La gent de Nou Barris

A la gent de Nou Barris, perquè mai oblidarem les vostres lluites

Volem fer una senzilla commemoració de totes les persones que van protagonitzar les primeres mobilitzacions veïnals a Nou Barris, lluitaren per la legalitat republicana o patiren la repressió del feixisme fins al 1945.

De mica en mica, ampliarem aquesta llista amb els noms de la gent que, inspirada pel desig d’igualtat, justícia, llibertat i la solidaritat, van millorar la vida del veïnat de Nou Barris.

Si vols proposar un nom, ampliar o corregir alguna dada, pots posar-te en contacte amb nosaltres omplint aquest formulari

Citació: Ignacio José Castaño Pacho. Una guía para la Memoria Histórica de Nou Barris – Una guia per a la Memòria Històrica de Nou Barris. 2021. DOI: 10.13140/RG.2.2.33628.31361/1 Aquest material és d’accés obert i es distribueix amb una llicència Creative Commons Attribution 4.0 International (CC BY 4.0) License

Salvador Alloza i Alloza (Barcelona 1897-1976). Carter i republicà. Va viure al carrer Casanovas (en l’actualitat Enric Casanovas), es comprometé amb el catalanisme i la classe treballadora afiliant-se al Sindicato Autónomo de Carteros Urbanos de la CNT, essent el secretari del Casal Català Republicà de les Roquetes de l’ERC, li nomenaren alcalde del barri durant la Guerra Civil i salvà a un company de Correus de la violència extremista. Va exiliar-se a França després de la derrota republicana i li internaren al camp de concentració francès de Braur (Argelers i Bram, segons altres fonts). Va retornar a Espanya, la dictadura franquista li capturà i acomiadà de la seva feina, sense cap prova, acusant-lo d’haver participat en la vaga de 1934, donat suport a la proclamació de l’Estat Català i per la seva vinculació amb la CNT i ERC. El seu germà Manuel Alloza i Alloza va ser jutjat al Consell de Guerra 011197 el 1939 i condemnat a dotze anys i un dia de presó. Salvador va sol·licitar, en diverses ocasions, la rehabilitació com a empleat de Correus, però no li perdonaren la sanció fins després de la seva mort.

Un dels carrers que repartia es coneixia pel seu cognom (carrer d’Alloza) i les autoritats franquistes no van canviar-li el nom perquè es pensaren que feia referència al municipi aragonès d’Alloza.

https://albertieditor.cat/image/data/correuscap.pdf

Agustín Arcas Merlos (Vélez Blanco 1905 – Malgrat de Mar 1998). Treballador de la Compañía General de Tranvías, sindicalista i combatent contra el nazisme. Es va comprometre amb la classe treballadora militant a la CNT, la Federación Regional del Transporte de la UGT a Catalunya, de la que fou vocal a l’Ejecutiva Nacional del Transporte i secretari general de la Federació Local de Barcelona, i el PCE-PCC-PSUC. Els milicians anarcosindicalistes van amenaçar-li a Monzón durant la Guerra Civil i fugí per a refugiar-se a Madrid amb una identitat falsa. Va exiliar-se a França després de la derrota republicana, li internaren al camp de concentració francès d’Agde, se n’anà a l’URSS amb la família, s’allistà a l’Exèrcit Roig per a combatre contra el nazisme a Moscou i Stalingrad i perdé a un fill durant la Segona Guerra Mundial. Va treballar pel govern revolucionari cubà entre el 1963 i el 1966 com assessor de transport i organització sindical, retornà el 1971 juntament amb la María Mas Albareda, s’establiren a La Guineueta i continuà col·laborant amb el PSUC i el PCC.

https://drive.google.com/file/d/0B5Xx1ZuHr1-dRWRkWFFBUHB5MmM/view?resourcekey=0-k3FGNqEza6_VJtjtZz7MJg

Salvador Artola. Conserge del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos i soldat republicà. Es va comprometre amb la legalitat republicana combatent amb l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil. La dictadura franquista va internar-li a diferents camps de concentració fins al 1945 i l’acomiadà de la seva feina. Ha estat identificat pels testimonis recollits al llibre Records d’escola : Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos : Alumnes dels anys trenta, el nou director, en Manuel Ruiz Baquedano, i el personal docent que havia superat les depuracions van avalar a en Salvador Artola per a aconseguir el seu alliberament o que no fos jutjat.

https://issuu.com/maperdf/docs/records_escola_complet

Carme Bartra. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos, s’inspirà als mètodes pedagògics de Rosa Sensat i va viure al barri del Carmel. Ha estat identificada pels testimonis recollits al llibre Records d’escola : Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos : Alumnes dels anys trenta i podria ser la Carmen Bartra Miquel, que va ser acomiadada per la Comisión Depuradora de la dictadura franquista mitjançant l’Expediente de depuración de maestros nacionales 32/12410. El nou director, en Manuel Ruiz Baquedano, va avalar a la Carme Bartra perquè pogués tornar a treballar, però se n’anà, per la confirmació de la depuració o perquè els mètodes docents de l’escola franquista eren incompatibles amb la seva forma de pensar.

https://issuu.com/maperdf/docs/records_escola_complet

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=60694

Bech. Professor del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Ha estat identificat pels testimonis recollits al llibre Records d’escola : Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos : Alumnes dels anys trenta i podria ser en Modesto Bech Fortiana o en Jaime Bech Rotllán, que van ser acomiadats per la Comisión Depuradora de la dictadura franquista mitjançant els Expedientes de depuración de maestros nacionales 32/12414 i 32/12402.

