A la gent de Nou Barris, perquè mai oblidarem les vostres lluites
Volem fer una senzilla commemoració de totes les persones que van protagonitzar les primeres mobilitzacions veïnals a Nou Barris, lluitaren per la legalitat republicana o patiren la repressió del feixisme fins al 1945.
Si vols proposar un nom, ampliar o corregir alguna dada, pots posar-te en contacte amb nosaltres omplint aquest formulari
Citació: Ignacio José Castaño Pacho. Una guía para la Memoria Histórica de Nou Barris – Una guia per a la Memòria Històrica de Nou Barris. 2021. DOI: 10.13140/RG.2.2.33628.31361/1 Aquest material és d’accés obert i es distribueix amb una llicència Creative Commons Attribution 4.0 International (CC BY 4.0) License
Sixto Luis Agudo González (Torrijos 1916 – Lleida 2004). Soldat republicà, antifranquista comunista i polític. Es va comprometre amb la classe treballadora militant a la UGT, la FJS, les JSU i combatent amb l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil. La dictadura franquista va internar-li a diferents camps de concentració, s’evadí el 1940 dels Batallones Disciplinarios de Soldados Trabajadores per a exiliar-se a França, li enviaren als camps de concentració d’Argelès-sur-Mer i Gurs, incorporaren a les Compagnies de Travailleurs Étrangers i col·laborà amb la Resistència a la lluita contra l’ocupació nazi. Va regressar clandestinament el 1943 per a reorganitzar el PCE, la dictadura franquista li detingué el 1944 a Sevilla i condemnà a mort en un Consell de Guerra, pena que li commutaren per la de trenta anys de presó. Va sortir el 1961 de la presó de La Model de Barcelona i visqué al Turó de la Peira amb l’Ángeles Blanco Brualla fins que el 1962 surten del país per a exiliar-se a França, Txecoslovàquia, l’URSS, Iugoslàvia i Romania. Va retornar el 1976 per a establir-se a Alcampell i, a la nova etapa democràtica, li elegiren diputat de les Corts d’Aragó, regidor i batlle d’Alcampell pel PCE i IU.
https://fpabloiglesias.es/entrada-db/38829_agudo-gonzalez-sixto-luis/
Salvador Alloza i Alloza (Barcelona 1897-1976). Carter i republicà. Va viure a La Prosperitat, es comprometé amb el catalanisme i la classe treballadora afiliant-se al Sindicato Autónomo de Carteros Urbanos de la CNT, essent el secretari del Casal Català Republicà de les Roquetes de l’ERC, li nomenaren alcalde del barri durant la Guerra Civil i salvà a un company de Correus de la violència extremista. Va exiliar-se a França després de la derrota republicana, li internaren al camp de concentració de Braur (Argelès-sur-Mer i Bram, segons altres fonts), la dictadura franquista li detingué en regressar i acomiadà de la seva feina, acusant-lo, sense cap prova, d’haver donat suport a la proclamació de l’Estat Català l’octubre de 1934 i per la seva vinculació amb la CNT i ERC. El Tribunal Militar de Barcelona va jutjar el 1939 al seu germà Manuel Alloza i Alloza al Consell de Guerra 011197 i li condemnà a dotze anys i un dia de presó. Salvador va sol·licitar, en diverses ocasions, la rehabilitació com a empleat de Correus, però no li perdonaren la sanció fins després de la seva mort.
Un dels carrers que repartia es coneixia pel seu cognom (carrer d’Alloza) i les autoritats franquistes no van canviar-li el nom perquè es pensaren que feia referència al municipi aragonès d’Alloza.
https://albertieditor.cat/image/data/correuscap.pdf
José Andrés González (Pola de Gordón 1918 – ?). Treballador de la construcció i soldat republicà. Es va comprometre amb la classe treballadora militant a les JSU i combatent amb l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil. Va exiliar-se a França després de la derrota republicana, la dictadura franquista li declarà pròfug per no incorporar-se als Batallones Disciplinarios de Soldados Trabajadores i, segons un testimoni oral, s’incorporà el 1944 a l’exèrcit republicà de la Unión Nacional Española per a participar en la invasió de la Vall d’Aran. Va regressar amb la Genoveva Andrés Nieto i la Isabel Andrés Andrés, s’establiren a Porta i milità al PSUC.
http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/show/10102631
Genoveva Andrés Nieto (Villasarracino 1925 – Badalona 2012?). El seu nom surt a les llistes de la infància evacuada per l’Asistencia Social de Santander a França o Noruega durant la Guerra Civil. Va exiliar-se a França després de la derrota republicana, regressà amb en José Andrés González i la Isabel Andrés Andrés, s’establiren a Porta i milità al PSUC.
http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/show/10100538
http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/show/10100265
http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/show/11447980
Agustín Arcas Merlos (Vélez Blanco 1905 – Malgrat de Mar 1998). Treballador de la Compañía General de Tranvías, sindicalista i combatent contra el nazisme. Es va comprometre amb la classe treballadora militant a la CNT, la Federación Regional del Transporte de la UGT a Catalunya, de la que fou vocal a l’Ejecutiva Nacional del Transporte i secretari general de la Federació Local de Barcelona, i el PCE-PCC-PSUC. Uns milicians anarcosindicalistes van amenaçar-li de mort durant la Guerra Civil i es refugià a Madrid amb una identitat falsa. Va exiliar-se a França després de la derrota republicana, li internaren al camp de concentració d’Agde, se n’anà a l’URSS amb la família, s’allistà a l’Exèrcit Roig per a combatre contra el nazisme a Moscou i Stalingrad i perdé a un fill durant la Segona Guerra Mundial. Va treballar pel govern revolucionari cubà entre el 1963 i el 1966 com a assessor de transport i organització sindical, regressà el 1971 amb la María Mas Albareda, s’establiren a La Guineueta i col·laborà amb el PSUC i el PCC.
Salvador Artola. Conserge del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos i soldat republicà. Es va comprometre amb la legalitat republicana combatent amb l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil. La dictadura franquista va internar-li a diferents camps de concentració fins al 1945 i l’acomiadà de la seva feina. Ha estat identificat pels testimonis recollits al llibre Records d’escola : Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos : Alumnes dels anys trenta, el nou director, en Manuel Ruiz Baquedano, i el personal docent que havia superat les depuracions van avalar a en Salvador Artola per a aconseguir el seu alliberament o que no fos jutjat.
https://issuu.com/maperdf/docs/records_escola_complet
Carme Bartra. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos, s’inspirà als mètodes pedagògics de Rosa Sensat i va viure al barri del Carmel. Ha estat identificada pels testimonis recollits al llibre Records d’escola : Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos : Alumnes dels anys trenta i podria ser la Carmen Bartra Miquel, que va ser acomiadada per la Comisión Depuradora de la dictadura franquista mitjançant l’Expediente de depuración de maestros nacionales 32/12410. El nou director, en Manuel Ruiz Baquedano, va avalar a la Carme Bartra perquè pogués tornar a treballar, però se n’anà, per la confirmació de la depuració o perquè els mètodes docents de l’escola franquista eren incompatibles amb la seva forma de pensar.
