la dictadura franquista.

Domingo Cortecero Gómez “Cencerra”, “Cucón” i “Narciso” (Fuencaliente 1921 – Barcelona 1992). Pastor de bestiar i gueriller antifranquista comunista. Va desertar el 1942 de l’exèrcit franquista, es compromet amb classe treballadora incorporant-se a l’Agrupación de Guerrilleros Españoles de Francisco Osuna Galiot “Vidrio” (UGT y PCE) i Manuel Gómez Oliveira “Portugués” (PCE), militava al PCE i fou ferit a durant un enfrontament amb la Guardia Civil. La dictadura franquista li capturaria el 1948, el Tribunal Militar de Madrid li jutja al Consell de Guerra sumaríssim 142086 | Legajo 7872 de 1950 i condemna a pena de mort, que es commuta per una de trenta anys de presó i complirà al Penal de Burgos fins al 1965. El Domingo Cortecero va establir-se a Torre Baró i Les Roquetes.

https://drive.google.com/file/d/0B5Xx1ZuHr1-dWjhRbjVLM0VIdVU/view

https://lugardemarmolejo.wixsite.com/marmolejo/comunismomarmolejo

https://todoslosnombres.org/personas/domingo-cortecero-gomez/

José Costa Ferrer (Berga 1898 – Marseille 1958). Treballador de la construcció i anarcosindicalista. Va viure a Can Peguera, es compromet amb la classe treballadora militant al Sindicat Únic de la Construcció de la CNT, s’exilia a França i Bèlgica durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i la policia li deté diverses vegades quan regressa. El José Costa participaria en el Comitè de Control de l’Institut Mental de la Santa Creu i sant Pau durant la Guerra Civil espanyola i s’exilia a França després de la derrota republicana.

Pedro Cuartielles Zapater “Peret” (Caseres 1888 – ?). Treballador eventual i milicià. Va viure al Verdum amb la seva companya María Gual? o Pitart? “La Libertaria”, es compromet amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT i combat amb les columnes de les milícies al front d’Aragó a l’inici de la Guerra Civil espanyola. El Juan Llatge Gombau, el Santos Santiago Velasco (FET y de las JONS?) i el Joaquín Valls Martín li denuncien després de la derrota republicana i fou detingut pel Rondín Especial Antimarxista. El Pedro Cuartielles ingressaria a La Model per fer guàrdies pel Comité Revolucionario de Verdún, l’Auditoría de Guerra de Barcelona li jutja al Consell de Guerra sumaríssim 008937/1939 i condemna a una pena de dotze anys de presó, que complirà fins a sortir a una data desconeguda.

Cueto. Professor del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Podria ser el Salvador Cueto Bosch, a qui la Comisión Depuradora de Maestros Nacionales de la dictadura franquista va acomiadar mitjançant l’Expedient 32/12363 després de la derrota republicana.

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=67283

Currià. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Podria ser la Magdalena Currià Hidalgo, a qui la Comisión Depuradora de Maestros Nacionales de la dictadura franquista va acomiadar mitjançant l’Expedient 32/12403 després de la derrota republicana.

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=67365

Joan Delclós i Dols (Maçanet 1874 – Barcelona 1946). Director del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos i catalanista. Es va comprometre amb l’ensenyament públic i de qualitat participant en l’Associació Provincial de Mestres Gironins, la Federació de Mestres Nacionals de Catalunya i el Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que impulsen la inclusió de la llengua catalana a l’escola i una pedagogia més activa i moderna. Fou mestre a diferents localitats de Catalunya i nomenat director del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos de Can Peguera durant la Segona República espanyola. Els mètodes pedagògics de l’escola eren influenciats per la Institución Libre de Enseñanza, que estimula a l’alumnat amb projectes innovadors, els permet explorar les seves aficions i fomenta la cooperació. La Comisión Depuradora de Maestros Nacionales iniciaria l’Expedient 32/12410 contra el Joan Delclós després de la derrota republicana, perquè la dictadura franquista el considera un gran propagandista de l’ensenyament en català, i ell respon: “No lo he de desmentir. No podría desmentirlo. Propugné, fundándome siempre en razones de carácter pedagógico, la necesidad de que la formación del niño debía hacerse a base de su lengua materna”. Sembla que el Joan Delclós també va ser empresonat, l’acomiaden el 31 de juliol de 1940 del càrrec de director i la destitució es fa davant de tot l’alumnat format en fileres.

http://www.massanetdecabrenys.com/biojoan.html

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1931/10/04/pagina-9/33174949/pdf.html

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=63268

Eduardo Domènech Benet (Reus 1920 – ?). Treballador de la construcció i el tèxtil, milicià, soldat republicà i antifranquista comunista i llibertari. Va viure a Can Peguera, es compromet amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT des de 1936 i combat amb la columna Macià-Companys i l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil espanyola. Es replegaria a França amb la seva unitat després de la derrota republicana, regressa a Catalunya poc després i la dictadura franquista li interna als camps de concentració de Puigcerdà i Igualada i envia a un Batallón Disciplinario de Soldados Trabajadores de Tàrrega fins al maig de 1940. La Guardia Civil arrestà l’agost de 1940 a l’Eduardo Domènech quan es produeix una discussió familiar, ingressa a La Model per mantenir correspondència amb persones exiliades i tenir alguns llibres prohibits, surt el mes de desembre de 1941 en llibertat provisional i l’Auditoría de Guerra de Barcelona acorda el sobreseïment de les actuacions del Consell de Guerra sumaríssim 025908/1941. La policia franquista li va arrestar durant la vaga general del 25 de març de 1958, surt en llibertat sense càrrecs uns mesos després, comença a militar al PSUC i la Brigada Político Social torna a detenir-li el 1960. L’Eduardo Domènech “Feliu” ingressaria a La Model per participar en el Comitè de cèl·lules del sector tèxtil, comprar paper per a fer butlletins informatius i distribuir-los per les empreses, el Tribunal Militar de Barcelona li jutja al Consell de Guerra sumaríssim 000089/IV/1960 i condemna a una pena de vuit anys de presó, que complirà al Penal de Burgos. Va reincorporar-se a la CNT clandestina a una data desconeguda i fou el secretari general del Comitè Regional de Catalunya, però la Brigada Político Social li arresta el mes de setembre de 1975 durant una operació contra el Movimiento Libertario Español i, segurament, les amnisties de la Transició li permeten sortir del càrcer.

Joan Doménech Borja. Va viure a Can Peguera i es compromet amb la classe treballadora militant a les JJLL. Podria haver estat milicià a les columnes de la CNT o soldat de l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil espanyola i, tal vegada, la dictadura franquista li envia als Batallones Disciplinarios de Soldados Trabajadores després de la derrota republicana.

http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/show/12103635?nm

Blai Domingo Miquel. Professor. La dictadura franquista va empresonar-li després de la derrota republicana al centre penitenciari de Pilats de Tarragona, l’Auditoría de Guerra li condemna a vuit anys d’inhabilitació especial a un Consell de Guerra sumaríssim i la Comisión Depuradora de Maestros Nacionales acomiada mitjançant l’Expedient 32/12957. El Blai Domingo fundaria els Estudios Generales Splai als anys seixanta a Porta.

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=65783

https://www.dipta.cat/RBIV/biblioteca/preso/files/assets/common/downloads/publicacio.pdf

https://raco.cat/index.php/Resclosa/article/download/27232/27066

Francisca Domingo Pueyo. Va viure a Sant Andreu de Palomar, el seu company Ricardo Sierra Sánchez (CNT) pertany a la patrulla de control del Comitè Central de Milícies Antifeixistes a l’inici de la Guerra Civil espanyola, s’exilia a França després de la derrota republicana, els nazis li internen al camp d’extermini de Mauthausen i mor el 27 de maig de 1943. La Francisca Domingo s’establia al Turó de la Peira, però no pot fer-se càrrec dels seus fills Jordi i Ricardo Sierra Domingo, la família en té cura d’ells, lluny de Barcelona, fins que creixen i tornen amb la mare.

Andrés Escrich Huguet (Barcelona 1900 – ?). Ebenista, comunista i combatent contra el nazisme. Es va comprometre amb la classe treballadora militant al PSUC durant la Guerra Civil espanyola, s’exilia a l’URSS després de la derrota republicana i ingresa a l’Exèrcit Roig per a combatre contra el nazisme. L’Andrés Escrich regressaria amb la seva companya Tomasa Vidal Ramos i la família, s’estableixen a La Trinitat Nova, col·laborava amb el PSUC clandestí i la dictadura franquista detindrà a les seves filles Roser i Victoria Escrich Vidal durant l’Estat d’Excepció de 1969.

Mariano España Botella (Alzira 1911 – ?). Treballador de la construcció i soldat republicà. Va viure a Porta, es compromet amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT, combat com a tinent de l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil espanyola i salva, juntament amb el seu pare Joaquín España Fuset, de la violència extremista al capellà Ramón Pocalles Griñó de la parròquia de sant Joan d’Horta. La dictadura franquista li internaria al camp de concentració de Porta-Coeli després de la derrota republicana i el Joaquín España denuncia al Jacinto Mayoral Mayoral, el Tomás del Río Buzón “El Sillero” i el Remigio Salvador Capdevila de L’Eixample davant el Rondín Especial Antimarxista per a alliberar al seu fill. L’Auditoría de Guerra de Barcelona processà al Mariano España al Consell de Guerra sumaríssim 021361/1940 i aquest accepta la proposta del fiscal militar per a rebaixar la condemna de dotze a sis anys de presó, que complirà fins al 1942 o 1943.

