La gent de Nou Barris

A la gent de Nou Barris, perquè mai oblidarem les vostres lluites

Volem fer una senzilla commemoració de totes les persones que van protagonitzar les primeres mobilitzacions veïnals a Nou Barris, defensen de la Segona República espanyola o pateixen la repressió del feixisme fins al 1945.

Si vols proposar un nom, ampliar o corregir alguna dada, pots posar-te en contacte amb nosaltres omplint aquest formulari

Citació: Ignacio José Castaño Pacho. Una guía para la Memoria Histórica de Nou Barris – Una guia per a la Memòria Històrica de Nou Barris. 2021. DOI: 10.13140/RG.2.2.33628.31361/1 Aquest material és d’accés obert i es distribueix amb una llicència Creative Commons Attribution 4.0 International (CC BY 4.0) License

Sixto Luis Agudo González (Torrijos 1916 – Lleida 2004). Comptable, soldat republicà, antifranquista comunista i polític. Es va comprometre amb la classe treballadora militant a la UGT, la FJS, les JSU i combat com a comandant de l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil espanyola. La dictadura franquista li internaria als camps de concentració dels Almendros d’Alacant, Albatera, Porta-Coeli i Miguel de Unamuno de Madrid després de la derrota republicana i s’evadeix el 1940 d’un Batallón Disciplinario de Soldados Trabajadores destinat a Mallorca. S’exilia a França, on li envien als camps de concentració per a refugiats d’Argelès-sur-Mer, Gurs, i les Compagnies de Travailleurs Étrangers i col·laborà amb la Resistència a la lluita contra l’ocupació nazi. El Sixto Luis Agudo va regressar clandestinament el 1943 per a reorganitzar el PCE, la policia li deté un any després a Sevilla i l’Auditoría de Guerra de Madrid li condemna a pena de mort al Consell de Guerra sumaríssim 1896, que es commuta per una de trenta anys de presó i complirà a diferents carceres fins al 1961. Sortí de La Model de Barcelona i viu amb la seva companya Ángeles Blanco Brualla al Turó de la Peira, fins que s’exilien el 1962 a França, Txecoslovàquia, l’URSS, Iugoslàvia i Romania. Retornarà el 1976 per a establir-se a Alcampell i el Sixto Luis Agudo fou elegit diputat de les Corts d’Aragó, regidor i batlle d’Alcampell pel PCE i IU a la nova etapa democràtica.

https://fpabloiglesias.es/entrada-db/38829_agudo-gonzalez-sixto-luis/

Salvador Alloza i Alloza (Barcelona 1897-1976). Carter i republicà catalanista. Va viure La Prosperitat i es compromet amb el catalanisme i la classe treballadora afiliant-se al Sindicato Autónomo de Carteros Urbanos de la CNT, fou el secretari del Casal Català Republicà de Les Roquetes d’ERC, l’alcalde de la barriada de Les Roquetes – El Verdum (La Guineueta, una part de Porta, La Prosperitat, Les Roquetes, La Trinitat Nova i El Verdum) durant la Guerra Civil espanyola i salva a un company de Correus de la violència extremista. S’exiliaria a França després de la derrota republicana, on li internen als camps de concentració per a refugiats d’Argelès-sur-Mer i Bram, retorna per Irún l’abril de 1939, la dictadura franquista li envia als camps de concentració de la plaça de braus de San Sebastián i la Universidad de Deusto a Bilbao i surt en llibertat sense càrrecs. La policia va detenir el 31 de juliol al Salvador Alloza a Barcelona i el tanca al castell de Montjuïc fins al gener de 1940. Un jutge especial, probablement el del Tribunal de Responsabilidades Políticas, proposa l’11 d’abril al Director General de Correos acomiadar al Salvador Alloza, perquè la seva activitat fou “antipatriótica y contraria al Glorioso Movimiento Nacional, por resultar su personalidad perfectamente identificada con la rebeldía roja”. Sol·licitaria, en diverses ocasions, la rehabilitació com a empleat de Correus, però no li perdonaren la sanció fins després de la seva mort. El veïnat d’un carrer feia servir el seu cognom per a indicar la seva adreça postal i les autoritats franquistes no el canvien el nom perquè es pensaren que feia referència al municipi aragonès d’Alloza.