https://issuu.com/maperdf/docs/records_escola_complet
http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=60694
Bech. Professor del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Ha estat identificat pels testimonis recollits al llibre Records d’escola : Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos : Alumnes dels anys trenta i podria ser en Modesto Bech Fortiana o en Jaime Bech Rotllán, que van ser acomiadats per la Comisión Depuradora de la dictadura franquista mitjançant els Expedientes de depuración de maestros nacionales 32/12414 i 32/12402.
https://issuu.com/maperdf/docs/records_escola_complet
http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=60890
http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=60891
Santiago Bilbao Larregola (1896-?). Pedrer, anarcosindicalista i precursor del moviment veïnal a Nou Barris. Es va comprometre amb la classe treballadora militant al Sindicato Único de la Construcción de la CNT i participant en la Comisión de Defensa Económica del Ramo de la Construcción, des d’on estudiaren les necessitats d’habitatge i impulsaren una vaga de lloguers amb l’objectiu d’aconseguir una rebaixa del 40%. La vaga tingué un gran seguiment a les Cases Barates d’Horta (Can Peguera), les dones van fer front als desnonaments de qui no els podia pagar el lloguer i se sumarien unes 100.000 famílies a Catalunya. El Gobernador Civil va declarar la vaga il·legal i la policia reprimí qualsevol oposició als desnonaments, hi moriren sis o divuit persones, segons les fonts, altres van ser ferides i detingué a moltes, entre d’altres a Santiago Bilbao. Va exiliar-se a França després de la derrota republicana i, a la fi, a Mèxic.
Ángeles Blanco Brualla (Alcampell 1917 – Reus 2000). Professora, antifranquista comunista i política. Es va comprometre amb la classe treballadora donant atenció a les persones refugiades, ferides i la infància de l’Orfenat de Lleida durant la Guerra Civil i militant a l’Alianza Nacional de la Mujer Joven de Cataluña i les JSUC. Va exiliar-se a França després de la derrota republicana, li internaren als camps de concentració d’Argelès-sur-Mer i Bram, la dictadura franquista li detingué en regressar el 1944 i inhabilità per a treballar com a mestra. Va col·laborar amb el PCE clandestí, fent d’enllaç entre el partit i els presos polítics i a les campanyes per a aconseguir la seva amnistia, visqué al Turó de la Peira des del 1959, quan traslladaren a en Sixto Luis Agudo González a la presó de La Model, fins que el 1962 surten del país per a exiliar-se a França, Txecoslovàquia, l’URSS, Iugoslàvia i Romania. Va retornar el 1976 per a establir-se a Alcampell i, a la nova etapa democràtica, li elegiren alcaldessa d’Alcampell pel PCE i IU.
https://es.wikipedia.org/wiki/%C3%81ngeles_Blanco_Brualla
Domingo Blázquez Pascual “Minguet” (Barcelona 1921 – Gusen-Mauthausen 1941). Treballador del tèxtil. Va néixer al Torrent de Campanyà s/n, una riera entre els carrers de la Flor de Neu i del Vesuvi, visqué al carrer Negoci 11 de Sant Andreu de Palomar, començà a treballar amb dotze anys i es comprometé amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT. Va exiliar-se a França després de la derrota republicana, li internaren al camp de concentració de Setfonds i incorporaren a les Compagnies de Travailleurs Étrangers. Els nazis van empresonar-li al Stalag VI-A Hemer, després al Stalag XII-D Trier, on li assignaren el número 39908, i li enviaren al camp d’extermini de Mauthausen, on li assignaren el número 3828 i cataloguen com a pres polític Rotspainer (roig espanyol) amb el triangle blau. El 8 d’abril de 1941 van traslladar-li a Gusen, un Komando del camp principal, li assignaren el número 11920 i morí el 31 de desembre de 1941 a l’edat de vint anys.
https://collections.arolsen-archives.org/en/search/person/1363044?s=Blazquez%20Pascual&t=222854&p=1
http://www.barceloninsdeportats.org/es/118/blazquez-pascual-domingo/biografia.html
Elena Boixeda. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Ha estat identificada pels testimonis recollits al llibre Records d’escola : Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos : Alumnes dels anys trenta i podria ser l’Elena Boixeda Pamies (Castellò 1899 – Barcelona 1988), interrogada durant la Guerra Civil perquè el seu marit Gil Triginer Artigues s’havia anat amb els revoltats i que va ser acomiadada per la Comisión Depuradora de la dictadura franquista mitjançant l’Expediente de depuración de maestros nacionales 32/12401.
https://issuu.com/maperdf/docs/records_escola_complet
http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=49265
Basilio Cabanillas Pérez (Zalamea de la Serena 1919 – ?). Jornaler. Podria haver estat soldat durant la Guerra Civil, el Tribunal Militar de Madrid li jutjà al Consell de Guerra sumaríssim 381 | Legajo 8027 i condemnà a sis anys de presó. Va sortir el 1942 del càrcer de Badajoz, s’establí a Vilapicina i La Torre Llobeta i milità al PSUC.
https://todoslosnombres.org/personas/basilio-cabanillas-perez/
https://buscar.combatientes.es/resultados/Basilio/CABANILLAS/Perez
https://www.boe.es/gazeta/dias/1942/07/30/pdfs/BOE-1942-211.pdf
Sebastián Calvo Sahún (A Buerda 1909-1983). Fuster, treballador d’un cinema, anarcosindicalista, milicià, combatent contra el nazisme i antifranquista llibertari. Va viure a França a la seva jovenesa, es comprometé amb la classe treballadora militant a l’anarquisme francès, combaté amb les columnes de la CNT i fou ferit a la Guerra Civil. Va exiliar-se a França després de la derrota republicana, col·laborà amb la Resistència a la lluita contra l’ocupació nazi, participant en l’assalt d’una caserna de la Gestapo i la xarxa de fugida dels aviadors aliats i les persones perseguides, i els EEUU li condecoraren amb la Medal of Fredom. Va regressar legalment el 1944 per a reorganitzar la CNT, la dictadura franquista la dictadura franquista detingué a en Sebastián Calvo, la María Pardina Barrabés, la seva germana Julia Calvo i el seu cunyat Mariano Larrosa, li torturaren, el Tribunal Militar de Barcelona li jutjà als Consells de Guerra ordinari 032820 i sumaríssim 033637 i condemnà a sis mesos d’arrest major. Va continuar col·laborant amb la CNT clandestina, participà en un intent d’atemptat contra el dictador Francisco Franco, la policia l’arrestà el 1949 i el 1952, el sotmeteren a un altre Consell de Guerra que li imposà una pena de cinc anys de presó i defensava continuar la lluita, en contra del parer de la majoria de la CNT. Va establir-se a La Guineueta amb la María Pardina i col·laborà amb la dictadura des de 1965, ocupant càrrecs a l’Organización Sindical Española (Sindicato Vertical), essent regidor el 1973 pel Distrito IX (Sant Andreu de Palomar i Nou Barris) i tinent d’alcalde el 1977.