https://issuu.com/maperdf/docs/records_escola_complet

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=60890

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=60891

Santiago Bilbao Larregola (1896-?). Pedrer, anarcosindicalista i precursor del moviment veïnal a Nou Barris. Es va comprometre amb la classe treballadora militant al Sindicato Único de la Construcción de la CNT i participant en la Comisión de Defensa Económica del Ramo de la Construcción, des d’on estudiaren les necessitats d’habitatge i impulsaren una vaga de lloguers amb l’objectiu d’aconseguir una rebaixa del 40%. La vaga tingué un gran seguiment a les Cases Barates d’Horta (Can Peguera), les dones van fer front als desnonaments de qui no els podia pagar el lloguer i se sumarien unes 100.000 famílies a Catalunya. El Gobernador Civil va declarar la vaga il·legal i la policia reprimí qualsevol oposició als desnonaments, hi moriren sis o divuit persones, segons les fonts, altres van ser ferides i detingué a moltes, entre d’altres a Santiago Bilbao. Va exiliar-se a França després de la derrota republicana i, a la fi, a Mèxic.

https://manelaisa.files.wordpress.com/2020/06/fragua-social-14-primavera-2020-la-huelga-de-alquileres-1931.jpg

Domingo Blazquez Pascual “Minguet” (Barcelona 1921 – Gusen-Mauthausen 1941). Treballador del tèxtil. Va néixer al Torrent de Campanyà s/n, una riera entre els carrers de la Flor de Neu i del Vesuvi de La Prosperitat, visqué al carrer Negoci 11 de La Trinitat Vella, començà a treballar amb dotze anys i es comprometé amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT. Va exiliar-se a França després de la derrota republicana, li internaren al camp de concentració francès de Setfonds i li enrolaren a una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE). Els nazis van empresonar-li al Stalag VI-A Hemer, després al Stalag XII-D Trier, on li assignaren el número de matrícula 39908, i li enviaren al camp d’extermini de Mauthausen, on li assignaren el número 3828 i catalogaren com a pres polític Rotspainer (roig espanyol) amb el triangle blau. El 8 d’abril de 1941 van traslladar-li a Gusen, un Komando del camp principal, li assignaren el número 11920 i morí el 31 de desembre de 1941 a l’edat de vint anys.

https://collections.arolsen-archives.org/en/search/person/1363044?s=Blazquez%20Pascual&t=222854&p=1

http://www.barceloninsdeportats.org/es/118/blazquez-pascual-domingo/biografia.html

Elena Boixeda. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Ha estat identificada pels testimonis recollits al llibre Records d’escola : Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos : Alumnes dels anys trenta i podria ser l’Elena Boixeda Pamies (Castellò 1899 – Barcelona 1988), interrogada durant la Guerra Civil perquè el seu marit Gil Triginer Artigues s’havia anat amb els revoltats i que va ser acomiadada per la Comisión Depuradora de la dictadura franquista mitjançant l’Expediente de depuración de maestros nacionales 32/12401.

https://issuu.com/maperdf/docs/records_escola_complet

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=49265

Sebastián Calvo Sahún (A Buerda 1909-1983). Fuster, treballador d’un cinema, anarcosindicalista, milicià i heroi de la resistència contra el nazisme. Va viure a França a la seva jovenesa, es comprometé amb la classe treballadora militant a l’anarquisme francès, combaté amb les columnes de la CNT i fou ferit a la Guerra Civil. Va exiliar-se a França després de la derrota republicana, col·laborà amb la Resistència francesa, participà en l’assalt d’una caserna de la Gestapo, organitzà una xarxa de fugida pels aviadors aliats i les persones perseguides pel nazisme i els EEUU li condecoraren amb la Medal of Fredom. Va retornar legalment a Espanya per a reconstruir la CNT el 1944, la dictadura franquista li capturà, juntament amb la seva companya Maria Pardina, la seva germana Julia Calvo i el seu cunyat Mariano Larrosa, li torturà, jutjà als Consells de Guerra 032820 i 033637 i condemnà a sis mesos d’arrest major. Va continuar col·laborant amb la CNT clandestina, participà en un intent d’atemptat contra en Francisco Franco, és detingut el 1949 i el 1952, li jutjaren a un Consell de Guerra i condemnaren a cinc anys de presó. Va defensar continuar la lluita clandestina, en contra del parer de la majoria de la CNT, però s’incorporà el 1965 amb altres anarquistes a la Organización Sindical Española franquista, més coneguda com el Sindicato Vertical. Va viure a La Guineueta, li nomenaren regidor el 1973 pel Distrito IX (Sant Andreu de Palomar i Nou Barris) i tinent d’alcalde el 1977 a l’ajuntament franquista.

https://anc.gencat.cat/web/.content/anc/noticies/Documents/20171101_actualitzacio_PC_llei_victimes.pdf

https://connombreyapellidos.es/wp-content/uploads/2018/04/El-Gurrion..pdf

http://opinioandreuenca.blogspot.com/2020/04/sebastian-calvo-i-sahun-danarquista.html

Engràcia Cañamares. Identificada pel seu testimoni recollit al llibre Records d’escola : Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos : Alumnes dels anys trenta, de nena va exiliar-se a Mèxic i s’estigué allí catorze anys, malgrat que no hem pogut aclarir si vivia a l’actual districte de Nou Barris o al d’Horta-Guinardó, si anà acompanyada de la seva família o sense d’ella durant l’evacuació de la infància a causa de la Guerra Civil.

https://issuu.com/maperdf/docs/records_escola_complet

Caralt. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Ha estat identificada pels testimonis recollits al llibre Records d’escola : Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos : Alumnes dels anys trenta i podria ser l’Otilia Caralt Mercadé, que va ser acomiadada a Bellvey per la Comisión Depuradora de la dictadura franquista mitjançant l’Expediente de depuración de maestros nacionales 32/12955.

https://issuu.com/maperdf/docs/records_escola_complet

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=64034

Isidre Carandell i Portell. Precursor del moviment veïnal de Nou Barris. Va viure al carrer Molí 133, es comprometé amb el veïnat dels barris de Barcelona, presidí l’Associació de Propietaris i Contribuents de les Roquetes des del 1929 al 1936 i va proposar crear la línia V d’autobús de La Prosperitat-El Verdum fins a la plaça d’Espanya i la ruta VII d’Horta a Sant Andreu amb una parada a Santa Eulàlia de Vilapicina.