La Auditoría de Guerra va jutjar al seu germà Manuel Alloza i Alloza al Consell de Guerra 011197/1939 i li condemna a una pena de dotze anys i un dia de presó.

https://albertieditor.cat/image/data/correuscap.pdf

https://raco.cat/index.php/larxiu/article/view/415350

José Andrés González (Pola de Gordón 1918 – Badalona 2006). Treballador de la construcció, milicià, soldat republicà i antifranquista comunista. Es va comprometre amb la classe treballadora militant a les JSU, participa en la Revolució d’Octubre de 1934 i combat amb una columna de les milícies asturianes i l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil espanyola. S’exiliaria a França després de la derrota republicana, la dictadura franquista li declarà pròfug per no incorporar-se als Batallones Disciplinarios de Soldados Trabajadores i ingresa a l’exèrcit de la Unión Nacional Española per a participar en la invasió de la Vall d’Aran de 1944. El José Andrés va regressar amb la seva companya Genoveva Andrés Nieto i la Isabel Andrés Andrés, s’estableixen a Porta i afilia al PSUC.

http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/show/10102631

Genoveva Andrés Nieto (Villasarracino 1925 – Badalona 2012). Era una de les nenes evacuades a França o Noruega des de Santander durant la Guerra Civil espanyola, viu a França després de la derrota republicana, regressa amb el seu company José Andrés González i la Isabel Andrés Andrés, s’estableixen a Porta i afilia al PSUC.

http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/show/10100538

http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/show/10100265

http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/show/11447980

Agustín Arcas Merlos (Vélez Blanco 1905 – Malgrat de Mar 1998). Treballador de la Compañía General de Tranvías, sindicalista comunista i combatent contra el nazisme. Va viure al Poble Nou i Santa Coloma de Gramenet, es compromet amb la classe treballadora militant a la CNT, la Federación Regional del Transporte de la UGT a Catalunya, de la que fou vocal a l’Ejecutiva Nacional del Transporte i secretari general de la Federació Local de Barcelona, i el PCE-PCC-PSUC. els anarquistes li amenacen de mort durant la Guerra Civil espanyola i es refugia a Madrid amb una identitat falsa. S’exiliaria a França amb la seva companya María Mas Albareda després de la derrota republicana, on li internen al camp de concentració per a refugiats d’Agde, se’n va a l’URSS amb la família i ingressa a l’Exèrcit Roig per a combatre contra el nazisme a Moscou i Stalingrad. L’Agustín Arcas va treballar pel govern revolucionari cubà entre el 1963 i el 1966 com a assessor de transport i organització sindical, regressa el 1971, s’estableix a La Guineueta i afilia al PSUC i el PCC.

https://drive.google.com/file/d/0B5Xx1ZuHr1-dRWRkWFFBUHB5MmM/view

https://serhistorico.net/2023/06/07/agustin-arcas-merlos-un-hombre-arrastrado-por-los-vientos-de-la-historia

Salvador Artola. Conserge del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos i soldat republicà. Es va comprometre amb la legalitat republicana i combat amb l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil espanyola. Després de la derrota republicana, la dictadura franquista li internaria als camps de concentració fins al 1945 i acomiada de la seva feina, malgrat que el nou director, Manuel Ruiz Baquedano, i el personal docent avalen al Salvador Artola per a aconseguir la seva llibertat o que no fos jutjat.

Carme Bartra. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Va viure al Carmel i segueix els mètodes pedagògics de Rosa Sensat. Podria ser la Carmen Bartra Miquel, a qui la Comisión Depuradora de Maestros Nacionales de la dictadura franquista acomiada mitjançant l’Expedient 32/12410 després de la derrota republicana. El nou director, Manuel Ruiz Baquedano, avalà a la Carme Bartra perquè tornés a treballar, però no ho farà, perquè es confirma l’expulsió o perquè els mètodes docents de l’escola franquista eren incompatibles amb la seva forma de pensar.

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=60694

Bech. Professor del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Podria ser el Modesto Bech Fortiana o el Jaime Bech Rotllán, a qui la Comisión Depuradora de Maestros Nacionales de la dictadura franquista va acomiadar mitjançant els Expedients 32/12414 i 32/12402 després de la derrota republicana.