https://connombreyapellidos.es/wp-content/uploads/2018/04/El-Gurrion..pdf
http://opinioandreuenca.blogspot.com/2020/04/sebastian-calvo-i-sahun-danarquista.html
Engràcia Cañamares. Identificada pel seu testimoni recollit al llibre Records d’escola : Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos : Alumnes dels anys trenta, va ser evacuada a Mèxic o s’exilià amb la seva família durant la Guerra Civil, s’hi estigué catorze anys i no hem pogut aclarir si vivia a l’actual districte de Nou Barris o al d’Horta-Guinardó.
https://issuu.com/maperdf/docs/records_escola_complet
Caralt. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Ha estat identificada pels testimonis recollits al llibre Records d’escola : Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos : Alumnes dels anys trenta i podria ser l’Otilia Caralt Mercadé, que va ser acomiadada a Bellvey per la Comisión Depuradora de la dictadura franquista mitjançant l’Expediente de depuración de maestros nacionales 32/12955.
https://issuu.com/maperdf/docs/records_escola_complet
http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=64034
Isidre Carandell i Portell. Precursor del moviment veïnal de Nou Barris. Va viure al carrer Molí 133, es comprometé amb el veïnat dels barris de Barcelona, presidí l’Associació de Propietaris i Contribuents de les Roquetes des del 1929 al 1936 i va proposar crear la línia V d’autobús de La Prosperitat-El Verdum fins a la plaça d’Espanya i la ruta VII d’Horta a Sant Andreu amb una parada a Santa Eulàlia de Vilapicina.
N’Isidre Carandell va participar en vint-i-una assemblees a barriades obreres que demanaven el mateix i amb el suport, entre d’altres, de Carmel Tusquellas Forcén reuní 50.000 signatures a favor del Pla d’Autobusos. Les delegacions dels barris van aprovar el 1933 dos documents pel president de la Generalitat de Catalunya i organitzaren una manifestació. Malgrat haver estat prohibida pel Gobernador General, la plaça de la República (en l’actualitat plaça de Sant Jaume) va omplir-se amb 4.000 o 12.000 persones, segons les fonts. Una delegació, de la que Isidre Carandell en formava part, va reunir-se amb el president de la Generalitat, en Francesc Macià i Llussà, per a agrair-li el vot favorable al Pla d’Autobusos de l’ERC i altres partits polítics, exigiren el compliment dels acords assumits i el president els respongué que les línies d’autobús previstes es posarien en funcionament. Després van anar a l’Ajuntament de Barcelona i reberen la mateixa resposta de l’alcalde, en Jaume Aiguadé Miró. Les línies d’autobusos no van entrar en funcionament perquè el projecte es complicà per les maniobres de la Compañía General de Tranvías i la Compañía General de Autobuses per a mantenir el seu monopoli, les acusacions de presumptes suborns, la incapacitat de l’empresa concessionària per a complir els seus compromisos i la impossibilitat de circular per alguns carrers, als que caldria afegir la complicada situació social i política que es visqué el 1934.
Com a curiositat, les expropiacions del Pla Parcial de les Canyelles van afectar a un carrer de Carandell a la Guineueta Vella el 1978 que, d’alguna manera, podria haver estat vinculat amb la seva família o persona.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1933/10/27/pagina-7/33186472/pdf.html
Carbó. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Ha estat identificada pels testimonis recollits al llibre Records d’escola : Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos : Alumnes dels anys trenta i podria ser la Carmen Carbó Serrat o la María Carbó Soler (identificada com a docent al Grup Escolar Baixeras), que van ser acomiadades per la Comisión Depuradora de la dictadura franquista mitjançant els Expedientes de depuración de maestros nacionales 32/12391 i 32/12383.
https://issuu.com/maperdf/docs/records_escola_complet
http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=64121
http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=64122
Vicente Carrión Milla (Barcelona 1916-2004). Soldat republicà. Es va comprometre amb la classe treballadora col·laborant amb el comitè organitzador de l’Olimpíada Popular, militant a la JC i les JSUC i combatent amb l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil. Va exiliar-se a l’URSS després de la derrota republicana, fou instructor de l’Exèrcit Roig, treballà pel govern revolucionari cubà com a assessor militar, regressà el 1972 amb la Luisa Fernández i s’establiren a La Guineueta.
Raquel Castro Maestro (Bilbao 1903 – Marsella 1980). Treballador de la construcció, anarcosindicalista i milicià. Va viure a les Cases Barates d’Horta (Can Peguera), es comprometé amb la classe treballadora militant al Sindicat Únic de la Construcció de la CNT i li detingueren diverses vegades. Va combatre amb la columna Durruti durant la Guerra Civil, participà en el Pleno de Columnas Confederales y Anarquistas de València el 5 de febrer de 1937 i s’exilià a França després de la derrota republicana.
Salvador Clop i Urpí (Barcelona 1917-2005). Pastisser, sindicalista, milicià i antifranquista socialista. Es va comprometre amb la classe treballadora militant a Unió Professional Obrera de Pastissers i Rebosters de Catalunya, el Sindicat de Pastissers de la UGT, el BOC, el POUM, la JCI, participant en l’assalt de l’edifici de la Capitanía General rebel el 19 de juliol de 1936 i combatent amb les milícies del POUM. Tropes comunistes li sotmeteren a un simulacre d’afusellament arran dels Fets de Maig de 1937 i continuà lluitant amb una columna de la CNT. Va exiliar-se a França després de la derrota republicana, li internaren als camps de concentració d’Argelès-sur-Mer, Brams, Mazères, Septfonds i Vernet i incorporaren a les Compagnies de Travailleurs Étrangers. Els nazis van enviar-li a treballar a les fàbriques de l’Alemanya, s’evadí de Desdre, la dictadura franquista li detingué en regressar i envià als camps de concentració d’Hondarribia, Saragossa i els Batallones Disciplinarios de Soldados Trabajadores. Va continuar col·laborant amb el POUM clandestí, després amb el MSC, la reorganització de la UGT a Catalunya, li detingueren el 1958 i la Sala 4ª de l’Audiencia de Madrid li absolgué. Va establir-se a La Guineueta, milità al PSC-C els darrers anys de la dictadura i, a la nova etapa democràtica, li elegiren conseller del Districte de Nou Barris pel PSC, col·laborà amb la UGT, l’Associació d’Ex-combatents Socialistes de la República i el Cercle d’Antics Militants del POUM. Va rebre la Medalla d’Honor de Barcelona l’any 1999 i la Medalla President Macià de la Generalitat el 2005.
https://fcampalans.cat/archivos/arxiuhistoric/biografies/Clop%20i%20Urp,%20Salvador.pdf
https://fpabloiglesias.es/entrada-db/17828_clop-urpi-salvador/
Domingo Cortecero Gómez “Cencerra”, “Cucón” i “Narciso” (Fuencaliente 1921 – Barcelona 1992). Pastor de bestiar i maquis antifranquista. Va desertar per a no fer el servei militar el 1942, es comprometé amb classe treballadora unint-se a la partida de “Vidrio” i Portugués, 21ª División de la 2ª Agrupación Guerrillera, milità al PCE i fou ferit a durant un enfrontament amb la Guardia Civil. La dictadura franquista va capturar-li el 1948, el Tribunal Militar de Madrid li jutjà al Consell de Guerra sumaríssim 142086 | Legajo 7872 i condemnà a mort, pena que li commutaren per la de trenta anys de presó. Va sortir el 1965 del càrcer de Burgos i s’establí a Torre Baró i Les Roquetes.