N’Isidre Carandell va participar en vint-i-una assemblees a barriades obreres que demanaven el mateix i amb el suport, entre d’altres, de Carmel Tusquellas reuní 50.000 signatures a favor del Pla d’Autobusos. Les delegacions dels barris van aprovar el 1933 dos documents pel president de la Generalitat de Catalunya i organitzaren una manifestació. Malgrat haver estat prohibida pel Gobernador General, la plaça de la República (en l’actualitat plaça de Sant Jaume) es va omplir amb 4.000 o 12.000 persones, segons les fonts. Una delegació, de la que Isidre Carandell en formava part, es va reunir amb el president de la Generalitat, en Francesc Macià, per a agrair-li el vot favorable al Pla d’Autobusos de l’ERC i altres partits polítics, exigiren el compliment dels acords assumits i el president els respongué que les línies d’autobús previstes es posarien en funcionament. Després van anar a l’Ajuntament de Barcelona i reberen la mateixa resposta de l’alcalde, en Jaume Aiguadé. Les línies d’autobusos no van entrar en funcionament perquè el projecte es complicà per les maniobres de la Compañía General de Tranvías i la Compañía General de Autobuses per a mantenir el seu monopoli, les acusacions de presumptes suborns, la incapacitat de l’empresa concessionària per a complir els seus compromisos i la impossibilitat de circular per alguns carrers, als que caldria afegir la complicada situació social i política que es visqué el 1934.

Com a curiositat, les expropiacions del Pla Parcial de les Canyelles van afectar a un carrer de Carandell a la Guineueta Vella el 1978 que, d’alguna manera, podria haver estat vinculat amb la seva família o persona.

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1933/10/27/pagina-7/33186472/pdf.html

Carbó. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Ha estat identificada pels testimonis recollits al llibre Records d’escola : Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos : Alumnes dels anys trenta i podria ser la Carmen Carbó Serrat o la María Carbó Soler (identificada com a docent al Grup Escolar Baixeras), que van ser acomiadades per la Comisión Depuradora de la dictadura franquista mitjançant els Expedientes de depuración de maestros nacionales 32/12391 i 32/12383.

https://issuu.com/maperdf/docs/records_escola_complet

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=64121

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=64122

Raquel Castro Maestro (Bilbao 1903 – Marsella 1980). Treballador de la construcció, anarcosindicalista i milicià. Va viure a les Cases Barates d’Horta (Can Peguera), es comprometé amb la classe treballadora militant al Sindicat Únic de la Construcció de la CNT i li detingueren diverses vegades. Va combatre amb la columna Durruti durant la Guerra Civil, participà en el Pleno de Columnas Confederales y Anarquistas de València el 5 de febrer de 1937 i s’exilià a França després de la derrota republicana.

Salvador Clop i Urpí (Barcelona 1917-2005). Pastisser, sindicalista i milicià. Es va comprometre amb la classe treballadora militant a Unió Professional Obrera de Pastissers i Rebosters de Catalunya, el Sindicat de Pastissers de la UGT, el BOC, el POUM, la JCI, participant en l’assalt de l’edifici de la Capitanía General rebel el 19 de juliol de 1936 i allistant-se a les milícies organitzades pel POUM. Va tornar a la rereguarda i, després dels Fets de Maig de 1937, anà al front amb una companyia comunista, patí un simulacre d’afusellament a Lleida al descobrir-se que era del POUM, fugí i s’integrà a una columna de la CNT. Va exiliar-se a França després de la derrota republicana, li internaren als camps de concentració francesos de Vernet, Mazères, Septfonds, Brams i Argelers i li enrolaren a una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE). Els nazis van enviar-li a treballar a les fàbriques de l’Alemanya, fugí de Desdre, retornà a Espanya, la dictadura franquista li empresonà al camp de concentració d’Hondarribia, a Saragossa i, després, li envià a fer el servei militar obligatori. Va continuar col·laborant amb el POUM clandestí, passà a militar al MSC i s’encarregà de la reorganització de la UGT a Catalunya fins que és detingut el 1958 i, després, de l’ASO i l’USO. Va militar al PSC-C els darrers anys de la dictadura i, a la nova etapa democràtica, li elegiren conseller del Districte de Nou Barris pel PSC, col·laborà amb la UGT, l’Associació d’Ex-combatents Socialistes de la República i el Cercle d’Antics Militants del POUM. Va rebre la Medalla d’Honor de Barcelona el 1999 i la Medalla President Macià de la Generalitat el 2005.

https://fcampalans.cat/archivos/arxiuhistoric/biografies/Clop%20i%20Urp,%20Salvador.pdf

https://fpabloiglesias.es/entrada-db/17828_clop-urpi-salvador/

https://books.google.es/books?id=vSiTVhCBM2UC&pg=PA511&lpg=PA511&dq=Informaci%C3%B3n+PSUC+Nou+Barris+1986&source=bl&ots=yWOTa0N5G0&sig=ACfU3U1conQ1On8D_mgsawPWFhn-dHKeHw&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwidyODKiunuAhVdQkEAHS-gDRA4FBDoATAFegQIBhAC#v=onepage&q=Nou%20Barris&f=false

Domingo Cortecero Gómez “Cencerra”, “Cucón” i “Narciso” (Fuencaliente 1921 – Barcelona 1992). Pastor de bestiar i maquis antifranquista. Va desertar per a no fer el servei militar el 1942, es comprometé amb classe treballadora unint-se a la partida de “Vidrio” i Portugués, 21ª División de la 2ª Agrupación Guerrillera, milità al PCE i fou ferit a durant un enfrontament amb la Guardia Civil. La dictadura franquista va capturar-li el 1948, jutjà al Consell de Guerra sumaríssim 142086 | Legajo 7872 del Tribunal Militar Territorial 1º i condemnà a mort, pena que li va ser commutada per la de trenta anys de presó. Va sortir en llibertat condicional del Penal de Burgos el 1965 i visqué a Torre Baró i Les Roquetes.