Farguells. Professor del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Podria ser el José Farguell Vilardaga, a qui la Comisión Depuradora de Maestros Nacionales de la dictadura franquista va acomiadar mitjançant l’Expedient 32/12410 després de la derrota republicana.

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=75092

Felipa. Va viure a Nou Barris, es compromet amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT i s’ofereix per a ser cuinera als menjadors col·lectius o les columnes de les milícies a l’inici de la Guerra Civil espanyola. No se sap si fuig després de la derrota republicana o fou represaliada per la dictadura franquista.

María Luisa Fernández Santana “Luisina” (L’Entregu / San Martín del Rey Aurelio 1927 – ?). Catedràtica de psicologia infantil i antifranquista comunista. Va ser una de les nenes evacuades a l’URSS durant la Guerra Civil espanyola i treballa pel govern revolucionari cubà a la Universidad de La Habana. La María Luisa Fernández regressaria el 1972 amb el seu company Vicente Carrión Milla, s’estableixen a La Guineueta, militava al PSUC distribuint publicacions i formant políticament a la JCC, el seu domicili fou un pis d’acollida per a la militància clandestina del partit i col·labora amb l’Associació de Mestres Rosa Sensat.

https://www.rosasensat.org/ca/revista/exili-i-memoria

https://doi.org/10.1344/segleXX2025.18.12

Ángel Fernández Vicente o Lartigau (Barcelona 1928 – Toulouse 2022). Xofer-mecànic i guerriller antifranquista llibertari. Va viure a Can Peguera, era un nen quan un bombardeig de l’exèrcit rebel assassina a la seva mare durant la Guerra Civil espanyola, la Generalitat de Catalunya li envia amb els seus dos germans a un orfenat de Girona i evacua a França després de la derrota republicana, on els internen als camps de concentració per a refugiats d’Argelès-sur-Mer i Sarlat. Una dona adoptaria a l’Ángel Fernández, que canvia el cognom matern pel de Lartigau, es compromet amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT o les JJLL i s’incorpora al Grupo de Acción Anarquista del Manuel Rodenas Valero (CNT), que regressa el 1949 clandestinament per l’Aragó per a volar un tren amb dirigents franquistes, però no ho ataquen perquè també transportava població civil. La Guardia Civil matà a tres guerrillers durant un enfrontament, el Tribunal Militar de Saragossa jutja a la resta al Consell de Guerra sumaríssim 682/1949 i els condemna a pena de mort. La dictadura franquista se la commutaria a l’Ángel Fernández per una de trenta anys de presó, que complirà a Osca, Ocaña, el monestir de sant Miquel dels Reis de València i el càrcer de Torrero de Saragossa fins al 1964 i s’exilia a França, experiències que recollirà al llibre Rebel.

https://noubarris.info/can-peguera/2026/04/angel-fernandez-lartigau-memoria-de-can-peguera

Família Fernández Vicente. Va viure a Can Peguera, un bombardeig de l’exèrcit rebel assassina a la mare durant la Guerra Civil espanyola i el pare no tornarà a veure a l’Ángel Fernández Vicente o Lartigau, una filla i un fill, tots ells menors d’edat, perquè la Generalitat de Catalunya els envia a un orfenat de Girona i evacua a França després de la derrota republicana, on els internen als camps de concentració per a refugiats d’Argelès-sur-Mer i Sarlat.

Ángel Ferrándiz Campos (Úbeda 1910 – L’Hospitalet de Llobregat 1979). Treballador de la construcció, milicià i soldat republicà. Va viure al barri del Charlot / Xarlot de Nou Barris, es compromet amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT i combat amb l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil espanyola. La dictadura franquista li internaria al camp de concentració del Cuartel de Infantería de Santoña després de la derrota republicana i envia als Batallones Disciplinarios de Soldados Trabajadores. L’Ángel Ferrándiz s’establí a L’Hospitalet de Llobregat.

José Ferrándiz Campos (Úbeda 1906 – ?). Treballador de la Hispano Olivetti SA i milicià. Va viure al barri del Charlot / Xarlot de Nou Barris, es compromet amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT i combat amb les columnes de les milícies i, tal vegada, amb l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil espanyola. La dictadura franquista li deté després de la derrota republicana, perquè algunes persones de Fonz s’havien sentit intimidades per les seves paraules, l’Auditoría de Guerra de Huesca li jutja al Consell de Guerra sumaríssim 561/1938 1939 i condemna a una pena de sis anys de presó, que complirà a la Prisión Provisional de las Capuchinas de Barbastro i esclavitzat pel Patronato de Redención de Penas por el Trabajo fins al gener de 1941. El José Ferrándiz va establir-se a Horta-Guinardó, el Tribunal de Responsabilidades Políticas de Huesca inicia l’any 1944 el procés 2815-458/1944 contra ell pels mateixos fets que fou acusat el 1938 i acorda el sobreseïment de les actuacions.

Vicente Pablo Ferrándiz Campos (Úbeda 1915 – Barcelona ?). Treballador del metall i soldat republicà. Va viure al barri del Charlot / Xarlot de Nou Barris, es compromet amb la legalitat republicana, combat amb l’Exèrcit Popular, li fereixen durant la Guerra Civil espanyola i s’estableix al Turó de la Peira després de la derrota republicana.

Agustín Ferrer Miret (Sant Feliu de Llobregat 1899 – ?). Sabater. Va viure a Porta i el seu testimoni fou decisiu per a condemnar a pena de mort al Jacint Mayoral Mayoral després de la derrota republicana, però també signa l’aval perquè el José Fiestas Miró, el Ginés Hernández Hernández, el Diego López Campos i el Ramón Martínez Cirera surtin dels camps de concentració de presoners de guerra i declara a favor del Mariano España Botella, el Vicente García Mercé i el Bartolomé Gimeno Valls durant els seus Consells de Guerra. El Rondín Antimarxista sospitaria de la seva conducta, li arresta, registra el domicili i investiga fins que el Joaquín España Fuset i la María Gavara Olivella al·leguen que era una persona apolítica.

José Fiestas Miró (Barcelona 1917- ?). Treballador industrial, milicià i soldat republicà. Va viure a Porta, es compromet amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT des de 1934, combat amb la columna Ortiz / Luis Jubert Salieti i l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil espanyola i l’Agustín Ferrer Miret signa l’aval perquè torni a casa després de la derrota republicana. El Manuel Gimeno Adelantado i el Sebastián Antonio Gimeno Valls donen el seu nom quan els interroguen i fou detingut pel Rondín Especial Antimarxista. El José Fiestas ingressaria a La Model per fer guàrdies pel Comité Revolucionario de Verdún, surt el mes de desembre de 1939 en llibertat provisional i l’Auditoría de Guerra de Barcelona acorda el sobreseïment de les actuacions del Consell de Guerra sumaríssim 025908/1941.

Federico Flores Fernández (Grijota 1905 – ?). Ferroviari i soldat republicà. Va viure al Verdum, es compromet amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT, participa en el Comité de la Sección de Vías y Obras de la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España i combat amb l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil espanyola. El Juan Llatge Gombau, el Santos Santiago Velasco (FET y de las JONS?) i el Joaquín Valls Martín li denuncien després de la derrota republicana i fou detingut pel Rondín Especial Antimarxista. El Federico Flores ingressaria a La Model per assaltar la caserna rebel de Sant Andreu de Palomar i fer guàrdies pel Comité Revolucionario de Verdún, l’Auditoría de Guerra de Barcelona li jutja al Consell de Guerra sumaríssim 008787/1939 i condemna a una pena de dotze anys de presó, que complirà al càrcer de Lleida fins al març de 1943.

Ernesto Font Barri (Arenys de Mar 1888 – ?). Treballador del Mercat Central del Peix. Va viure a La Prosperitat (CNT), es compromet amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT des de 1934 i participa en el Comité de Control del Mercado Central del Pescado durant la Guerra Civil espanyola. El Juan Llatge Gombau, el Santos Santiago Velasco (FET y de las JONS?) i el Joaquín Valls Martín li denuncien després de la derrota republicana i fou detingut pel Rondín Especial Antimarxista. L’Ernesto Font ingressaria a La Model per arrestar a persones i fer guàrdies pel Comité del Mercado Central del Pescado, l’Auditoría de Guerra de Barcelona li jutja al Consell de Guerra sumaríssim 008938/1939 i condemna a una pena de vint anys de presó, que complirà fins al juny de 1951.

Josep Fort Maluenda (Barcelona 1892 – Hartheim 1941). Treballador i anarcosindicalista. Va viure al carrer 11 (carrer de Fonteta 44) de Can Peguera, es compromet amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT-FAI i forma part dels Comitès de Defensa Confederals durant la Segona República i la Guerra Civil espanyola. S’exiliaria a França després de la derrota republicana, on l’envien a les Compagnies de Travailleurs Étrangers. Els nazis van internar a Josep Fort al Frontstalag 140 de Belfort, després al Stalag XI-A d’Altengrabow i traslladen al camp d’extermini de Mauthausen amb el número 4189 com a pres polític Rotspainer (roig espanyol). El 30 de juny de 1941 li portarien a Gusen, un Komando del camp principal, li assignen el número 13031, més tard al NS-Tötungsanstalt Hartheim del castell d’Hartheim, on gasejaven als presoners perillosos o que no eren aptes per a treballar, i mor el 31 de desembre de 1941.

https://collections.arolsen-archives.org/en/search/person/1441831?s=1441831&t=222854&p=0

https://barceloninsdeportats.org/es/deportat/josep-fort-maluenda

Pablo Froilán Alcojor (Alía ? – Barcelona 1993). Treballador de la construcció, del transport, porter i policia republicà. Es va comprometre amb la classe treballadora afiliant-se a la JSU, ingressa al Cuerpo de Carabineros de la República i podria haver estat milicià o soldat de l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil espanyola. La dictadura franquista li envia als Batallones Disciplinarios de Soldados Trabajadores després de la derrota republicana, l’Auditoría de Guerra de Madrid li jutja al Consell de Guerra sumaríssim 6046/1939 i condemna a una pena de dotze anys de presó, que complirà a València i esclavitzat pel Patronato de Redención de Penas por el Trabajo fins al març de 1941. El Pablo Froilán s’establí a Torre Baró a la dècada dels cinquanta.