https://lugardemarmolejo.wixsite.com/marmolejo/comunismomarmolejo
https://todoslosnombres.org/personas/domingo-cortecero-gomez/
Cueto. Professor del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Ha estat identificat pels testimonis recollits al llibre Records d’escola : Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos : Alumnes dels anys trenta i podria ser en Salvador Cueto Bosch, que va ser acomiadat per la Comisión Depuradora de la dictadura franquista mitjançant l’Expediente de depuración de maestros nacionales 32/12363.
https://issuu.com/maperdf/docs/records_escola_complet
http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=67283
Currià. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Ha estat identificada pels testimonis recollits al llibre Records d’escola : Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos : Alumnes dels anys trenta i podria ser la Magdalena Currià Hidalgo, que va ser acomiadada per la Comisión Depuradora de la dictadura franquista mitjançant l’Expediente de depuración de maestros nacionales 32/12403.
https://issuu.com/maperdf/docs/records_escola_complet
http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=67365
Joan Delclós i Dols (Maçanet 1874 – Barcelona 1946). Director del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Es va comprometre amb l’ensenyament públic i de qualitat participant en l’Associació Provincial de Mestres Gironins, la Federació de Mestres Nacionals de Catalunya i el Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya, impulsant la inclusió de la llengua catalana a l’escola i una pedagogia més activa i moderna. Va ser mestre a diferents localitats de Catalunya i nomenat director del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos a les Cases Barates d’Horta (Can Peguera) durant la Segona República. Els mètodes pedagògics de l’escola eren influenciats per la Institución Libre de Enseñanza: s’estimulava a l’alumnat amb projectes innovadors, permetent-los explorar les seves aficions, i es fomentava la cooperació.
La dictadura franquista va suspendre-li de sou i feina i la Comisión Depuradora li acusà de ser un gran propagandista de l’ensenyament en català. En Joan Delclós respongué: “No lo he de desmentir. No podría desmentirlo. Propugné, fundándome siempre en razones de carácter pedagógico, la necesidad de que la formación del niño debía hacerse a base de su lengua materna”. El 31 de juliol de 1940 van acomiadar-li mitjançant l’Expediente de depuración de maestros nacionales 32/12410. Els testimonis recollits al llibre Records d’escola : Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos : Alumnes dels anys trenta diuen que va ser empresonat, fet que li deixà seqüeles, mentre que altres fonts asseguren que el destituïren del càrrec de director davant de tot l’alumnat format en fileres.
https://issuu.com/maperdf/docs/records_escola_complet
http://www.massanetdecabrenys.com/biojoan.html
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1931/10/04/pagina-9/33174949/pdf.html
http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=63268
Joan Doménech Borja. Va viure a les Cases Barates d’Horta (Can Peguera), es comprometé amb la classe treballadora militant a les JJLL. Podria haver estat milicià a leas columnes de la CNT durant la Guerra Civil i enviat als Batallones Disciplinarios de Soldados Trabajadores.
http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/show/12103635?nm
Blai Domingo Miquel. Professor. La dictadura franquista va empresonar-li al centre penitenciari de Pilats de Tarragona, el Tribunal Militar li condemnà el 1939 a vuit anys d’inhabilitació especial a un Consell de Guerra sumaríssim i la Comisión Depuradora li acomiadà mitjançant l’Expediente de depuración de maestros nacionales 32/12957. Va fundar els Estudios Generales Splai al barri de Porta als anys seixanta.
http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=65783
https://www.dipta.cat/RBIV/biblioteca/preso/files/assets/common/downloads/publicacio.pdf
https://raco.cat/index.php/Resclosa/article/download/27232/27066
Andrés Escrich Huguet (Barcelona 1900 – ). Ebenista i combatent contra el nazisme. Es va comprometre amb la classe treballadora militant al PSUC, s’exilià a l’URSS després de la derrota republicana i allistà a l’Exèrcit Roig per a combatre contra el nazisme. Va regressar amb la Tomasa Vidal Ramos i la família, s’establiren a La Trinitat Nova, col·laboraren amb el PSUC clandestí i la dictadura franquista detingué a les seves filles Roser i Victoria Escrich Vidal. La Victoria va recollir recollí les seves vivències al document Una experiencia inolvidable: El estado de Excepción de 1969.
Farguells. Professor del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Ha estat identificat pels testimonis recollits al llibre Records d’escola : Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos : Alumnes dels anys trenta i podria ser en José Farguell Vilardaga, que va ser acomiadat per la Comisión Depuradora de la dictadura franquista mitjançant l’Expediente de depuración de maestros nacionales 32/12410.
https://issuu.com/maperdf/docs/records_escola_complet
http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=75092
Luisa Fernández. Catedràtica de psicologia infantil. Va ser evacuada a l’URSS durant la Guerra Civil, regressà el 1972 amb Vicente Carrión Milla, s’establiren a La Guineueta i col·laborà amb l’Associació de Mestres Rosa Sensat.
Josep Fort Maluenda (Barcelona 1892 – Hartheim 1941). Treballador i anarcosindicalista. Va viure al carrer 11 (carrer de Fonteta 44) de les Cases Barates d’Horta (Can Peguera), es comprometé amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT i formà part dels Comitès de Defensa Confederals. Va exiliar-se a França després de la derrota republicana i li incorporaren a les Compagnies de Travailleurs Étrangers. Els nazis van empresonar-li al Frontstalag 140 de Belfort, després al Stalag XI-A d’Altengrabow i li enviaren al camp d’extermini de Mauthausen, on li assignaren el número 4189 i cataloguen com a pres polític Rotspainer (roig espanyol) amb el triangle blau. El 30 de juny de 1941 van traslladar-li a Gusen, un Komando del camp principal, li assignaren el número 13031, després al NS-Tötungsanstalt Hartheim del castell d’Hartheim, on es gasejava als presoners perillosos o que no eren aptes per a treballar, i morí el 29 de setembre de 1941.
https://collections.arolsen-archives.org/en/search/person/1441831?s=1441831&t=222854&p=0
http://www.barceloninsdeportats.org/es/381/fort-maluenda-josep.html
Francisco Gaig. Va viure a Vilapicina, a prop de can Costa, i la dictadura franquista li empresonà al camp de concentració d’Horta. Identificat pels testimonis recollits a la Revista El Pou 10: 34-43 (2020), podria ser en Francisco Guix Gaig, que tenia propietats a Nou Barris, o una altra persona.
https://raco.cat/index.php/ELPOU/article/download/389074/482575/
https://anc.gencat.cat/web/.content/anc/noticies/Documents/20171101_actualitzacio_PC_llei_victimes.pdf
Joaquín Galán Rodríguez. Es va comprometre amb la classe treballadora militant a les JSU, el PCE o el PSUC durant la República i la Guerra Civil. Podria ser una persona que va pertànyer al Grupo Pasionaria del Socorro Rojo Internacional a Cartagena o alguna de les jutjades pel Tribunal Militar de Madrid als Consells de Guerra sumaríssims 118528 | Legajo 6717, 158529 | Legajo 5079 (Joaquín Galán Rodríguez) o 2663 | Legajo 5898 (Joaquín Saturnino Galán Rodríguez). Va establir-se a Porta i milità al PSUC.