https://drive.google.com/file/d/0B5Xx1ZuHr1-dWjhRbjVLM0VIdVU/view?resourcekey=0-R5ZzAETlyf0ivkI4LvW-1Q

https://lugardemarmolejo.wixsite.com/marmolejo/comunismomarmolejo

https://todoslosnombres.org/personas/domingo-cortecero-gomez/

Cueto. Professor del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Ha estat identificat pels testimonis recollits al llibre Records d’escola : Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos : Alumnes dels anys trenta i podria ser en Salvador Cueto Bosch, que va ser acomiadat per la Comisión Depuradora de la dictadura franquista mitjançant l’Expediente de depuración de maestros nacionales 32/12363.

https://issuu.com/maperdf/docs/records_escola_complet

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=67283

Currià. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Ha estat identificada pels testimonis recollits al llibre Records d’escola : Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos : Alumnes dels anys trenta i podria ser la Magdalena Currià Hidalgo, que va ser acomiadada per la Comisión Depuradora de la dictadura franquista mitjançant l’Expediente de depuración de maestros nacionales 32/12403.

https://issuu.com/maperdf/docs/records_escola_complet

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=67365

Joan Delclós i Dols (Maçanet 1874 – Barcelona 1946). Director del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Es va comprometre amb l’ensenyament públic i de qualitat participant en l’Associació Provincial de Mestres Gironins, la Federació de Mestres Nacionals de Catalunya i el Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya, impulsant la inclusió de la llengua catalana a l’escola i una pedagogia més activa i moderna. Va ser mestre a diferents localitats de Catalunya i nomenat director del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos a les Cases Barates d’Horta (Can Peguera) durant la Segona República. Els mètodes pedagògics de l’escola eren influenciats per la Institución Libre de Enseñanza: s’estimulava a l’alumnat amb projectes innovadors, permetent-los explorar les seves aficions, i es fomentava la cooperació.

La dictadura franquista va suspendre-li de sou i feina i la Comisión Depuradora li acusà de ser un gran propagandista de l’ensenyament en català. En Joan Delclós respongué: “No lo he de desmentir. No podría desmentirlo. Propugné, fundándome siempre en razones de carácter pedagógico, la necesidad de que la formación del niño debía hacerse a base de su lengua materna”. El 31 de juliol de 1940 van acomiadar-li mitjançant l’Expediente de depuración de maestros nacionales 32/12410. Els testimonis recollits al llibre Records d’escola : Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos : Alumnes dels anys trenta diuen que va ser empresonat, fet que li deixà seqüeles, mentre que altres fonts asseguren que el destituïren del càrrec de director davant de tot l’alumnat format en fileres.

https://issuu.com/maperdf/docs/records_escola_complet

http://www.massanetdecabrenys.com/biojoan.html

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1931/10/04/pagina-9/33174949/pdf.html

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=63268

Blai Domingo Miquel. Professor. La dictadura franquista va empresonar-li al centre penitenciari de Pilats a Tarragona, jutjà a un Consell de Guerra el 1939 i la Comisión Depuradora li acomiadà mitjançant l’Expediente de depuración de maestros nacionales 32/12957. Va fundar els Estudios Generales Splai al barri de Porta als anys seixanta.

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=65783

https://anc.gencat.cat/web/.content/anc/noticies/Documents/20171101_actualitzacio_PC_llei_victimes.pdf

https://www.dipta.cat/RBIV/biblioteca/preso/files/assets/common/downloads/publicacio.pdf

https://raco.cat/index.php/Resclosa/article/download/27232/27066

Andrés Escrich Huguet (Barcelona 1900 – ). Ebenista i combatent contra el nazisme. Es va comprometre amb la classe treballadora militant al PSUC, s’exilià a l’URSS després de la derrota republicana i s’allistà a l’Exèrcit Roig per a combatre contra el nazisme. Va retornar juntament amb la Tomasa Vidal Ramos i la família, s’establiren a La Trinitat Nova, col·laboraren amb el PSUC clandestí i la dictadura franquista detingué a les seves filles Roser i Victoria Escrich Vidal. La Victoria va recollir recollí les seves vivències al document Una experiencia inolvidable: El estado de Excepción de 1969.

Farguells. Professor del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Ha estat identificat pels testimonis recollits al llibre Records d’escola : Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos : Alumnes dels anys trenta i podria ser en José Farguell Vilardaga, que va ser acomiadat per la Comisión Depuradora de la dictadura franquista mitjançant l’Expediente de depuración de maestros nacionales 32/12410.

https://issuu.com/maperdf/docs/records_escola_complet

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=75092

Josep Fort Maluenda (Barcelona 1892 – Hartheim 1941). Treballador i anarcosindicalista. Va viure al carrer 11 (carrer de Fonteta 44) de les Cases Barates d’Horta (Can Peguera), es comprometé amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT i formà part dels Comitès de Defensa Confederals. Va exiliar-se a França després de la derrota republicana i li enrolaren a una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE). Els nazis van empresonar-li al Frontstalag 140 de Belfort, després al Stalag XI-A d’Altengrabow i li enviaren al camp d’extermini de Mauthausen, on li assignaren el número de matrícula 4189 i catalogaren com a pres polític Rotspainer (roig espanyol) amb el triangle blau. El 30 de juny de 1941 van traslladar-li a Gusen, un Komando del camp principal, li assignaren el número 13031, després al NS-Tötungsanstalt Hartheim del castell d’Hartheim, on es gasejava als presoners perillosos o que no eren aptes per a treballar, i morí el 29 de setembre de 1941.

https://collections.arolsen-archives.org/en/search/person/1441831?s=1441831&t=222854&p=0

http://www.barceloninsdeportats.org/es/381/fort-maluenda-josep.html

Francisco Gaig. Va viure a Vilapicina, a prop de can Costa, i la dictadura franquista li empresonà al camp de concentració d’Horta. Ha estat parcialment identificat pels testimonis recollits a la Revista El Pou 10: 34-43 (2020) i podria ser en Francisco Costa Gaig, que va ser absolt a la causa 002978, en Francisco Guix Gaig, que tenia propietats a Nou Barris, o una altra persona.

https://raco.cat/index.php/ELPOU/article/download/389074/482575/

https://anc.gencat.cat/web/.content/anc/noticies/Documents/20171101_actualitzacio_PC_llei_victimes.pdf