Francisco Gaig. Va viure a Vilapicina i La Torre Llobeta i la dictadura franquista li empresona al camp de concentració d’Horta després de la derrota republicana. Podria ser el Francisco Guix Gaig, que tenia propietats a Nou Barris, o una altra persona.

https://raco.cat/index.php/ELPOU/article/download/389074/482575/

Joaquín Galán Rodríguez. Es va comprometre amb la classe treballadora militant a les JSU, el PCE o el PSUC durant la Segona República i la Guerra Civil espanyola. Podria ser una persona que pertany al Grupo Pasionaria del Socorro Rojo Internacional a Cartagena o alguna de les jutjades per l’Auditoría de Guerra de Madrid als Consells de Guerra sumaríssims 118528 | Legajo 6717, 158529 | Legajo 5079 (Joaquín Galán Rodríguez) o 2663 | Legajo 5898 (Joaquín Saturnino Galán Rodríguez) després de la derrota republicana. El Joaquín Galán va establir-se a Porta i afilia al PSUC.

https://www.combatientes.es/ListadodeProcedimientosTMT1G.htm

http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/show/10378165

http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/show/11289521

Trinidad Gallego Prieto (Madrid 1913 – Barcelona 2011). Infermera i antifranquista comunista. Es va comprometre amb la classe treballadora atenent a la infància refugiada durant de la Revolució d’Octubre de 1934, als soldats republicans ferits a la Guerra Civil espanyola i milita al Sindicato Laico de Enfermeras i el PCE. La dictadura franquista detenia a la Trinidad Gallego, la seva mare i l’àvia després de la derrota republicana, l’Auditoría de Guerra les jutja al Consell de Guerra sumaríssim 2432/1939 i condemna a la Trinidad Gallego a una pena de trenta anys de presó, que complirà fins al 1941, però el tribunal militar inicia el procés 11528/1939 contra ella i passa dos anys més a la presó. La Trinidad Gallego es traslladava a Caudete, on col·labora amb el PCE donant assistència mèdica a la guerrilla de Tomás Villén Roldán “Cencerro” (UGT i PCE), és detinguda el 1946 i el Tribunal Militar de Madrid li imposa una altra condemna al Consell de Guerra sumaríssim 105669, que complirà fins al 1949. La Trinidad Gallego va establir-se al Verdum a l’inici de la dècada dels cinquanta, després a Porta i treballava com ajudant del practicant del Verdum i Les Roquetes, perquè la dictadura franquista li prohibeix exercir d’infermera. Sempre posà els seus coneixements professionals al servei de les companyes a les presons d’Amorebieta, Jaén, la Maternal de Madrid, Ventas i les dones de Nou Barris, s’afilia al PSUC, IC i PSUCviu i explicarà les seves experiències des del grup Les Dones del 36.

La comadrona. Tomasa Cuevas Gutiérrez. Testimonios de mujeres en las cárceles franquistas: 757-762 (2004). ISBN: 84-8127-150-0

http://www.fcim.cat/bloc/2011/11/13/recuerdo-de-trinidad-gallego/

https://www.elmundo.es/especiales/2006/07/espana/guerracivil/hist_gallego.html

https://youtu.be/rCbz14HxtBU

https://youtu.be/xYOWvc7rcWE

https://youtu.be/grUQFBmCQOM

Antonia García (Almería ? – ?). Podria haver viscut a Porta i exiliar-se a França després de la derrota republicana amb el seu company Juan Martínez Cirera.

Vicente García Mercé (Bicorp 1883 – ?). Treballador municipal al Cementeri de Montjuïc. Va viure a La Guineueta i es compromet amb el republicanisme i la classe treballadora afiliant-se al PRR des de 1919 i la CNT. El Manuel Blasco Gascón i el José Fiestas Miró donen el seu nom quan els interroguen després de la derrota republicana, confonent-li amb el Jacinto Mayoral Mayoral, fou detingut pel Rondín Especial Antimarxista i l’Ajuntament de Barcelona li acomiada de la feina. El Vicente García ingressaria a La Model per disparar un tret de gràcia contra un cadàver durant la Guerra Civil espanyola, el Francisco Balsells Cisteré declara el mes de juliol de 1941 que el Jacint Mayoral ja havia estat jutjat i executat per aquests fets, surt el mes d’octubre en llibertat provisional i l’Auditoría de Guerra de Barcelona acorda el sobreseïment de les actuacions del Consell de Guerra sumaríssim 025908/1941.

Lorenza García Pérez (Tarazona de la Mancha 1918 – ?). Es va comprometre amb la legalitat republicana essent regidora a Tarazona de la Mancha durant la Guerra Civil espanyola. No se sap si fuig després de la derrota republicana o fou represaliada per la dictadura franquista, s’estableix a Porta i afilia al PSUC.

Eladi Gardó i Ferrer (Barcelona 1876-1958). Advocat, polític republicà i precursor del moviment veïnal de Nou Barris. Es va comprometre amb el republicanisme i el cooperativisme participant en l’Ateneu Enciclopèdic Popular, la Cámara Regional de Cooperativas de Cataluña y Baleares, la Federación Regional de Cooperativas de Cataluña, impulsa l’Asociación de Estudios Cooperativistas, milita al PSOE i el PRR i fou elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona. L’Eladi Gardó fundaria l’any 1916 la Sociedad Cooperativa de la Habitación Barata per a construir habitatges de qualitat, amb els preus de lloguer assequibles i en diferents barris, la qual cosa permetria traslladar el domicili si es canviava de feina. La cooperativa va lliurar el 1919 dues cases a La Prosperitat i es forma un nucli urbà al voltant del carrer de la Cooperació. L’Eladi Gardó va representar el 1924 als propietaris de La Prosperitat davant l’Ajuntament de Barcelona, per a exigir millores i cedir els terrenys per a obrir els carrers. El Tribunal Regional de Responsabilidades Políticas de la dictadura franquista li jutjaria al procés 00383/1940 i indulta.

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=247897

Manuel Gargallo Izquierdo (Alcalá de la Selva 1874 – ?). Treballador eventual. Va viure al Verdum i es compromet amb el republicanisme afiliant-se al PRR. El Juan Llatge Gombau, el Santos Santiago Velasco (FET y de las JONS?) i el Joaquín Valls Martín li denuncien després de la derrota republicana i fou detingut pel Rondín Especial Antimarxista. El Manuel Gargallo ingressaria a La Model per fer guàrdies pel Comité Revolucionario de Verdún, on passa sis mesos fins que l’Auditoría de Guerra de Barcelona acorda el sobreseïment de les actuacions del Consell de Guerra sumaríssim 006807/1939.

Manuel Gimeno Adelantado (Figueroles 1876 – ?). Treballador eventual. Va viure a Porta, fou agent del Cuerpo de Guardias de Seguridad de l’inspector Manuel Brabo Portillo durant la revolta de la Setmana Tràgica, s’incorpora a la Unión Patriótica i el Somatén paramilitar del dictador Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i afilia l’any 1936 a la CNT i la UGT. Després de la derrota republicana, una denúncia falsa l’acusà d’assaltar la caserna rebel de Sant Andreu de Palomar i formar una patrulla armada, amb el seu gendre Baldomero Bosch Selma, els fills Bartolomé i Sebastián Antonio Gimeno Valls i el veí Lucio de la Riva Lanchares, i fou detingut pel Rondín Especial Antimarxista. El Manuel Gimeno ingressaria a La Model, on passa un any fins que l’Auditoría de Guerra de Barcelona li absol de tots els càrrecs al Consell de Guerra sumaríssim 004585/1939.

Bartolomé Gimeno Valls (Barcelona 1909 – ?). Treballador de la construcció, milicià i soldat republicà. Va viure a La Prosperitat, es compromet amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT i fou conductor de les columnes de les milícies i l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil espanyola. Es replegaria a França amb la seva unitat després de la derrota republicana, regressa per Irún i la dictadura franquista li interna al camp de concentració de les Escuelas del Patronato de san Vicente de Paúl a Bilbao. Una denúncia falsa l’acusà d’assaltar la caserna rebel de Sant Andreu de Palomar, assassinar a dues monges de l’Institut Mental de la Santa Creu i sant Pau i formar una patrulla armada, amb el seu cunyat Baldomero Bosch Selma, el pare Manuel Gimeno Adelantado, el germà Sebastián Antonio Gimeno Valls i el veí Lucio de la Riva Lanchares, i fou detingut pel Rondín Especial Antimarxista. El Bartolomé Gimeno ingressaria a La Model per transportar els queviures del Comité de Abastos del barri del Charlot / Xarlot, l’Auditoría de Guerra de Barcelona li jutja al Consell de Guerra sumaríssim 004585/1939 i condemna a una pena de dotze anys de presó, que la mateixa sentència rebaixa a sis anys i complirà fins al gener de 1942.