https://www.combatientes.es/ListadodeProcedimientosTMT1G.htm
http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/show/10378165
http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/show/11289521
Trinidad Gallego Prieto (Madrid 1913 – Barcelona 2011). Infermera i antifranquista comunista. Va treballar com a administrativa i cambrera per a pagar-se els estudis d’infermeria, es comprometé amb la classe treballadora donant atenció a la infància refugiada a causa de la Revolució d’Octubre de 1934, als soldats ferits durant la Guerra Civil i militant al Sindicato Laico de Enfermeras i el PCE. La dictadura franquista va detenir a la Trinidad Gallego, la seva mare i l’àvia, fou condemnada a trenta anys de presó, inhabilitada per a treballar com a infermera i passà per diferents càrcers de dones on exercí de llevadora. Va continuar col·laborant amb el PCE clandestí, ajudà a un grup de guerrillers i empresonada altres dues vegades. Va establir-se a Porta i treballà com a l’ajudant del practicant del Verdum-Les Roquetes, sempre posà els seus coneixements al servei de les dones, milità al PSUC, ICV i PSUCviu i explicà la seva experiència vital des del grup Les Dones del 36.
http://www.fcim.cat/bloc/2011/11/13/recuerdo-de-trinidad-gallego/
https://www.elmundo.es/especiales/2006/07/espana/guerracivil/hist_gallego.html
Lorenza García Pérez (Tarazona de la Mancha 1918 – ?). Es va comprometre amb la legalitat republicana essent regidora a Tarazona de la Mancha durant la Guerra Civil, no sabem si la dictadura franquista li represalià, s’establí a Porta i milità al PSUC.
Eladi Gardó i Ferrer (Barcelona 1876-1958). Advocat, polític i precursor del moviment veïnal de Nou Barris. Es va comprometre amb el republicanisme i el cooperativisme participant en l’Ateneu Enciclopèdic Popular, la Cámara Regional de Cooperativas de Cataluña y Baleares, la Federación Regional de Cooperativas de Cataluña, impulsant l’Asociación de Estudios Cooperativistas, militant al PSOE i el PRR i essent elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona.
Va fundar el 1916 la Sociedad Cooperativa de la Habitación Barata amb l’objectiu d’aplegar els cooperativistes de la Cámara Regional per a construir habitatges de qualitat, amb els preus de lloguer baixos i a diferents barris, la qual cosa permetria la mobilitat del domicili si es canviava de lloc de treball. La cooperativa va lliurar el 1919 dues cases al barri de La Prosperitat i es formà un nucli urbà al voltant del carrer de la Cooperació. N’Eladi Gardó va continuar vinculat al barri, representà el 1924 als propietaris davant l’Ajuntament de Barcelona per a exigir unes millores i durant la cessió dels terrenys per a l’obertura dels carrers. El Tribunal Regional de Responsabilidades Políticas de la dictadura franquista va jutjar-li (núm. de rotllo 00383/1940) i, a la fi, li indultataren.
http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=247897
Gràcia. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Ha estat identificada pels testimonis recollits al llibre Records d’escola : Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos : Alumnes dels anys trenta i podria ser la Gloria Gràcia Balduque, que va ser acomiadada per la Comisión Depuradora de la dictadura franquista mitjançant l’Expediente de depuración de maestros nacionales 32/13349. Va demandar, davant el Tribunal Supremo, el reconeixement del període en el qual estigué suspesa de feina entre el 1941 i el 1957.
https://issuu.com/maperdf/docs/records_escola_complet
http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=78884
https://www.boe.es/boe/dias/1968/06/10/pdfs/A08441-08441.pdf
Ramón Guillén. Va exiliar-se després de la derrota republicana, regressà a mitjans dels anys seixanta i estigué vinculat a l’Alzamora CF.
José Gutiérrez Chatruc (Barcelona 1913-2005). Perit mecànic i soldat republicà. Es va comprometre amb el catalanisme i la legalitat republicana combatent amb el Regiment Pirinenc 1 de Catalunya, organitzat per la Generalitat de Catalunya i format per la militància d’EC, ERC i altres grups. Va exiliar-se a França després de la derrota republicana, li internaren als camps de concentració d’Argelès-sur-Mer i Saint Cyprien, la dictadura franquista li detingué en regressar el 1941 i enviaren al camp de concentració de Reus. Va establir-se al Turó de la Peira i reclamà a la Generalitat que reconegués la seva condició de soldat i el paper del Regiment Pirinenc, un desgreuge que no obtingué fins a l’any 2001, quan es concedí la Creu de Sant Jordi a la unitat militar.
Isabel. Es va comprometre amb la classe treballadora militant a les JSU, el PCE o el PSUC durant la Guerra Civil, s’exilià a l’URSS després de la derrota republicana, regressà i s’establí a la plaça de santa Eulàlia 13 de Vilapicina i La Torre Llobeta.
Lola Iturbe Arizcuren (Barcelona 1902 – Gijón 1990). Costurera, treballadora domèstica, feminista, periodista i anarcosindicalista. Va viure a les Cases Barates d’Horta (Can Peguera), col·laborà amb el moviment emancipador Mujeres Libres, es comprometé amb la classe treballadora militant a la CNT i amb les activitats de solidaritat amb els llibertaris empresonats. Va escriure les cròniques de guerra del front d’Aragó a Tierra y Libertad, formà part del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya i demanà l’alliberament de la militància de la CNT i el POUM detinguda arran dels Fets de Maig de 1937. Va exiliar-se a França després de la derrota republicana, col·laborà amb la Resistència a la lluita contra l’ocupació nazi, ajudà a fugir a persones perseguides pel feixisme i no regressà fins al 1976.
https://issuu.com/companerodurruti/docs/liturbe
Larruy. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Ha estat identificada pels testimonis recollits al llibre Records d’escola : Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos : Alumnes dels anys trenta i podria ser la Concepción Larruy Arnal, que va ser acomiadada per la Comisión Depuradora de la dictadura franquista mitjançant l’Expediente de depuración de maestros nacionales 32/12420.
https://issuu.com/maperdf/docs/records_escola_complet
http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=31973
Manolo López i Paquita. Van regressar de l’exili, s’establiren al carrer de Cartellà de Vilapicina i La Torre Llobeta i el seu domicili fou des del 1943 un pis de seguretat pels dirigents del PSUC (Gregorio López Raimundo, Miguel Núñez González, Andreu Paredes “Groman”, Josep Serradell i Pérez…).