Trinidad Gallego Prieto (Madrid 1913 – Barcelona 2011). Infermera i antifranquista comunista. Va treballar com a administrativa i cambrera per a pagar-se els estudis d’infermeria, es comprometé amb la classe treballadora donat atenció a la infància refugiada a causa de la Revolució d’Octubre de 1934, als soldats ferits durant la Guerra Civil i militant al Sindicato Laico de Enfermeras i el PCE. La dictadura franquista va capturar-la, juntament amb la seva mare i la seva àvia, la condemnà a trenta anys de presó i passà per diferents càrcers de dones on exercí de llevadora. Va continuar col·laborant amb el PCE clandestí, ajudà a un grup de guerrillers i la detingueren altres dues vegades. Va viure a Porta i treballà al Verdum-Les Roquetes com a l’ajudant del practicant, perquè no li reconegueren la titulació d’infermeria fins al 1969, posà els seus coneixements al servei de les dones, milità al PSUC i explicà la seva experiència vital des del grup Les Dones del 36.

http://www.fcim.cat/bloc/2011/11/13/recuerdo-de-trinidad-gallego/

https://www.elmundo.es/especiales/2006/07/espana/guerracivil/hist_gallego.html

https://youtu.be/rCbz14HxtBU

https://youtu.be/grUQFBmCQOM

Eladi Gardó i Ferrer (Barcelona 1876-1958). Advocat, polític i precursor del moviment veïnal de Nou Barris. Es va comprometre amb el republicanisme i el cooperativisme participant en l’Ateneu Enciclopèdic Popular, la Cámara Regional de Cooperativas de Cataluña y Baleares, la Federación Regional de Cooperativas de Cataluña, impulsant l’Asociación de Estudios Cooperativistas, militant al PSOE i el PRR i essent elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona.

Va fundar la Sociedad Cooperativa de la Habitación Barata el 1916 amb l’objectiu d’aplegar els cooperativistes de la Cámara Regional per a construir habitatges de qualitat, amb els preus de lloguer baixos i a diferents barris, la qual cosa permetria la mobilitat del domicili si es canviava de lloc de treball. La cooperativa va edificar i lliurar dues cases al barri de La Prosperitat el 1919 i, ben aviat, s’afegiren altres per a formar el carrer de la Cooperació, que travessava del carrer d’en Tissó fins al del Vesuvi. N’Eladi Gardó i Ferrer va continuar vinculat al barri i, en diverses ocasions, actuà en representació dels propietaris, exigint a l’Ajuntament de Barcelona millores (1924) o cedint els terrenys per a l’obertura dels carrers. El Tribunal Regional de Responsabilidades Políticas de la dictadura franquista va jutjar-li (núm. de rotllo 00383/1940) i, a la fi, l’indultataren.

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=247897

Gràcia. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Ha estat identificada pels testimonis recollits al llibre Records d’escola : Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos : Alumnes dels anys trenta i podria ser la Gloria Gràcia Balduque, que va ser acomiadada per la Comisión Depuradora de la dictadura franquista mitjançant l’Expediente de depuración de maestros nacionales 32/13349. Va demandar, davant el Tribunal Supremo, el reconeixement del període en el qual estigué suspesa de feina entre el 1941 i el 1957.

https://issuu.com/maperdf/docs/records_escola_complet

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=78884

https://www.boe.es/boe/dias/1968/06/10/pdfs/A08441-08441.pdf

Ramón Guillén. Va exiliar-se després de la derrota republicana, retornà a mitjans dels anys seixanta i estigué vinculat a l’Alzamora CF.

Lola Iturbe Arizcuren (Barcelona 1902 – Gijón 1990). Costurera, treballadora domèstica, feminista, periodista i anarcosindicalista. Va viure a les Cases Barates d’Horta (Can Peguera), col·laborà amb el moviment emancipador Mujeres Libres, es comprometé amb la classe treballadora militant a la CNT i amb les activitats de solidaritat amb els llibertaris empresonats. Va escriure les cròniques de guerra del front d’Aragó a Tierra y Libertad, formà part del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya i assolí l’alliberament de gent de la CNT i el POUM retinguda a les txeques estalinistes. Va exiliar-se a França després de la derrota republicana, col·laborà amb la Resistència francesa, ajudà a fugir a moltes persones perseguides pel feixisme i no va tornar-hi fins al 1976.

https://issuu.com/companerodurruti/docs/liturbe

Larruy. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Ha estat identificada pels testimonis recollits al llibre Records d’escola : Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos : Alumnes dels anys trenta i podria ser la Concepción Larruy Arnal, que va ser acomiadada per la Comisión Depuradora de la dictadura franquista mitjançant l’Expediente de depuración de maestros nacionales 32/12420.

https://issuu.com/maperdf/docs/records_escola_complet

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=31973

Juan López Saura (Cartagena 1898 – Sant Feliu de Codines 1972). Anarcosindicalista i milicià. Va viure a les Cases Barates d’Horta (Can Peguera), es comprometé amb la classe treballadora militant a la CNT i combatent amb la columna Hilario-Zamora durant la Guerra Civil. La dictadura franquista va capturar-li, jutjà al Consell de Guerra sumaríssim 017147 el 1941 i condemnà a dotze anys i un dia de presó, pena que li va ser commutada per la d’un any.

https://anc.gencat.cat/web/.content/anc/noticies/Documents/20171101_actualitzacio_PC_llei_victimes.pdf

José Antonio Martínez Davía (Jumilla 1905 – Barcelona 1986). Treballador de Telefónica i d’una concessionària de RENFE, afiliat a la CNT, lliurepensador, naturista i precursor del moviment veïnal de Nou Barris. La República va detenir-li per la possessió de llibres teosòfics sospitosos de contingut religiós a les acaballes de la Guerra Civil, la dictadura franquista li acusà d’ateisme i acomiadà de la seva feina. Es va refugiar al Mirador d’Apol·lo de Torre Baró i, més endavant, el feu servir de segona residència i lloc de reunió amb altres persones que compartien els seus interessos.