Sebastián Antonio Gimeno Valls (Barcelona 1917 – ?). Treballador eventual, milicià i soldat republicà. Va viure a Porta, es compromet amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT, combat amb la columna Ascaso i l’Exèrcit Popular i li fereixen durant la Guerra Civil espanyola. Després de la derrota republicana, una denúncia falsa l’acusà d’assaltar la caserna rebel de Sant Andreu de Palomar i formar una patrulla armada, amb el seu cunyat Baldomero Bosch Selma, el pare Manuel Gimeno Adelantado, el germà Bartolomé Gimeno Valls i el veí Lucio de la Riva Lanchares, i fou detingut pel Rondín Especial Antimarxista. El Sebastián Antonio Gimeno ingressaria a La Model per fer guàrdies pel Comité Revolucionario de Verdún, l’Auditoría de Guerra de Barcelona li jutja al Consell de Guerra sumaríssim 004585/1939 i condemna a una pena de dotze anys de presó, que la mateixa sentència rebaixa a tres anys.

Felisa Girbau Arró “Marta” (Castellar del Vallès 1914 – ?). Treballadora i antifranquista comunista. Un bombardeig de l’exèrcit rebel va assassinar al seu pare José Girbau durant la Guerra Civil espanyola, s’exilia a França amb la mare després de la derrota republicana, on li internen als camps de concentració per a refugiats, retorna a finals de 1939 i s’estableix a Porta. La Felisa Girbau es comprometia amb la classe treballadora militant al PSUC des de 1947, fou la responsable d’agitació i propaganda del Comitè Local de Barcelona, la Brigada Político Social li deté el 1951, ingressa a la presó per promoure la Vaga dels Tramvies, el Juzgado Militar Especial de Espionaje y Actividades Extremistas de Barcelona li jutja al Consell de Guerra ordinari 000555/IV/51 i condemna a una pena de dos anys de presó. Més tard, el seu company Joan Pagès Moret “Bisbal” se’n va anar a viure amb ella a Porta.

José Girbau. No s’ha pogut confirmar si era veí de Porta quan un bombardeig de l’exèrcit rebel l’assassina durant la Guerra Civil espanyola.

Ángel José Gómez “El Bigotis” (A Fonsagrada 1885 – ?). Miner i carabiner republicà. Va viure a La Prosperitat, es compromet amb la classe treballadora afiliant-se a la UGT i ingressa al Cuerpo de Carabineros de la República durant la Guerra Civil espanyola. El Juan Llatge Gombau, el Santos Santiago Velasco (FET y de las JONS?) i el Joaquín Valls Martín li denuncien després de la derrota republicana i fou detingut pel Rondín Especial Antimarxista. L’Ángel José Gómez ingressaria a La Model per pertànyer a la patrulla de control del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Sant Andreu de Palomar, l’Auditoría de Guerra de Barcelona li jutja al Consell de Guerra sumaríssim 008933/1939 i condemna a una pena de vint anys de presó, que complirà fins al juliol de 1943.

Gràcia. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Podria ser la Gloria Gràcia Balduque, a qui la Comisión Depuradora de Maestros Nacionales de la dictadura franquista va acomiadar mitjançant l’Expedient 32/13349 després de la derrota republicana. Presentà una demanda perquè el Tribunal Supremo li reconegués com a treballat el període de suspensió de feina entre el 1941 i el 1957.

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=78884

https://www.boe.es/boe/dias/1968/06/10/pdfs/A08441-08441.pdf

María Gual? o Pitart? “La Libertaria”. Va viure al Verdum amb el seu company Pedro Cuartielles Zapater. El Juan Llatge Gombau, el Santos Santiago Velasco (FET y de las JONS?) i el Joaquín Valls Martín li denuncien al Rondín Especial Antimarxista per ser una gran propagandista de l’anarquisme. No se sap si fuig després de la derrota republicana o fou represaliada per la dictadura franquista.

Ramón Guillén. Va exiliar-se després de la derrota republicana, regressa a mitjans dels anys seixanta i es vincula a l’Alzamora CF.

José Gutiérrez Chatruc (Barcelona 1913-2005). Perit mecànic i soldat republicà. Es va comprometre amb el catalanisme i la legalitat republicana i combat amb el Regiment Pirinenc 1 de la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil espanyola. Es replegaria a França amb la seva unitat després de la derrota republicana, on li internen als camps de concentració per a refugiats d’Argelès-sur-Mer i Saint Cyprien, la dictadura franquista li deté quan regressa el 1941 i empresona al camp de concentració de Reus. El José Gutiérrez va establir-se al Turó de la Peira i reclama a la Generalitat que reconegui la seva condició de soldat, el paper del Regiment Pirinenc i assoleix que la unitat rebi la Creu de Sant Jordi del 2001.

Ginés Hernández Hernández (Ávila 1911 – ?). Treballador de la construcció, milicià i soldat republicà. Va viure a Porta, es compromet amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT des de 1934, combat amb la columna Ortiz / Luis Jubert Salieti i l’Exèrcit Popular i li fereixen durant la Guerra Civil espanyola. La dictadura franquista li interna al camp de concentració de La Puebla de Ciudad Real després de la derrota republicana i l’Agustín Ferrer Miret i el José Pinós Sans de la Bodega Las Tres signen l’aval perquè torni a casa. El Diego López Campos dona el seu nom quan l’interroguen i fou detingut pel Rondín Especial Antimarxista. El Ginés Hernández ingressaria a La Model per fer guàrdies pel Comité Revolucionario de Verdún, surt el mes de desembre de 1939 en llibertat provisional i l’Auditoría de Guerra de Barcelona acorda el sobreseïment de les actuacions del Consell de Guerra sumaríssim 025908/1941.

Isabel. Es va comprometre amb la classe treballadora militant a les JSU, el PCE o el PSUC durant la Guerra Civil espanyola, s’exilia a l’URSS després de la derrota republicana, regressa i s’estableix a la plaça de santa Eulàlia 13 de Vilapicina i La Torre Llobeta.

Lola Iturbe Arizcuren (Barcelona 1902 – Gijón 1990). Costurera, treballadora domèstica, feminista, periodista i anarcosindicalista. Va viure amb el seu company Juan Manuel Molina Mateo “Juanele” a Can Peguera, col·labora amb el moviment emancipador Mujeres Libres, es compromet amb la classe treballadora militant a la CNT i participa en les xarxes de solidaritat amb els llibertaris empresonats. Formaria part del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, escriu cròniques des del front d’Aragó per a Tierra y Libertad i demana l’alliberament de la militància de la CNT i el POUM detinguda arran dels Fets de Maig de 1937. La Lola Iturbe va exiliar-se a França després de la derrota republicana, col·labora amb la Resistència a la lluita contra l’ocupació nazi, ajuda a fugir a persones perseguides pel feixisme i no regressarà fins al 1976.

https://issuu.com/companerodurruti/docs/liturbe

Antonio Jiménez Arranz “Perete” (Purullena 1920 – Barcelona 1994). Antifranquista comunista. Es va comprometre amb la classe treballadora afiliant-se al PCE i podria haver estat soldat de l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil espanyola. La dictadura franquista li capturaria el 1941 per ajudar o combatre amb l’Agrupación de Guerrilleros Españoles després de la derrota republicana, un tribunal militar li jutja a un Consell de Guerra sumaríssim i condemna a pena de mort o presó, que complirà al Penal de Burgos fins al 1951. L’Antonio Jiménez va viure a les barraques del Somorrostro, s’estableix a La Trinitat Nova el 1954 i afilia al PSUC.

Juan. Va viure a Nou Barris, era el cunyat del conserje de l’Asociación de Propietarios de la Guineueta i fa guàrdies pel Comité Revolucionario de Verdún a l’inici de la Guerra Civil espanyola. No se sap si fuig després de la derrota republicana o fou represaliat per la dictadura franquista.

Isolina (Esperanza) Lanzuela Marco (Cella ? – Barcelona 2015). La dictadura franquista va assassinar a la seva mare Emilia Marco Casino i altres familiars a Albarracín a l’inici de la Guerra Civil espanyola, jutja al seu pare Román Lanzuela Montalar (IR i Frente Popular) per ser l’alcalde republicà de Cella i condemna a una pena de trenta anys de presó, que complirà esclavitzat pel Patronato de Redención de Penas por el Trabajo a les mines d’Utrillas. La Isolina Lanzuela s’establí amb el seu company Roque Yuste Giménez al Verdum.

Larruy. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Podria ser la Concepción Larruy Arnal, a qui la Comisión Depuradora de Maestros Nacionales de la dictadura franquista va acomiadar mitjançant l’Expedient 32/12420 després de la derrota republicana.

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=31973

Diego Linares Castillo. Va viure a La Prosperitat, es compromet amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT i el Sub-Comité de Defensa de la Barriada de Verdún li contracta a l’inici de la Guerra Civil espanyola. No se sap si fuig després de la derrota republicana o fou represaliat per la dictadura franquista.

Manolo López i Paquita. Antifranquistes comunistes. Van exiliar-se després de la derrota republicana, regressen, s’estableixen al carrer de Cartellà de Vilapicina i La Torre Llobeta, militaven al PSUC i el seu domicili fou un pis de seguretat pels dirigents del partit des del 1943 (Gregorio López Raimundo, Miguel Núñez González, Andreu Paredes “Groman”, Josep Serradell i Pérez…).