Pedro López San Vicente (Zaragoza 1919 – ?). Podria haver estat soldat durant la Guerra Civil, el Tribunal Militar de Barcelona li jutjà al Consell de Guerra sumaríssim 003545 i condemnà a vuit anys de presó. Va sortir el 1943 del càrcer de Lleida, s’establí a Vilapicina i La Torre Llobeta i milità al PSUC.
https://buscar.combatientes.es/resultados/Pedro/Lopez/Sanvicente
https://www.combatientes.es/ListadodeProcedimientosTMT3BarcelonaL2.htm
https://banc.memoria.gencat.cat/ca/results/privacio_llibertat/4597
José Antonio Martínez Davía (Jumilla 1905 – Barcelona 1986). Treballador de Telefónica i d’una concessionària de RENFE, afiliat a la CNT, lliurepensador, naturista i precursor del moviment veïnal de Nou Barris. La República va detenir-li per la possessió de llibres teosòfics sospitosos de contingut religiós a les acaballes de la Guerra Civil, la dictadura franquista li acusà d’ateisme i acomiadà de la seva feina. Va refugiar-se al Mirador d’Apol·lo de Torre Baró i, més endavant, el feu servir de segona residència i lloc de reunió amb altres persones que compartien els seus interessos.
Es va comprometre amb el veïnat de Nou Barris essent el secretari de l’Asociación de Pequeños Propietarios de la Urbanización Torre del Baró i la Cooperativa Vallbona per a crear la Sociedad Cooperativa de Torre Baró, que impulsà la construcció del baixador-estació de RENFE, assolí una parada d’autobús, l’enllumenat públic, el servei del telèfon, la urbanització dels carrers, demanà escoles pel barri i intentà legalitzar les autoconstruccions.
Juan Martínez Vita “Juanito el Rebelde” “Juan Horta” “Moreno” (Suflí 1914 – Marseille 2001). Treballador de la construcció, anarcosindicalista i milicià. Va viure a les Cases Barates d’Horta (Can Peguera), es comprometé amb la classe treballadora militant al Sindicat Únic de la Construcció de la CNT, la FAI, les JJLL i li detingueren diverses vegades. Va participar en l’assalt de la caserna rebel de Sant Andreu de Palomar el 19 de juliol de 1936, combaté amb la columna Durruti i les bateries del Cos de Tren durant la Guerra Civil. Va exiliar-se a França després de la derrota republicana, li internaren al camp de concentració de Saint Cyprien, li incorporaren a les Compagnies de Travailleurs Étrangers i fugí dels nazis, experiències que recollí al llibre Andanzas de un refugiado español.
María Mas Albareda. Va regressar el 1971 de l’exili amb n’Agustín Arcas Merlos (CNT, UGT i PCE-PCC-PSUC-PCC) i s’establiren a La Guineueta.
Jacint Mayoral Mayoral (Les Franqueses del Vallès – Barcelona 1940). Treballador municipal al Cementeri de Sant Andreu i republicà. Va viure al carrer de Casals i Cuberó 36, es comprometé amb el catalanisme militant a l’ERC i el Casal Català Republicà de Les Roquetes li nomenà suplent per anar al Congrés d’Esquerres del 30 de maig al 2 de juny de 1936. La dictadura franquista va detenir-li, el Tribunal Militar de Barcelona li jutjà el 1939 al Consell de Guerra 014142 i afusellà el 16 de maig de 1940 al Camp de la Bota de Barcelona.
https://anc.gencat.cat/web/.content/anc/documents/arxiu/Publicacions/GUIA_SUMARISSIMS.pdf
Juan Medina Sánchez (Melilla 1918 – Barcelona 1991). Depenent, viatjant de comerç i antifranquista comunista. Es va comprometre amb la classe treballadora militant a la Federación de Dependientes de Comercio de l’UGT, la JC, les JSU i el Socorro Rojo Internacional. Els militars sublevats van capturar-li a les primeres setmanes del cop d’estat contra la Segona República, li jutjaren a dos judicis sumaríssims, per auxili a la rebel·lió i contra la seguretat de l’Estat, i condemnaren a presó al camp de concentració de l’Alcazaba de Zeluán (Marroc), altres presons i els Batallones Disciplinarios de Soldados Trabajadores, experiències que recollí al llibre Memorias de mi juventud perdida: Infancia, República, prisiones y otras vivencias. Va continuar col·laborant amb el PCE clandestí, malgrat la vigilància del Servicio de Inteligencia Militar, i impulsà la Junta Democrática a Melilla. Va establir-se a Nou Barris als anys vuitanta, participà de la vida associativa, les CCOO, la campanya contra l’OTAN, l’Homenaje a las Víctimas del Franquismo de 1986, l’Associació Catalana d’Expressos Polítics del Franquisme…
Juan Manuel Molina Mateo “Juanele” (Jumilla 1901 – Barcelona 1984). Treballador de la construcció, anarcosindicalista i antifranquista llibertari. Va viure a les Cases Barates d’Horta (Can Peguera), es comprometé amb la classe treballadora militant al Sindicat Únic de la Construcció de la CNT i la FAI, li detingueren diverses vegades i fugí a França. Va dirigir Tierra y Libertad i Tiempos Nuevos, formà part del Comité de Abastecimiento, li nomenaren subsecretari de Defensa de Catalunya i comissari polític dels Cuerpos de Ejército X i XI durant la Guerra Civil. Va exiliar-se a França després de la derrota republicana, col·laborà amb la Resistència a la lluita contra l’ocupació nazi i ajudà a fugir a persones perseguides pel feixisme. Va regressar clandestinament per a reorganitzar la CNT, la dictadura franquista li detingué, s’exilià i no retornà fins al 1976.
Jaume Oller Prats (Barcelona, 1920-1936). Fuster, anarcosindicalista i milicià. Va viure al carrer de la Florida 34, començà a treballar amb catorze anys a Establecimientos Morros S.A. del carrer de Palomar i es comprometé amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT. Va participar en l’assalt de la caserna rebel de Sant Andreu de Palomar el 19 de juliol de 1936 i morí al passeig de Torras i Bages abatut pels franctiradors que s’havien unit als militars revoltats. Unes dones van dipositar-hi uns rams de flors al costat d’un cartell que deia: “Aquí caigué una víctima del feixisme. Respecteu les flors” i el passeig de Torras i Bages portà el seu nom fins a les acaballes de la Guerra Civil.
El seu germà Joan Oller Prats, també membre de la CNT, va ser detingut per coaccions a empresaris perquè readmetessin a treballadors acomiadats i, es diu, que també ho havia estat el 1931 a una operació contra els dipòsits d’armes anarquistes.
https://raco.cat/index.php/Finestrelles/article/view/214674/294242
https://raco.cat/index.php/Finestrelles/article/view/214573/294189
http://opinioandreuenca.blogspot.com/2021/06/jaume-oller-i-prats-la-primera-victima.html
https://doi.org/10.13140/RG.2.2.19806.15682
Joan Pagés Moret “Bisbal” (Palamós 1917 – Barcelona 1978). Soldat republicà, combatent contra el nazisme i antifranquista comunista. Es va comprometre amb la classe treballadora militant a l’UGT, el PSUC i combatent amb l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil. Va exiliar-se a França després de la derrota republicana i s’allistà a l’exèrcit francès per a combatre contra el nazisme. Els nazis li internaren al Stalag VI-C Bathorn, després al Stalag XII-D Trier, li enviaren al camp d’extermini de Mauthausen, on li assignaren el número 4238 i cataloguen com a pres polític Rotspainer (roig espanyol) amb el triangle blau, i col·laborà a la xarxa de resistència organitzada pels presoners, que alliberà el camp abans de l’arribada de les tropes aliades. Va regressar, arribaria a ser el responsable del Comitè Local de Barcelona del PSUC, la policia li detingué el 1951 amb la Felisa Girbau Arró “Marta”, que era la responsable de la propaganda del Comitè Local del PSUC, el Tribunal Militar de Barcelona els jutjà al Consell de Guerra ordinari 000555/IV/51 per promoure aquesta mobilització i condemnà a tres anys de presó a en Joan Pagés i a dos anys a la Felisa Girbau. Tots dos van establir-se a Porta i en Joan Pagés fou el president de l’Asociación Española de Supervivientes al Campo Nazi de Exterminio de Mauthausen.