Es va comprometre amb el veïnat de Nou Barris essent el secretari de l’Asociación de Pequeños Propietarios de la Urbanización Torre del Baró i la Cooperativa Vallbona per a crear la Sociedad Cooperativa de Torre Baró, que gestionaven la legalització de les autoconstruccions, impulsà la instal·lació de l’enllumenat públic, el telèfon, la urbanització dels carrers, demanà escoles i aconseguí que RENFE construís el baixador-estació, pagat pel veïnat, i una parada d’autobús.

Juan Martínez Vita “Juanito el Rebelde” “Juan Horta” “Moreno” (Suflí 1914 – Marseille 2001). Treballador de la construcció, anarcosindicalista i milicià. Va viure a les Cases Barates d’Horta (Can Peguera), es comprometé amb la classe treballadora militant al Sindicat Únic de la Construcció de la CNT, la FAI, les JJLL i li detingueren diverses vegades. Va participar en l’assalt de la caserna rebel de Sant Andreu de Palomar el 19 de juliol de 1936, combaté amb la columna Durruti i les bateries del Cos de Tren durant la Guerra Civil. Va exiliar-se a França després de la derrota republicana, li internaren al camp de concentració francès de Saint Cyprien, li enrolaren a una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) i fugí dels nazis, experiències que recollí al llibre Andanzas de un refugiado español.

Jacint Mayoral Mayoral (Les Franqueses del Vallès – Barcelona 1940). Treballador municipal al Cementeri de Sant Andreu i republicà. Va viure al carrer de Casals i Cuberó 36, es comprometé amb el catalanisme militant a l’ERC i el Casal Català Republicà de Les Roquetes li nomenà suplent per anar al Congrés d’Esquerres del 30 de maig al 2 de juny de 1936, que no es va celebrar. La dictadura franquista va empresonar-li, jutjà al Consell de Guerra 014142 el 1939 i afusellà el 16 de maig de 1940 al Camp de la Bota de Barcelona.

https://anc.gencat.cat/web/.content/anc/noticies/Documents/20171101_actualitzacio_PC_llei_victimes.pdf

https://anc.gencat.cat/web/.content/anc/documents/arxiu/Publicacions/GUIA_SUMARISSIMS.pdf

Juan Medina Sánchez (Melilla 1918 – Barcelona 1991). Depenent, viatjant de comerç i antifranquista comunista. Es va comprometre amb la classe treballadora militant a la Federación de Dependientes de Comercio de l’UGT, la JC, les JSU i el Socorro Rojo Internacional. Els militars sublevats van capturar-li a les primeres setmanes del cop d’estat contra la Segona República, li jutjaren a dos judicis sumaríssims, per auxili a la rebel·lió i contra la seguretat de l’Estat, i condemnaren a presó al camp de concentració de l’Alcazaba de Zeluán (Marroc), altres presons i els batallons de treballadors penats, experiències que recollí al llibre Memorias de mi juventud perdida: Infancia, República, prisiones y otras vivencias. Va continuar col·laborant amb el PCE clandestí, malgrat la vigilància del Servicio de Inteligencia Militar, i impulsà la Junta Democrática a Melilla. Va venir viure a Nou Barris als anys vuitanta, participà de la vida associativa, les CCOO, la campanya contra l’OTAN, l’Homenaje a las Víctimas del Franquismo de 1986, l’Associació Catalana d’Expressos Polítics del Franquisme…

https://noubarrisperlarepublica.org/wp-content/uploads/2022/09/Memorias_de-mi_juventud_perdida_2015_Juan_Medina_Sanchez.pdf

Juan Manuel Molina Mateo “Juanele” (Jumilla 1901 – Barcelona 1984). Treballador de la construcció i anarcosindicalista. Va viure a les Cases Barates d’Horta (Can Peguera), es comprometé amb la classe treballadora militant al Sindicat Únic de la Construcció de la CNT i la FAI, li detingueren diverses vegades i fugí a França. Va dirigir Tierra y Libertad i Tiempos Nuevos, formà part del Comité de Abastecimiento, li nomenaren subsecretari de Defensa de Catalunya i comissari polític dels Cuerpos de Ejército X i XI durant la Guerra Civil. Va exiliar-se a França després de la derrota republicana, col·laborà amb la Resistència francesa i ajudà a fugir a moltes persones perseguides pel feixisme. Va retornar clandestinament per a reconstruir la CNT, la dictadura franquista li detingué, marxà a l’exili i no va tornar-hi fins al 1976.

Jaume Oller Prats (Barcelona, 1920-1936). Fuster, anarcosindicalista i milicià. Va viure al carrer de la Florida 34 del barri de La Prosperitat, començà a treballar amb catorze anys a Establecimientos Morros S.A. del carrer de Palomar i es comprometé amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT. Va participar en l’assalt de la caserna rebel de Sant Andreu de Palomar el 19 de juliol de 1936 i morí al passeig de Torras i Bages abatut pels franctiradors que s’havien unit als militars revoltats. Unes dones van dipositar-hi uns rams de flors al costat d’un cartell que deia: “Aquí caigué una víctima del feixisme. Respecteu les flors” i el passeig de Torras i Bages portà el seu nom fins a les acaballes de la Guerra Civil.