Pedro López San Vicente (Zaragoza 1919 – ?). Podria haver estat soldat durant la Guerra Civil espanyola, l’Auditoría de Guerra de Barcelona li jutja al Consell de Guerra sumaríssim 003545 després de la derrota republicana i condemna a una pena de vuit anys de presó, que complirà al càrcer de Lleida fins al 1943. El Pedro López va establir-se a Vilapicina i La Torre Llobeta i afilia al PSUC.

https://buscar.combatientes.es/resultados/Pedro/Lopez/Sanvicente

https://www.combatientes.es/ListadodeProcedimientosTMT3BarcelonaL2.htm

https://banc.memoria.gencat.cat/ca/results/privacio_llibertat/4597

Félix Lorente Almansilla (Lorca 1887 – ?). Sabater. Va viure a La Prosperitat, fou interventor de la Lliga Catalana i la coalició de dretes Front Català d’Ordre durant les eleccions de 1933 i 1936 i s’afilia a la CNT a l’inici de la Guerra Civil espanyola per a treballar al Sub-Comité de Defensa de la Barriada de Verdún, la construcció de fortificacions al front i refugis antiaeris a la rereguarda. El Juan Llatge Gombau, el Santos Santiago Velasco (FET y de las JONS?) i el Joaquín Valls Martín li denuncien després de la derrota republicana i fou detingut pel Rondín Especial Antimarxista juntament amb el seu fill Juan Lorente Gómez. El Félix Lorente ingressaria a La Model per controlar la cua durant la distribució d’aliments a l’Almacén Colectivo CNT-FAI Sucursal nº 1 de la parròquia de santa Engràcia, l’Auditoría de Guerra de Barcelona li jutja al Consell de Guerra sumaríssim 008935/1939 i condemna a una pena de dotze anys de presó, que no complirà per algun benefici penitenciari o un error administratiu.

Juan Lorente Gómez (Lorca 1906 – ?). Conductor. Va viure a La Prosperitat, fou interventor de la Lliga Catalana i la coalició de dretes Front Català d’Ordre durant les eleccions de 1933 i 1936 i s’afilia a la CNT a l’inici de la Guerra Civil espanyola per a treballar al Sub-Comité de Defensa de la Barriada de Verdún, transportant els queviures del Comité de Abastos fins a l’Almacén Colectivo CNT-FAI Sucursal nº 1 de la parròquia de santa Engràcia. El Juan Llatge Gombau, el Santos Santiago Velasco (FET y de las JONS?) i el Joaquín Valls Martín li denuncien després de la derrota republicana i fou detingut pel Rondín Especial Antimarxista juntament amb el seu pare Félix Lorente Almansilla. El Juan Lorente ingressaria a La Model, on passa dinou mesos fins que l’Auditoría de Guerra de Barcelona li absol de tots els càrrecs al Consell de Guerra sumaríssim 008934/1939.

Juan Lorente López. Va viure a Nou Barris i el Sub-Comité de Defensa de la Barriada de Verdún li contracta a l’inici de la Guerra Civil espanyola. No se sap si fuig després de la derrota republicana o fou represaliat per la dictadura franquista.

Antonio Martín. Treballador municipal al Cementeri de Sant Andreu. Es va comprometre amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT i és delegat del sindical al cementiri durant la Guerra Civil espanyola. No se sap si fuig després de la derrota republicana o fou represaliat per la dictadura franquista.

Lucía Martín. Va viure a Porta, es compromet amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT i s’ofereix per a ser cuinera als menjadors col·lectius o les columnes de les milícies a l’inici de la Guerra Civil espanyola. No se sap si fuig després de la derrota republicana o fou represaliada per la dictadura franquista.

Agapito Martínez. Va viure a Nou Barris, es compromet amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT i dirigeix el Comité Revolucionario de Verdún a l’inici de la Guerra Civil espanyola. No se sap si fuig després de la derrota republicana o fou represaliat per la dictadura franquista.

Juan Martínez Cirera (Almería? ? – ?). Treballador de la construcció i milicià. Va viure a Porta (CNT), es compromet amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT, fa guàrdies pel Comité Revolucionario de Verdún i combat amb la columna Ortiz / Luis Jubert Salieti durant la Guerra Civil espanyola. No se sap si fuig després de la derrota republicana o fou represaliat per la dictadura franquista, però s`ha trobat una persona amb el mateix nom, nascuda a Almería i exiliada a França amb la seva companya Antonia García.

Nicolás Martínez Cirera. Va viure a Porta, es compromet amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT, fa guàrdies pel Comité Revolucionario de Verdún i podria haver estat milicià o soldat de l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil espanyola. El Nicolás Martínez fuig després de la derrota republicana per a no ser detingut pel Rondín Especial Antimarxista i no se sap si fou represaliat per la dictadura franquista o s’exilia.

Ramón Martínez Cirera (1918? – Gleizé 2016?). Treballador de la construcció, milicià i soldat republicà. Va viure a Porta, es compromet amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT, fa guàrdies pel Comité Revolucionario de Verdún,combat amb la columna Ortiz / Luis Jubert Salieti, de la que fou comisari polític, i l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil española i l’Agustín Ferrer Miret signa l’aval perquè torni a casa després de la derrota republicana. No se sap si fuig o fou represaliat per la dictadura franquista als Batallones Disciplinarios de Soldados Trabajadores, però s’ha trobat una persona amb el mateix nom exiliada a França.

José Antonio Martínez Davía (Jumilla 1905 – Barcelona 1986). Treballador de Telefónica i d’una concessionària de RENFE, lliurepensador, naturista i precursor del moviment veïnal de Nou Barris. Es va comprometre amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT, la policia republicana li deté a les acaballes de la Guerra Civil espanyola i la dictadura franquista l’acusa d’ateisme i acomiada de la seva feina després de la derrota republicana. Es refugiaria a la casa del Mirador d’Apol·lo de Torre Baró i, més endavant, serà la seva segona residència i lloc de reunió amb altres persones que compartien els seus interessos. El José Antonio Martínez es va comprometre amb el veïnat de Nou Barris essent el secretari de la Sociedad Cooperativa de Torre Baró, que impulsa la construcció del baixador-estació de RENFE, assoleix una parada d’autobús, l’enllumenat públic, el servei del telèfon, la urbanització dels carrers, demana escoles pel barri i intenta legalitzar les autoconstruccions.

Juan Martínez Vita “Juanito el Rebelde” “Juan Horta” “Moreno” (Suflí 1914 – Marseille 2001). Treballador de la construcció, anarcosindicalista i milicià. Va viure a Can Peguera, es compromet amb la classe treballadora militant al Sindicat Únic de la Construcció de la CNT, la FAI, les JJLL i la policia li deté diverses vegades. Participaria el 19 de juliol de 1936 en l’assalt de la caserna rebel de Sant Andreu de Palomar i combat amb la columna Durruti i les bateries del Cos de Tren durant la Guerra Civil espanyola. El Juan Martínez va exiliar-se a França després de la derrota republicana, on li envien al camp de concentració per a refugiats de Saint Cyprien i les Compagnies de Travailleurs Étrangers, i aconsegueix fugir dels nazis, experiències que recollirà al llibre Andanzas de un refugiado español.

Mercedes Martos Travé “Peleona” (1907-1994). Venedora ambulant. La dictadura franquista va assassinar al seu company Manuel Valenzuela Poyatos (PSOE i UGT) a Guadix després de la derrota republicana, ella s’enfronta a qui volia tallar-li els cabells per a passejar-la per Marchal i ajuda als maquis de l’Agrupación de Guerrilleros Españoles. La Mercedes Martos viuria al Carmel i s’estableix amb els seus fills a La Prosperitat.

María Mas Albareda (Barcelona ? – ?). Va viure a La Barceloneta, El Poble Nou i Santa Coloma de Gramenet, s’exilia amb el seu company Agustín Arcas Merlos després de la derrota republicana, regressa el 1971 i s’estableix a La Guineueta.

Jacint Mayoral Mayoral (Les Franqueses del Vallès 1887 – Barcelona 1940). Treballador municipal al Cementeri de Sant Andreu i republicà catalanista. Va viure al Verdum i es compromet amb el catalanisme i la classe treballadora afiliant-se a la CNT i militant a l’ERC i el Casal Català Republicà de Les Roquetes, que li nomena suplent per anar al Congrés d’Esquerres del 30 de maig al 2 de juny de 1936. El Mariano España Botella era processat a un Consell de Guerra després de la derrota republicana, el seu pare, Joaquín España Fuset, denuncia al Jacint Mayoral i fou detingut pel Rondín Especial Antimarxista. El Jacint Mayoral ingressaria a La Model per disparar un tret de gràcia contra un cadàver durant la Guerra Civil espanyola, l’Auditoría de Guerra de Barcelona li jutja al Consell de Guerra sumaríssim 014142/1939, li condemna a pena de mort i afusella el 16 de maig de 1940 al Camp de la Bota de Barcelona.

https://anc.gencat.cat/web/.content/anc/documents/arxiu/Publicacions/GUIA_SUMARISSIMS.pdf

Juan Medina Sánchez (Melilla 1918 – Barcelona 1991). Depenent, viatjant de comerç i antifranquista comunista. Es va comprometre amb la classe treballadora militant a la Federación de Dependientes de Comercio de la UGT, la JC, les JSU i el Socorro Rojo Internacional. Els militars rebels li capturarien a l’inici de la Guerra Civil espanyola, l’Auditoría de Guerra de Melilla li jutja al Consell de Guerra sumaríssim 1.005/1936, li condemna a una pena de vint anys de presó, que complirà als camps de concentració de l’Alcazaba de Zeluán i l’illa d’Alhucemas fins al setembre de 1940, i després li envien als Batallones Disciplinarios de Soldados Trabajadores. Va continuar militant al PCE i un tribunal militar li imposa una altra condemna de dotze anys al Consell de Guerra sumaríssim 1.021/1943, que complirà a Alcázar de San Juan, Almadén, Cádiz, Carabanchel, Ceuta, Ciudad Real, Jaén, Melilla, Murcia, el monestir de san Miquel dels Reis de València i Sigüenza, fins a l’octubre de 1949, experiències que recollirà al llibre Memorias de mi juventud perdida: Infancia, República, prisiones y otras vivencias. El Juan Medina impulsaria la Junta Democrática a Melilla, s’estableix a Nou Barris als anys vuitanta i participa en l’Homenatge a les Víctimes del Franquisme de 1986, l’Associació Catalana d’Expressos Polítics del Franquisme…

https://noubarrisperlarepublica.org/wp-content/uploads/2022/09/Memorias_de-mi_juventud_perdida_2015_Juan_Medina_Sanchez.pdf

Juan José Molina Gómez (Archena 1917 – Barcelona 1976). Policia republicà. Es va comprometre amb la legalitat republicana ingressant al Cuerpo de Seguridad y Asalto, la dictadura franquista li interna als camps de concentració de presoners després de la derrota republicana i, tal vegada, li jutja a un Consell de Guerra. El Juan José Molina visqué a les barraques de La Perona i s’estableix al Turó de la Peira el 1954.