http://www.barceloninsdeportats.org/723/pages-moret-joan.html
https://collections.arolsen-archives.org/en/search/person/1669502?s=1669502&t=2240835&p=0
http://unpuntdellum.blogspot.com/2016/05/joan-pages-i-moret.html
María Pardina Barrabés. Va intentar exiliar-se a França després de la derrota republicana amb el seu fill de pocs mesos, n’Humberto Calvo Pardina, la dictadura franquista els empresonà durant vuit mesos al castell de sant Ferran de Figueres, li detingué el 1944 amb en Sebastián Calvo Sahún i els seus cunyats, la Julia Calvo i en Mariano Larrosa, i s’establí a La Guineueta amb en Sebastián Calvo.
https://connombreyapellidos.es/wp-content/uploads/2018/04/El-Gurrion..pdf
http://opinioandreuenca.blogspot.com/2020/04/sebastian-calvo-i-sahun-danarquista.html
Pi. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Ha estat identificada pels testimonis recollits al llibre Records d’escola : Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos : Alumnes dels anys trenta i podria ser la Jacinta Pi Barceló, que va ser acomiadada per la Comisión Depuradora de la dictadura franquista mitjançant l’Expediente de depuración de maestros nacionales 32/12398.
https://issuu.com/maperdf/docs/records_escola_complet
http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=44039
José Piedra Vázquez “El Quijote de la FAI” (Sevilla 1890 – Bagnères-de-Bigorre 1949). Treballador de l’Hispano-Suiza i anarcosindicalista. Es va comprometre amb la classe treballadora militant a la CNT, participant en l’Ateneu Llibertari del Clot, la fundació de la FAI i l’Ateneo Libertario de Verdún. Va exiliar-se a França després de la derrota republicana, li internaren a diferents camps de concentració i no hem pogut confirmar si compartí el desterrament amb la seva companya Francisca Bosch Esfer o els seus fills Francisco i Helios. Va escriure articles per a El Productor, ¡Despertad!, Tierra y Libertad, CNT, Cultura Proletaria, Ruta, Solidaridad Obrera… i estudis sobre l’economia llibertària.
Cirilo Poblador Gómez (Robledillo de Trujillo 1919 – Barcelona 2004). Jornaler, treballador, activista del moviment veïnal de Nou Barris i soldat republicà. Es va comprometre amb la legalitat republicana fugint de la zona controlada pels militars revoltats per a combatre amb l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil. La dictadura franquista va capturar-li i internà al camp de presoners de les Casas de Argamasilla, li detingueren un altre cop en regressar al seu poble, estigueren a punt d’afusellar-li amb el seu pare i els condemnaren, respectivament, a sis anys als Batallones Disciplinarios de Soldados Trabajadores i a tres anys de presó. Va establir-se el 1955 a Vallbona, milità al PSUC i impulsà l’associacionisme veïnal des de les AVV 9 Barrios i Vallbona.
https://drive.google.com/file/d/1u8kmmOoo2CXBh2PzmTKAWbZkJFO4hnhy/view
https://issuu.com/revista-carrer/docs/carrer060
Francisco del Pozo Antúnez (Málaga 1915 – Barcelona 1998). Dependent de comerç, pintor i soldat republicà. Es va comprometre amb la classe treballadora militant a la UGT, incorporant-se al Batallón Pablo Iglesias de Málaga i fugint dels militars revoltats que ocupaven la ciutat per a combatre amb l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil. La dictadura franquista va jutjar-li al Consell de Guerra sumaríssim 25/39 i condemnà a trenta anys de reclusió major, pena que li commutaren per la de dotze i complí a Cáceres i la Prisión Central de El Puerto de Santa María. Va establir-se a La Trinitat Nova amb la Laura Monleón Contreras, el pare de la qual havia estat sentenciat a mort i afusellat pels feixistes a Guadix pels feixistes després de la derrota Republicana, que demanà ser enterrada al costat de la fossa comuna on llençaren el seu cos i les seves cendres hi són des de l’any 2014.
https://fpabloiglesias.es/entrada-db/pozo-antunez-francisco/
https://www.elmundo.es/espana/2015/04/16/553009f2268e3ef1618b457b.html
Francisco Puente Benito (Barcelona 1915 – Gusen-Mauthausen 1943). Treballador. Va exiliar-se a França després de la derrota republicana, els nazis li empresonaren al Stalag X-B Sandbosteleni i li enviaren al camp d’extermini de Mauthausen, on li assignen el número 3630 i cataloguen com a pres polític Rotspainer (roig espanyol) amb el triangle blau. Van traslladar-li a Gusen, un Komando del camp principal, li assignaren el número 14656 i morí l’1 de juny de 1943 a l’edat de vint-i-vuit anys.
Al seu expedient apareix una adreça de la plaça de Marià Brossa 14 de Sant Andreu de Palomar i que la Genoveva Gironella, amb domicili al carrer de la Cooperació 25, 1r 1a del barri de La Prosperitat, va escriure-li durant l’època més dura de la dictadura franquista i la Guerra Mundial. No podem assegurar que en Francisco visqués a Nou Barris, però tenia alguna vinculació especial amb la Genoveva (era la seva parella?, una companya de militància?, una amiga que s’interessava per la seva situació?).
https://collections.arolsen-archives.org/en/search/person/1704726?s=1704726&t=222854&p=0
http://www.barceloninsdeportats.org/es/794/puente-benito-puente.html
Pilar Puig. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos, va viure al barri de la Sagrada Família. Ha estat identificada pels testimonis recollits al llibre Records d’escola : Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos : Alumnes dels anys trenta i podria ser la Mª. Pilar Puig Carreras, que va ser acomiadada per la Comisión Depuradora de la dictadura franquista mitjançant l’Expediente de depuración de maestros nacionales 32/12415.
https://issuu.com/maperdf/docs/records_escola_complet
http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=46698
Querol. Professor del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos i soldat republicà. Ha estat identificat pels testimonis recollits al llibre Records d’escola : Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos : Alumnes dels anys trenta, desconeixem el seu nom i la resta de dades biogràfiques. Es va comprometre amb la legalitat republicana combatent amb l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil i morí al front.
https://issuu.com/maperdf/docs/records_escola_complet
Heliodoro Ramos (Santander 1910 – Barcelona 1949). Treballador a Galetes Solsona i Pegaso, afiliat a la CNT i soldat republicà. Va viure a Les Roquetes, es comprometé amb la legalitat republicana combatent amb l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil i li feriren a prop del cor, el que li deixà seqüeles i avançà la seva mort.