El seu germà Joan Oller Prats, també membre de la CNT, va ser detingut per coaccions a empresaris perquè readmetessin a treballadors acomiadats i, es diu, que també ho havia estat el 1931 a una operació contra els dipòsits d’armes anarquistes.

https://raco.cat/index.php/Finestrelles/article/view/214674/294242

https://raco.cat/index.php/Finestrelles/article/view/214573/294189

http://opinioandreuenca.blogspot.com/2021/06/jaume-oller-i-prats-la-primera-victima.html

https://doi.org/10.13140/RG.2.2.19806.15682

Maria Pardina Barrabés. La dictadura franquista va capturar-la, juntament amb el seu fill de pocs mesos n’Humberto Calvo Pardina, quan intentava fugir cap a França a les acaballes de la Guerra Civil i l’empresonà al castell de sant Ferran de Figueres durant vuit mesos. Van tornar-la a detenir el 1944, juntament amb el seu company Sebastián Calvo Sahún i els seus cunyats, Julia Calvo i Mariano Larrosa, i visqué a La Guineueta.

https://connombreyapellidos.es/wp-content/uploads/2018/04/El-Gurrion..pdf

http://opinioandreuenca.blogspot.com/2020/04/sebastian-calvo-i-sahun-danarquista.html

Pi. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Ha estat identificada pels testimonis recollits al llibre Records d’escola : Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos : Alumnes dels anys trenta i podria ser la Jacinta Pi Barceló, que va ser acomiadada per la Comisión Depuradora de la dictadura franquista mitjançant l’Expediente de depuración de maestros nacionales 32/12398.

https://issuu.com/maperdf/docs/records_escola_complet

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=44039

José Piedra Vázquez “El Quijote de la FAI” (Sevilla 1890 – Bagnères-de-Bigorre 1949). Treballador de l’Hispano-Suiza i anarcosindicalista. Es va comprometre amb la classe treballadora militant a la CNT, participant en l’Ateneu Llibertari del Clot, la fundació de la FAI i l’Ateneo Libertario de Verdún. Va exiliar-se a França després de la derrota republicana, li internaren a diferents camps de concentració francesos i no hem pogut confirmar si compartí el desterrament amb la seva companya Francisca Bosch Esfer i/o els seus fills Francisco i Helios. Va escriure articles per a El Productor, ¡Despertad!, Tierra y Libertad, CNT, Cultura Proletaria, Ruta, Solidaridad Obrera… i estudis sobre l’economia llibertària.

Cirilo Poblador Gómez (Robledillo de Trujillo 1919 – Barcelona 1995). Jornaler, treballador, activista del moviment veïnal de Nou Barris i soldat republicà. Es va comprometre amb la legalitat republicana fugint de la zona controlada pels militars revoltats per a combatre amb l’Exèrcit Popular. La dictadura franquista va capturar-li i internà al camp de presoners de les Casas de Argamasilla, li detingueren un altre cop en tornar al seu poble, estigueren a punt d’afusellar-li juntament amb el seu pare i els condemnaren, respectivament, als batallons de treballadors penats fins al 1945 i a tres anys de carcel. Va viure a Vallbona, milità al PSUC i impulsà l’associacionisme veïnal amb les AVV 9 Barrios i Vallbona.

https://drive.google.com/file/d/0B5Xx1ZuHr1-dWDhoQ2ZOZE9OY1U/view?resourcekey=0-h7hXxXBjXVJOArcSQTk5Dg

https://drive.google.com/file/d/1u8kmmOoo2CXBh2PzmTKAWbZkJFO4hnhy/view

https://issuu.com/revista-carrer/docs/carrer060

Francisco Puente Benito (Barcelona 1915 – Gusen-Mauthausen 1943). Treballador. Va exiliar-se a França després de la derrota republicana, els nazis li empresonaren al Stalag X-B Sandbosteleni i li enviaren al camp d’extermini de Mauthausen, on li assignen el número 3630 i catalogaren com a pres polític Rotspainer (roig espanyol) amb el triangle blau. Van traslladar-li a Gusen, un Komando del camp principal, li assignaren el número 14656 i morí l’1 de juny de 1943 a l’edat de vint-i-vuit anys.

Al seu expedient apareix una adreça de la plaça de Marià Brossa 14 de Sant Andreu de Palomar i que la Genoveva Gironella, amb domicili al carrer de la Cooperació 25, 1r 1a del barri de La Prosperitat, va escriure-li durant l’època més dura de la dictadura franquista i la Guerra Mundial. No podem assegurar que en Francisco visqués a Nou Barris, però tenia alguna vinculació especial amb la Genoveva (era la seva parella?, una companya de militància?, una amiga que s’interessava per la seva situació?).

https://collections.arolsen-archives.org/en/search/person/1704726?s=1704726&t=222854&p=0

http://www.barceloninsdeportats.org/es/794/puente-benito-puente.html

Pilar Puig. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos, va viure al barri de la Sagrada Família. Ha estat identificada pels testimonis recollits al llibre Records d’escola : Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos : Alumnes dels anys trenta i podria ser la Mª. Pilar Puig Carreras, que va ser acomiadada per la Comisión Depuradora de la dictadura franquista mitjançant l’Expediente de depuración de maestros nacionales 32/12415.

https://issuu.com/maperdf/docs/records_escola_complet

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=46698

Querol. Professor del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos i soldat republicà. Ha estat identificat pels testimonis recollits al llibre Records d’escola : Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos : Alumnes dels anys trenta, desconeixem el seu nom i la resta de dades biogràfiques. Es va comprometre amb la legalitat republicana combatent amb l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil i morí al front.

https://issuu.com/maperdf/docs/records_escola_complet

Heliodoro Ramos (Santander 1910 – Barcelona 1949). Treballador a Galetes Solsona i Pegaso, afiliat a la CNT i soldat republicà. Va viure al carrer de les Torres 47, es comprometé amb la legalitat republicana combatent amb l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil i fou ferit a prop del cor, el que li deixà seqüeles i precipità la seva mort.

https://www.lamira.cat/persones/1880/quan-nou-barris-no-era-nou-barris

Joan Ribas i Grau o Joan Rivas i Grau. Professor i republicà. Es va comprometre amb el catalanisme impulsant i essent el secretari del Casal Català Republicà de Les Roquetes el 1930. La Comisión Depuradora de la dictadura franquista va acomiadar-li mitjançant l’Expediente de depuración de maestros nacionales 32/13354.