Juan Manuel Molina Mateo “Juanele” (Jumilla 1901 – Barcelona 1984). Treballador de la construcció, anarcosindicalista, periodista i antifranquista llibertari. Va viure amb la seva companya Lola Iturbe Arizcuren a Can Peguera, es compromet amb la classe treballadora militant al Sindicat Únic de la Construcció de la CNT i la FAI, la policia li deté diverses vegades i fuig a França. Dirigia Tierra y Libertad i Tiempos Nuevos, forma part del Comité de Abastecimiento, li nomenen subsecretari de Defensa de Catalunya i comissari polític dels Cuerpos de Ejército X i XI durant la Guerra Civil espanyola. Va exiliar-se a França després de la derrota republicana, fou el secretari del Comité Nacional de la CNT, col·labora amb la Resistència a la lluita contra l’ocupació nazi i ajuda a fugir a persones perseguides pel feixisme. El Juan Manuel Molina regressaria clandestinament el 1946 per a reorganitzar la CNT, la dictadura franquista li deté, un tribunal militar li condemna a una pena de quinze anys de presó a un Consell de Guerra, que complirà a Alcalá de Henares, Buitrago, Fuencarral, Ocaña i el monestir de san Miquel dels Reis de València fins al 1952, s’exilia i no retornarà fins al 1976.

Antonio Monfort Monferrer (Vistabella del Maestrat 1880 – ?). Cisteller i antifranquista. Es va comprometre amb la classe treballadora i el republicanisme afiliant-se a la CNT i IR. La Brigada de Investigación Social de Barcelona li deté després de la derrota republicana per a aclarir la seva implicació a dos assassinats, les amenaces a un veí i els danys a l’església de Vistabella del Maestrat. L’Antonio Monfort ingressaria al càrcer provincial de Castelló, l’Auditoría de Guerra de Castelló li jutja al Consell de Guerra sumaríssim 5538-C/1939 i condemna a una pena de dotze anys de presó, que complirà a Barcelona fins al juny de 1941. Fou enllaç amb els maquis de José Vicente Zafón “Pepito” (CNT), integrat al 17è Sector de l’Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó (AGLA), la Guardia Civil li arresta l’any 1947 a Vistabella del Maestrat, un tribunal militar li processa al Consell de Guerra sumaríssim 716-V-1947 i el mes de juliol de 1948 surt de la presó en llibertat provisional. L’Antonio Monfort s’establí a Vilapicina i La Torre Llobeta.

Laura Monleón Contreras ( ? 1920 – Barcelona 2014). La dictadura franquista va assassinar al seu pare Ricardo Monleón Martín després de la derrota republicana per ser el secretari del jutjat de Guadix. La Laura Monleón s’establia amb el seu company Francisco del Pozo Antúnez a La Trinitat Nova, demana ser enterrada al costat de la fossa comuna on era el cos del seu pare i la família hi diposita les cendres el 2014.

Mora. Va viure a Nou Barris i col·labora amb el Comité Revolucionario de Verdún, la patrulla de control o el Sub-Comité de Defensa de la Barriada de Verdún a l’inici de la Guerra Civil espanyola. No se sap si fuig després de la derrota republicana o fou represaliat per la dictadura franquista.

Noguerol. Va viure a Can Peguera, es compromet amb la classe treballadora militant a la CNT i essent un dels responsables del sindicat al barri durant la Guerra Civil espanyola. No se sap si fuig després de la derrota republicana o fou represaliat per la dictadura franquista.

Jaume Oller Prats (Barcelona 1920-1936). Fuster a Establecimientos Morros SA de Sant Andreu de Palomar, anarcosindicalista i milicià. Va viure a La Prosperitat, comença a treballar amb catorze anys i es compromet amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT. Participà el 19 de juliol de 1936 en l’assalt de la caserna rebel de Sant Andreu de Palomar i mor, abatut pels franctiradors, al passeig de Torras i Bages. Unes dones van dipositar-hi uns rams de flors al costat d’un cartell que deia: “Aquí caigué una víctima del feixisme. Respecteu les flors” i el passeig de Torras i Bages porta el seu nom fins a les acaballes de la Guerra Civil espanyola.

La policia detenia al seu germà Joan Oller Prats (CNT) per coaccionar a empresaris, perquè readmetessin a treballadors acomiadats, i durant una operació del 1931 contra els dipòsits d’armes anarquistes.

https://raco.cat/index.php/Finestrelles/article/view/214674/294242

https://raco.cat/index.php/Finestrelles/article/view/214573/294189

http://opinioandreuenca.blogspot.com/2021/06/jaume-oller-i-prats-la-primera-victima.html

https://doi.org/10.13140/RG.2.2.19806.15682

Joan Pagès Moret “Bisbal” (Palamós 1917 – Barcelona 1978). Perruquer, milicià, soldat republicà, supervivent del genocidi nazi i antifranquista comunista. Es va comprometre amb la classe treballadora militant al Sindicato de Barberos de la UGT i el PSUC, combat amb el Batalló Zapatero a Osca, l’Exèrcit Popular i fou comissari polític de la 32a División durant la Guerra Civil espanyola. Es replegaria a França amb la seva unitat després de la derrota republicana, on li envien als camps de concentració per a refugiats de Prats de Molló i la Presta, Septfonds i les Compagnies de Travailleurs Étrangers. Els nazis van internar al Joan Pagès al Stalag VI-C Bathorn, després al Stalag XII-D Trier, li traslladen al camp d’extermini de Mauthausen amb el número 4238 com a pres polític Rotspainer (roig espanyol), i col·labora a la xarxa de resistència organitzada pels presoners, que allibera el camp abans de l’arribada de les tropes aliades. El Joan Pagès regressaria clandestinament el 1948 per a reorganitzar el PSUC, fou el secretari d’organització del Comitè Local de Barcelona, la Brigada Político Social li deté el 1951, ingressa a la presó per promoure la Vaga dels Tramvies, el Juzgado Militar Especial de Espionaje y Actividades Extremistas de Barcelona li jutja al Consell de Guerra ordinari 000555/IV/51 i condemna a una pena de tres anys de presó. Més tard, el Joan Pagès va establir-se amb la seva companya Felisa Girbau Arró “Marta” i serà el president de l’Asociación Española de Supervivientes al Campo Nazi de Exterminio de Mauthausen.

https://barceloninsdeportats.org/es/deportat/joan-pages-moret

https://collections.arolsen-archives.org/en/search/person/1669502?s=1669502&t=2240835&p=0

http://unpuntdellum.blogspot.com/2016/05/joan-pages-i-moret.html

Rosa Palau. Va viure a La Prosperitat, es compromet amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT i s’ofereix per a ser cuinera als menjadors col·lectius o les columnes de les milícies a l’inici de la Guerra Civil espanyola. No se sap si fuig després de la derrota republicana o fou represaliada per la dictadura franquista.

María Pardina Barrabés. Va intentar exiliar-se a França després de la derrota republicana amb el seu fill de pocs mesos, l’Humberto Calvo Pardina, la dictadura franquista els empresona al castell de sant Ferran de Figueres durant vuit mesos, li deté el 1944 juntament amb el seu company Sebastián Calvo Sahún i els seus cunyats, la Julia Calvo i Mariano Larrosa, i s’estableix a La Guineueta amb el Sebastián Calvo.

https://connombreyapellidos.es/wp-content/uploads/2018/04/El-Gurrion..pdf

http://opinioandreuenca.blogspot.com/2020/04/sebastian-calvo-i-sahun-danarquista.html

Leonor Pascual Bernat. Va viure al Torrent de Campanyà i al carrer Negoci de La Prosperitat i s’exilia a França després de la derrota republicana, amb el seu company Domingo Blázquez Fortes i els fills Carlos, Domingo, Francisco i Maria Blázquez Pascual.

Pedro Pato Guisado (Montijo 1916 – ?). Treballador de la construcció, milicià i soldat republicà. Es va comprometre amb la legalitat republicana combatent amb la columna de Pedro Martínez Cartón, essent menor d’edat, a Extremadura i l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil espanyola. La dictadura franquista li internaria als camps de concentració de Porta-Coeli i Sot de Ferrer de Castelló després de la derrota republicana i envia als Batallones Disciplinarios de Soldados Trabajadores de Lucillo a León i Cádiz fins al mes de juny de 1943. Pedro Pato va establir-se a Torre Baró i Ciutat Meridiana.