https://www.lamira.cat/persones/1880/quan-nou-barris-no-era-nou-barris
Joan Ribas i Grau. Va viure a La Prosperitat i es comprometé amb el catalanisme impulsant el 1930 el Casal Català Republicà de Les Roquetes. Podria ser un mestre acomiadat per la Comisión Depuradora de la dictadura franquista mitjançant l’Expediente de depuración de maestros nacionales 32/13354.
http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=52168
Rocamora. Professor del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Ha estat identificat pels testimonis recollits al llibre Records d’escola : Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos : Alumnes dels anys trenta i podria ser en José Rocamora Cannau, que va ser acomiadat per la Comisión Depuradora de la dictadura franquista mitjançant l’Expediente de depuración de maestros nacionales 32/12414.
https://issuu.com/maperdf/docs/records_escola_complet
http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=47372
Fernando Rodríguez Ocaña (Porcuna 1922 – Barcelona 2000). Treballador del metall, sindicalista, activista del moviment veïnal de Nou Barris i soldat republicà. Es va comprometre amb la classe treballadora militant al PCE i fugint de la zona controlada pels militars revoltats per a combatre amb l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil. La dictadura franquista va capturar a en Fernado Rodríguez i el seu pare, els condemnà a presó, s’establí a La Trinitat Nova, fou sindicalista de les clandestines CCOO a la fàbrica Mevosa-Mercedes Benz, col·laborà amb l’AVV 9 Barrios i milità a l’OC-BR, el PSUC i el PCC. Algunes seccions de l’AVV 9 Barrios van donar suport a la seva candidatura per a representar al Distrito IX (Sant Andreu de Palomar i Nou Barris) en l’Ajuntament de Barcelona i derrotà a l’aspirant de la dictadura franquista, però impugnaren els resultats al·legant defectes formals, l’extremadreta li amenaçà i marxà de la ciutat, experiències que recollí al llibre Candidato de los trabajadores. Va rebre la Medalla d’Honor de Barcelona l’any 2000.
http://decastroero.blogspot.com/2012/05/francisco-rodriguez-ocana-1922-2000-un.html
http://decastroero.blogspot.com/2012/06/el-ocana-el-obrero-que-quiso-ser.html
Salsench. Professor del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Ha estat identificat pels testimonis recollits al llibre Records d’escola : Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos : Alumnes dels anys trenta i podria ser en Camilo Salsench Llovera, que va ser acomiadat per la Comisión Depuradora de la dictadura franquista mitjançant l’Expediente de depuración de maestros nacionales 32/12424.
https://issuu.com/maperdf/docs/records_escola_complet
http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=51261
Carmel Tusquellas Forcén “Charlot” (Barcelona 1894-1967). Còmic taurí i precursor del moviment veïnal de Nou Barris. Va comprar uns terrenys a La Prosperitat – El Verdum i impulsà la construcció d’uns habitatges per a la classe treballadora entre els carrers de la Font de Canyelles, Almansa, Casals i Santa Engràcia. El carrer on vivia i el nucli de cases que l’envoltaven era conegut pel nom del Xarlot o Charlot.
Es va comprometre amb el veïnat dels barris del Verdum, Les Roquetes i La Prosperitat, presidí l’associació Defensa de la Propiedad Urbana de las Afueras de San Andrés de Palomar (Associació de Propietaris i Contribuents de les Roquetes, Els Propis) des del 1925 al 1927 i va fer les voreres, l’empedrat de la calçada, la instal·lació de l’enllumenat públic, unes fonts d’aigua i establir un sistema de neteja dels carrers. Des del 1932 va ser vicepresident del Cercle Republicà Familiar del barri de Charlot i, el 1933, feu costat a n’Isidre Carandell i Portell en la petició de dues línies d’autobús per a Nou Barris.
La dictadura franquista va substituirva el nom del carrer de Charlot, dedicat a en Carmel Tusquellas, pel de Pare Rodes el 3 de març de 1939 com a represàlia contra Charles Chaplin pel seu antifeixisme i simpaties comunistes. A la nova etapa democràtica, l’Ajuntament de Barcelona va posar el nom de Charlot a una placeta del Verdum.
Ursissina. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Ha estat identificada pels testimonis recollits al llibre Records d’escola : Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos : Alumnes dels anys trenta i podria ser la Ursicina Bou Casamitjana, que va ser acomiadada per la Comisión Depuradora de la dictadura franquista mitjançant l’Expediente de depuración de maestros nacionales 32/12401.
https://issuu.com/maperdf/docs/records_escola_complet
http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=49575
María Valls. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Ha estat identificada pels testimonis recollits al llibre Records d’escola : Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos : Alumnes dels anys trenta i podria ser la María Valls Bigas o la María Gloria Valls Fabregas, que van ser acomiadades per la Comisión Depuradora de la dictadura franquista mitjançant els Expedientes de depuración de maestros nacionales 32/12425 i 32/12395.
https://issuu.com/maperdf/docs/records_escola_complet
http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=58455
http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=58459
Tomasa Vidal Ramos. Va exiliar-se a l’URSS després de la derrota republicana, regressà amb n’Andrés Escrich Huguet (PSUC) i s’establiren a La Trinitat Nova.
Roque Yuste Giménez (Noguera 1918 – Barcelona 2015). Pastor de bestiar, treballador a uns grans magatzems, sindicalista i soldat republicà. Es va comprometre amb la legalitat republicana fugint de la zona controlada pels militars revoltats per a combatre amb l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil. Va exiliar-se a França després de la derrota republicana, li internaren al camp de concentració d’Argelès-sur-Mer i incorporaren a les Compagnies de Travailleurs Étrangers. La dictadura franquista va detenir-li en regressar i envià als Batallones Disciplinarios de Soldados Trabajadores, experiències que recollí al llibre Añorando la República, s’establí al Verdum, fou sindicalista de les clandestines CCOO als magatzems El Siglo i milità al PSUC.
Taula de sigles
ASO: Alianza Sindical Obrera
BOC: Bloc Obrer i Camperol
CCOO: Comissions Obreres
CNT: Confederación Nacional del Trabajo
CSC: Convergència Socialista de Catalunya
EC: Estat Català
ERC: Esquerra Republicana de Catalunya
FAI: Federación Anarquista Ibérica
FJS: Federación de Juventudes Socialistas
ICV: Iniciativa per Catalunya Verds
IU: Izquierda Unida
JC: Juventud Comunista
JCC: Joventut Comunista de Catalunya
JCI: Joventut Comunista Ibérica
JJLL: Juventudes Libertarias
JSU: Juventudes Socialistas Unificadas
JSUC: Joventut Socialista Unificada de Catalunya
MSC: Moviment Socialista de Catalunya
OC-BR: Organización Comunista Bandera Roja
PCC: Partit Comunista de Catalunya
PCE: Partido Comunista de España
POUM: Partit Obrer d’Unificació Marxista
PRR: Partido Republicano Radical
PSC: Partit dels Socialistes de Catalunya
PSC-C: Partit dels Socialistes de Catalunya-Congrés
PSOE: Partido Socialista Obrero Español
PSUC: Partit Socialista Unificat de Catalunya
UGT: Unión General de Trabajadores
URSS: Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
USO: Unió Sindical Obrera