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=52168

Rocamora. Professor del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Ha estat identificat pels testimonis recollits al llibre Records d’escola : Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos : Alumnes dels anys trenta i podria ser en José Rocamora Cannau, que va ser acomiadat per la Comisión Depuradora de la dictadura franquista mitjançant l’Expediente de depuración de maestros nacionales 32/12414.

https://issuu.com/maperdf/docs/records_escola_complet

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=47372

Fernando Rodríguez Ocaña (Porcuna 1922 – Barcelona 2000). Treballador del metall, sindicalista, activista del moviment veïnal de Nou Barris i soldat republicà. Es va comprometre amb la classe treballadora militant al PCE i fugint de la zona controlada pels militars revoltats per a combatre amb l’Exèrcit Popular. La dictadura franquista va capturar-li, juntament amb el seu pare, i els condemnà a presó. Va ser sindicalista de les clandestines CCOO a la fàbrica Mevosa-Mercedes Benz, col·laborà amb l’AVV 9 Barrios i milità a l’OC-BR, el PSUC i el PCC. L’AVV 9 Barrios donà suport a la seva candidatura per a representar al Distrito IX (Sant Andreu de Palomar i Nou Barris) en l’Ajuntament de Barcelona i derrotà a l’aspirant de la dictadura franquista, però impugnaren les eleccions al·legant defectes formals, l’extremadreta amenaçà a Ocaña i marxà de la ciutat, experiències que recollí al llibre Candidato de los trabajadores. Va rebre la Medalla d’Honor de Barcelona el 1999.

http://decastroero.blogspot.com/2012/05/francisco-rodriguez-ocana-1922-2000-un.html

http://decastroero.blogspot.com/2012/06/el-ocana-el-obrero-que-quiso-ser.html

Salsench. Professor del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Ha estat identificat pels testimonis recollits al llibre Records d’escola : Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos : Alumnes dels anys trenta i podria ser en Camilo Salsench Llovera, que va ser acomiadat per la Comisión Depuradora de la dictadura franquista mitjançant l’Expediente de depuración de maestros nacionales 32/12424.

https://issuu.com/maperdf/docs/records_escola_complet

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=51261

Carmel Tusquellas Forcén “Charlot” (Barcelona 1894-1967). Còmic taurí i precursor del moviment veïnal de Nou Barris. Va comprar uns terrenys a La Prosperitat – El Verdum i impulsà la construcció d’uns habitatges per a la classe treballadora entre els carrers de la Font de Canyelles, Almansa, Casals i Santa Engràcia. El carrer on vivia i el nucli de cases que l’envoltaven era conegut pel nom del Xarlot o Charlot.

Es va comprometre amb el veïnat dels barris del Verdum, Les Roquetes i La Prosperitat, presidí l’associació Defensa de la Propiedad Urbana de las Afueras de San Andrés de Palomar (Associació de Propietaris i Contribuents de les Roquetes, Els Propis) des del 1925 al 1927 i va fer les voreres, l’empedrat de la calçada, la instal·lació de l’enllumenat públic, unes fonts d’aigua i establir un sistema de neteja dels carrers. Des del 1932 va ser vicepresident del Cercle Republicà Familiar del barri de Charlot i, el 1933, feu costat a n’Isidre Carandell i Portell en la petició de dues línies d’autobús per a Nou Barris.

La dictadura franquista va substituirva el nom del carrer de Charlot, dedicat a en Carmel Tusquellas, pel de Pare Rodes el 3 de març de 1939 com a represàlia contra Charles Chaplin pel seu antifeixisme i simpaties comunistes. A la nova etapa democràtica, l’Ajuntament de Barcelona va posar el nom de Charlot a una placeta del Verdum.

Ursissina. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Ha estat identificada pels testimonis recollits al llibre Records d’escola : Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos : Alumnes dels anys trenta i podria ser la Ursicina Bou Casamitjana, que va ser acomiadada per la Comisión Depuradora de la dictadura franquista mitjançant l’Expediente de depuración de maestros nacionales 32/12401.

https://issuu.com/maperdf/docs/records_escola_complet

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=49575

María Valls. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Ha estat identificada pels testimonis recollits al llibre Records d’escola : Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos : Alumnes dels anys trenta i podria ser la María Valls Bigas o la María Gloria Valls Fabregas, que van ser acomiadades per la Comisión Depuradora de la dictadura franquista mitjançant els Expedientes de depuración de maestros nacionales 32/12425 i 32/12395.

https://issuu.com/maperdf/docs/records_escola_complet

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=58455

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=58459

Roque Yuste Giménez (Noguera 1918 – Barcelona 2015). Pastor de bestiar, treballador a uns grans magatzems, sindicalista i soldat republicà. Es va comprometre amb la legalitat republicana fugint de la zona controlada pels militars revoltats per a combatre amb l’Exèrcit Popular. Va exiliar-se a França després de la derrota republicana, li internaren al camp de concentració francès d’Argelès i li enrolaren a una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE). Va retornar a Espanya, la dictadura franquista li capturà i condemnà als batallons de treballadors penats, experiències que recollí al llibre Añorando la República. Va viure al Verdum fou sindicalista de les clandestines CCOO als magatzems El Siglo i milità al PSUC.

https://youtu.be/Hz7XZK5vM5s

https://www.memoriacatalunya.org/assets/pdf/Libro_Roque.pdf

Taula de sigles

ASO: Alianza Sindical Obrera

BOC: Bloc Obrer i Camperol

CCOO: Comissions Obreres

CNT: Confederación Nacional del Trabajo

CSC: Convergència Socialista de Catalunya

ERC: Esquerra Republicana de Catalunya

FAI: Federación Anarquista Ibérica

JC: Juventud Comunista

JCC: Joventut Comunista de Catalunya

JCI: Joventut Comunista Ibérica

JJLL: Juventudes Libertarias

JSU: Juventud Socialista Unificada

MSC: Moviment Socialista de Catalunya

OC-BR: Organización Comunista Bandera Roja

PCC: Partit Comunista de Catalunya

PCE: Partido Comunista de España

POUM: Partit Obrer d’Unificació Marxista

PRR: Partido Republicano Radical

PSC: Partit dels Socialistes de Catalunya

PSC-C: Partit dels Socialistes de Catalunya-Congrés

PSOE: Partido Socialista Obrero Español

PSUC: Partit Socialista Unificat de Catalunya

UGT: Unión General de Trabajadores

URSS: Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

USO: Unió Sindical Obrera