Julio Pérez. Va viure a Nou Barris, es compromet amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT, fa guàrdies pel Comité Revolucionario de Verdún i combat amb la columna Ortiz / Luis Jubert Salieti, de la que fou Delegado Político de Centuria, durant la Guerra Civil espanyola. No se sap si fuig després de la derrota republicana o fou represaliat per la dictadura franquista.

Donatila Pérez Ramos. Va viure a Porta, es compromet amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT i s’ofereix per a ser cuinera als menjadors col·lectius o les columnes de les milícies a l’inici de la Guerra Civil espanyola. No se sap si fuig després de la derrota republicana o fou represaliada per la dictadura franquista.

Pi. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Podria ser la Jacinta Pi Barceló, a qui la Comisión Depuradora de Maestros Nacionales de la dictadura franquista va acomiadar mitjançant l’Expedient 32/12398 després de la derrota republicana.

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=44039

Germans Francisco i Helios Piedra Bosch. Van exiliar-se a França després de la derrota republicana, amb els seus pares Francisca Bosch Esfer i José Piedra Vázquez, on els internen als camps de concentració per a refugiats.

José Piedra Vázquez “El Quijote de la FAI” (Sevilla 1890 – Bagnères-de-Bigorre 1949). Treballador de La Hispano Suiza Fábrica de Automóviles SA i anarcosindicalista. Es va comprometre amb la classe treballadora militant a la CNT-FAI i participa en l’Ateneu Llibertari del Clot i l’Ateneo Libertario de Verdún. S’exiliaria a França després de la derrota republicana amb la seva companya Francisca Bosch Esfer i els fills Francisco i Helios Piedra Bosch, on els internen als camps de concentració per a refugiats. El José Piedra va escriure articles per a El Productor, ¡Despertad!, Tierra y Libertad, CNT, Cultura Proletaria, Ruta, Solidaridad Obrera… i estudis sobre l’economia llibertària.

Cirilo Poblador Gómez (Robledillo de Trujillo 1919 – Barcelona 2004). Jornaler, treballador, activista del moviment veïnal de Nou Barris, antifranquista comunista i soldat republicà. Es va comprometre amb la legalitat republicana fugint de la zona controlada pels militars revoltats per a combatre amb l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil espanyola. La dictadura franquista li capturaria després de la derrota republicana i interna al camp de presoners de les Casas de Argamasilla, li deté en regressar al seu poble, quasi l’afusella amb el seu pare i envia als Batallones Disciplinarios de Soldados Trabajadores durant sis anys. El Cirilo Poblador va establir-se el 1955 a Vallbona, s’afilia al PSUC i impulsa l’associacionisme veïnal des de les AVV 9 Barrios i Vallbona.

Un tribunal franquista jutjaria al seu pare i li condemna a una pena de tres anys de presó.

https://noubarrisperlarepublica.org/wp-content/uploads/2023/10/Cien_anos_de_lucha_Familia_Poblador_Rodriguez.pdf

https://drive.google.com/file/d/0B5Xx1ZuHr1-dWDhoQ2ZOZE9OY1U/view

https://drive.google.com/file/d/1u8kmmOoo2CXBh2PzmTKAWbZkJFO4hnhy/view

https://issuu.com/revista-carrer/docs/carrer060

Francisco del Pozo Antúnez (Málaga 1915 – Barcelona 1998). Dependent de comerç, pintor, sindicalista, milicià i soldat republicà. Es va comprometre amb la classe treballadora militant a la UGT i combat amb el Batallón Pablo Iglesias de Málaga, on sobreviu a la massacre de la Desbandá, i l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil espanyola. L’Auditoría de Guerra li jutjaria al Consell de Guerra sumaríssim 25/1939 després de la derrota republicana i condemna a una pena de trenta anys de presó, que es rebaixa a dotze i complirà a Cáceres i la Prisión Central de El Puerto de Santa María. El Francisco del Pozo va establir-se amb la seva companya Laura Monleón Contreras a La Trinitat Nova .

https://fpabloiglesias.es/entrada-db/pozo-antunez-francisco/

https://www.elmundo.es/espana/2015/04/16/553009f2268e3ef1618b457b.html

Francisco Puente Benito (Barcelona 1915 – Gusen-Mauthausen 1943). Treballador. Va exiliar-se a França després de la derrota republicana, els nazis li internen al Stalag X-B Sandbosteleni i traslladen al camp d’extermini de Mauthausen amb el número 3630 com a pres polític Rotspainer (roig espanyol). Desde Mauthausen li portarien a Gusen, un Komando del camp principal, i mor l’1 de juny de 1943. Al seu expedient apareix una adreça de la plaça de Marià Brossa 14 de Sant Andreu de Palomar i que la Genoveva Gironella, amb domicili al carrer de la Cooperació 25, 1r 1a de La Prosperitat, li escriu Mauthausen. No podem assegurar que el Francisco Puente visqués a Nou Barris, però tenia alguna vinculació especial amb la Genoveva (era la seva parella?, una companya de militància?, una amiga que s’interessava per la seva situació?).

https://collections.arolsen-archives.org/en/search/person/1704726?s=1704726&t=222854&p=0

https://barceloninsdeportats.org/es/deportat/puente-puente-benito

Pilar Puig. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Va viure al barri de la Sagrada Família i pot ser la María Pilar Puig Carreras, a qui la Comisión Depuradora de Maestros Nacionales de la dictadura franquista va acomiadar mitjançant l’Expedient 32/12415 després de la derrota republicana.

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=46698

Querol. Professor del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos i soldat republicà. Es va comprometre amb la legalitat republicana i combat amb l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil espanyola i mor al front.

Heliodoro Ramos (Santander 1910 – Barcelona 1949). Treballador a Galetes Solsona, ENASA-Pegaso i soldat republicà. Va viure a Les Roquetes, es compromet amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT, combat amb l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil espanyola i li fereixen a prop del cor, el que li deixarà seqüeles i avança la seva mort.

https://www.lamira.cat/persones/1880/quan-nou-barris-no-era-nou-barris

Joan Ribas i Grau. Va viure a La Prosperitat i es compromet amb el catalanisme impulsant el 1930 el Casal Català Republicà de Les Roquetes. Podria ser un mestre afiliat a la Lliga Catalana, a qui la Comisión Depuradora de Maestros Nacionales de la dictadura franquista acomiada mitjançant l’Expedient 32/13354 després de la derrota republicana.

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=52168

Rocamora. Professor del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Podria ser el José Rocamora Cannau, a qui la Comisión Depuradora de Maestros Nacionales de la dictadura franquista va acomiadar mitjançant l’Expedient 32/12414 després de la derrota republicana.

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=47372

José Rodríguez Ajá “Pepito” (Barcelona 1915 – ?). Treballador de les arts gràfiques, venedor ambulant i soldat republicà. Va viure a La Guineueta, es compromet amb la legalitat republicana, l’Exèrcit Popular li destina als Serveis Auxiliars per manca de mobilitat a un braç i salva de la violència extremista al seu veí Ramón Canut Puig durant la Guerra Civil espanyola. El Vicente Tous Marí dona el seu nom quan l’interroguen després de la derrota republicana i fou detingut pel Rondín Especial Antimarxista. El José Rodríguez ingressaria a La Model per fer guàrdies pel Comité Revolucionario de Verdún, surt el mes de desembre de 1939 en llibertat provisional i l’Auditoría de Guerra de Barcelona acorda el sobreseïment de les actuacions del Consell de Guerra sumaríssim 025908/1941.

Fernando Rodríguez Ocaña (Porcuna 1922 – Barcelona 2000). Treballador del metall, activista del moviment veïnal de Nou Barris, antifranquista comunista, sindicalista i soldat republicà. Es va comprometre amb la classe treballadora militant al PCE i fuig de la zona controlada pels militars revoltats per a combatre amb l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil espanyola. La dictadura franquista li capturaria amb el seu pare després de la derrota republicana i un tribunal els condemna a penes de presó. El Fernando Rodríguez va establir-se a La Trinitat Nova, fou sindicalista de les clandestines CCOO a la fàbrica Mevosa-Mercedes Benz, col·labora amb l’AVV 9 Barrios i militarà a l’OC-BR, el PSUC i el PCC. L’Ajuntament de Barcelona celebrava les eleccions municipals de 1973, l’OC-BR li presenta pel càrrec de regidor del Districte IX (Sant Andreu de Palomar – Nou Barris) i guanya, experiències que recollirà al llibre Candidato de los trabajadores, però la junta electoral anul·la el resultat i nomena regidor a l’Antonio Guasch Carreté de Sant Andreu de Palomar. L’extrema dreta va amenaçar al Fernando Rodríguez, se’n va de la ciutat i rebrà la Medalla d’Honor de Barcelona del 2000.

http://decastroero.blogspot.com/2012/05/francisco-rodriguez-ocana-1922-2000-un.html

http://decastroero.blogspot.com/2012/06/el-ocana-el-obrero-que-quiso-ser.html

Nieves Rubio Lucerón? Va viure a La Prosperitat, es compromet amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT i s’ofereix per a ser cuinera als menjadors col·lectius o les columnes de les milícies a l’inici de la Guerra Civil espanyola. No se sap si fuig després de la derrota republicana o fou represaliada per la dictadura franquista.

Salsench. Professor del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Podria ser el Camilo Salsench Llovera, a qui la Comisión Depuradora de Maestros Nacionales de la dictadura franquista va acomiadar mitjançant l’Expedient 32/12424 després de la derrota republicana.

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=51261

Rafael Sans Sierra (La Jana 1888 – ?). Trabajador de la construcción. Va viure a Les Roquetes, fou interventor de la Lliga Catalana i la coalició de dretes Front Català d’Ordre durant les eleccions de 1933 i 1936 i s’afilia a la CNT a l’inici de la Guerra Civil espanyola per a treballar com a guarda rural de l’Agrupación Cooperativa de Pequeños Hortelanos i la Colectividad Agrícola de Barcelona y su Radio. El Juan Llatge Gombau, el Santos Santiago Velasco (FET y de las JONS?) i el Joaquín Valls Martín li denuncien després de la derrota republicana i fou detingut pel Rondín Especial Antimarxista. El Rafael Sans ingressaria a la presó provisional del Poble Nou, on passa setze mesos fins que l’Auditoría de Guerra de Barcelona acorda arxivar les Diligencias previas 030561/1939.

Julián Santos. Ferroviari. Va viure a La Prosperitat, podria haver estat un dels treballadors traslladats des de Valladolid als Tallers de la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España després de la derrota republicana i militar l’any 1945 a alguna de les cèl·lules que el PSUC tenia a la RENFE.

Antonio Segarra Aparicio. Va viure a La Prosperitat, es compromet amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT i fa guàrdies pel Comité Revolucionario de Verdún a l’inici de la Guerra Civil espanyola. No se sap si fuig després de la derrota republicana o fou represaliat per la dictadura franquista.

José Segarra González. Va viure a La Prosperitat, es compromet amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT i fa guàrdies pel Comité Revolucionario de Verdún a l’inici de la Guerra Civil espanyola. No se sap si fuig després de la derrota republicana o fou represaliat per la dictadura franquista.

José Sésar Lloria (Utiel 1890 – Barcelona 1975). Treballador del metall i anarcosindicalista. Va viure a Les Roquetes, es compromet amb la classe treballadora militant al Sindicato Único de la Metalurgia des de 1918, dirigeix el Comité Revolucionario de Verdún a l’inici de la Guerra Civil espanyola i fou l’alcalde de la barriada de Les Roquetes – El Verdum (La Guineueta, una part de Porta, La Prosperitat, Les Roquetes, La Trinitat Nova i El Verdum). La policia republicana o el Servicio de Inteligencia Militar detenia l’any 1938 al José Sésar després de descobrir un arsenal clandestí dels Comitès de Defensa Confederals de la CNT-FAI al Grup Escolar Pavelló Municipal de Les Roquetes o un local proper, el Tribunal de Guàrdia número 3 li condemna a pena de mort al procediment 276 i el Tribunal d’Espionatge i Alta Traïció de Catalunya confirma la sentència. El José Sésar fou alliberat el gener de 1939, s’exilia a França després de la derrota republicana amb la seva filla Mercedes Sésar Martínez i no regressarà fins al 1964.

Alguns documents de l’època esmenten, erròniament, al José Sésar com a José César o Sésar i Llúria.

Mercedes Sésar Martínez. Va viure a Les Roquetes i s’exilia a França després de la derrota republicana amb el seu pare José Sésar Lloria.

Germans Jordi i Ricardo Sierra Domingo. El seu pare Ricardo Sierra Sánchez (CNT) va pertànyer a la patrulla de control del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Sant Andreu de Palomar a l’inici de la Guerra Civil espanyola, s’exilia a França després de la derrota republicana, els nazis li internen al camp d’extermini de Mauthausen i mor el 27 de maig de 1943. La seva mare Francisca Domingo Pueyo no pot fer-se càrrec del Jordi i el Ricardo Sierra, la família en té cura d’ells, lluny de Barcelona, fins que creixen, s’estableixen amb la mare al Turó de la Peira i, després, viuen a La Prosperitat i La Trinitat Nova.

Germanes Antonia i Pepita Torres Alorda? Van viure a Porta es comprometen amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT i s’ofereixen per a ser cuineres als menjadors col·lectius o les columnes de les milícies a l’inici de la Guerra Civil espanyola. No se sap si fugen després de la derrota republicana o són represaliades per la dictadura franquista.

Vicente Tous Marí (Palma 1911 – ?). Treballador de la construcció, milicià i soldat republicà. Va viure a Porta, es compromet amb la classe treballadora i el republicanisme afiliant-se a la CNT des de 1931 i el PRR des de 1932 i combat amb la columna Carlos Marx i l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil espanyola. El seu sogre Vicente García Mercé dona el seu nom quan l’interroguen després de la derrota republicana i fou detingut pel Rondín Especial Antimarxista. El Vicente Tous ingressaria a La Model per fer guàrdies pel Comité Revolucionario de Verdún, surt el mes de desembre de 1939 en llibertat provisional i l’Auditoría de Guerra de Barcelona acorda el sobreseïment de les actuacions del Consell de Guerra sumaríssim 025908/1941.

Carmel Tusquellas Forcén “Xarlot” (Barcelona 1894-1967). Còmic taurí i precursor del moviment veïnal de Nou Barris. Va comprar uns terrenys a La Prosperitat – El Verdum i impulsa la construcció d’uns habitatges per a la classe treballadora entre els carrers de la Font de Canyelles, Almansa, Casals i santa Engràcia. El carrer del Verdum on viu i el nucli de cases que l’envoltaven es coneixien pel seu nom artístic de “Xarlot” o “Charlot”. Es va comprometre amb el veïnat de La Prosperitat, Les Roquetes i El Verdum i presideix l’associació Defensa de la Propiedad Urbana de las Afueras de San Andrés de Palomar (Associació de Propietaris i Contribuents de les Roquetes, Els Propis) des del 1925 fins al 1927, que organitza el veïnat per a pagar la construcció de les voreres, l’empedrat de la calçada, l’enllumenat dels carrers, instal·lar unes fonts d’aigua i establir un sistema de neteja. El Carmel Tusquellas fou el vicepresident del Círculo Republicano Familiar de la Lliga Catalana des del 1932 i fa costat a l’Isidre Carandell i Portell en la petició de crear dues línies d’autobús per a Nou Barris.

La dictadura franquista canviava el nom del carrer de Charlot després de la derrota republicana pel de l’astrònom i jesuïta Lluís Rodés i Campderà, per a esborrar tota referència a l’antifeixista i comunista Charles Chaplin. L’Ajuntament de Barcelona anomenà Charlot a una placeta del Verdum quan es recupera la democràcia.

Ursissina. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Podria ser la Ursicina Bou Casamitjana, a qui la Comisión Depuradora de Maestros Nacionales de la dictadura franquista va acomiadar mitjançant l’Expedient 32/12401 després de la derrota republicana.

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=49575

Félix Valero Lázaro (Barcelona 1922 – ?). Administratiu i antifranquista comunista. Va viure a Vilapicina i La Torre Llobeta i es compromet amb la classe treballadora militant al PSUC des de 1947. La Brigada Político Social li detenia el 1951, ingressa a La Model per coordinar una cèl·lula a l’empresa Elizalde SA, distribuir propaganda i recollir diners pel partit, el Juzgado Militar Especial de Espionaje y Actividades Extremistas de Barcelona li jutja al Consell de Guerra ordinari 000555/IV/51 i condemna a una pena de dos anys de presó. El Félix Valero va deixar el PSUC quan el partit critica la invasió soviètica de Txecoslovàquia el 1969 i s’afilia a grups extraparlamentaris durant la Transició.

María Valls. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Podria ser la María Valls Bigas o la María Gloria Valls Fabregas, a qui la Comisión Depuradora de Maestros Nacionales de la dictadura franquista va acomiadar mitjançant els Expedients 32/12425 i 32/12395 després de la derrota republicana.

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=58455

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=58459

Tomasa Vidal Ramos (Barcelona 1916 – ?). Obrera i comunista. Es va comprometre amb la classe treballadora militant al PCE-PCC des del 1931, fou la secretària de les dones del PSUC al Radio 7 de Barcelona, s’exilia a l’URSS després de la derrota republicana i la seva parella Pedro Altés Caballer mor combatent amb l’Exèrcit Roig durant la Segona Guerra Mundial. La Tomasa Vidal regressaria amb el seu company Andrés Escrich Huguet i la família, s’estableixen a La Trinitat Nova i la dictadura franquista detindrà a les seves filles Roser i Victoria Escrich Vidal durant l’Estat d’Excepció de 1969.

José Vila. Va viure a Nou Barris i el Sub-Comité de Defensa de la Barriada de Verdún li contracta a l’inici de la Guerra Civil espanyola. No se sap si fuig després de la derrota republicana o fou represaliat per la dictadura franquista.

Roque Yuste Giménez (Noguera 1918 – Barcelona 2015). Pastor de bestiar, treballador a uns grans magatzems, antifranquista comunista, sindicalista i soldat republicà. Es va comprometre amb la legalitat republicana i fuig de la zona controlada pels militars revoltats per a combatre amb l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil espanyola. S’exiliaria a França després de la derrota republicana, on li envien al camp de concentració per a refugiats d’Argelès-sur-Mer i les Compagnies de Travailleurs Étrangers. El Roque Yuste va regressar, la dictadura franquista li deté i envia als Batallones Disciplinarios de Soldados Trabajadores, experiències que recollirà al llibre Añorando la República. S’establí amb la seva companya Isolina (Esperanza) Lanzuela Marco al Verdum, fou sindicalista de les clandestines CCOO als magatzems El Siglo i s’afilia al PSUC.

https://youtu.be/Hz7XZK5vM5s

https://www.memoriacatalunya.org/assets/pdf/Libro_Roque.pdf