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=60890

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=60891

Santiago Bilbao Larregola (Fonz o Pons 1896 – ?). Pedrer, anarcosindicalista i precursor del moviment veïnal a Nou Barris. Va viure a L’Eixample, es compromet amb la classe treballadora militant al Sindicato Único de la Construcción de la CNT i la FAI i participa en la Comisión de Defensa Económica del Ramo de la Construcción, que estudia les necessitats d’habitatge de la classe treballadora i exigeix una rebaixa del 40% durant la vaga de lloguers. La mobilització tindria un gran seguiment al grup d’habitatges Hermenegildo Giner de los Ríos de Can Peguera (també conegut com les Cases Barates d’Horta, el Poble Espanyol i Ramón Albó) i les dones aturen els desnonaments de qui no pot pagar. El Governador Civil declarava il·legal la vaga i la policia assassina a sis o divuit persones, segons les fonts, durant els desnonaments i deté a moltes d’altres, com el Santiago Bilbao. Va exiliar-se a França després de la derrota republicana, on li internen al camp de concentració per a refugiats de Bram, i Mèxic, retorna el 1968 i col·labora amb la dictadura ocupant càrrecs a l’Organización Sindical Española (Sindicato Vertical).

https://manelaisa.files.wordpress.com/2020/06/fragua-social-14-primavera-2020-la-huelga-de-alquileres-1931.jpg

Ángeles Blanco Brualla (Alcampell 1917 – Reus 2000). Professora, antifranquista comunista i política. Es va comprometre amb la classe treballadora atenent a les persones refugiades, ferides i la infància de l’Orfenat de Lleida durant la Guerra Civil espanyola i milita a l’Alianza Nacional de la Mujer Joven de Cataluña i les JSUC. S’exiliaria a França després de la derrota republicana, on li internen als camps de concentració per a refugiats d’Argelès-sur-Mer i Bram, la dictadura franquista li deté quan regressa el 1944 i inhabilita per a treballar com a mestra. Va col·laborar amb el PCE clandestí, fent d’enllaç entre el partit i els presos polítics i a les campanyes per l’amnistia, viu al Turó de la Peira des del 1959, quan traslladen al seu company Sixto Luis Agudo González a la presó de La Model, fins que s’exilien el 1962 a França, Txecoslovàquia, l’URSS, Iugoslàvia i Romania. Retornaria el 1976 per a establir-se a Alcampell i l’Ángeles Blanco fou elegida batllessa del municipi pel PCE i IU a la nova etapa democràtica.

https://es.wikipedia.org/wiki/%C3%81ngeles_Blanco_Brualla

Domingo Blázquez Pascual “Minguet” (Barcelona 1921 – Gusen-Mauthausen 1941). Treballador del tèxtil. Va viure al Torrent de Campanyà i al carrer Negoci de La Prosperitat, comença a treballar amb dotze anys i es compromet amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT. S’exiliaria a França després de la derrota republicana amb els seus pares Domingo Blázquez Fortes, Leonor Pascual Bernat i els germans Carlos, Francisco i Maria Blázquez Pascual, on li envien al camp de concentració per a refugiats de Setfonds i les Compagnies de Travailleurs Étrangers. Els nazis van internar al Domingo Blázquez al Stalag VI-A Hemer, després al Stalag XII-D Trier, on li assignen el número 39908, i traslladen al camp d’extermini de Mauthausen amb el número 3828 com a pres polític Rotspainer (roig espanyol). El 8 d’abril de 1941 li portarien a Gusen, un Komando del camp principal, li assignen el número 11920 i mor el 31 de desembre de 1941.

https://collections.arolsen-archives.org/en/search/person/1363044?s=Blazquez%20Pascual&t=222854&p=1

https://barceloninsdeportats.org/es/deportat/domingo-blazquez-pascual

Elena Boixeda. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Podria ser l’Elena Boixeda Pamies (Castellò 1899 – Barcelona 1988), a qui la policia republicana va interrogar durant la Guerra Civil espanyola, perquè el seu marit Gil Triginer Artigues s’havia anat amb els revoltats, i la Comisión Depuradora de Maestros Nacionales de la dictadura franquista acomiada mitjançant l’Expedient 32/12401 després de la derrota republicana.

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=49265

Basilio Cabanillas Pérez (Zalamea de la Serena 1919 – ?). Jornaler. Podria haver estat soldat de l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil espanyola, l’Auditoria de Guerra de Madrid li jutja al Consell de Guerra sumaríssim 381 | Legajo 8027 després de la derrota republicana i condemna a una pena de sis anys de presó, que complirà al càrcer de Badajoz fins al 1942. El Basilio Cabanillas va establir-se a Vilapicina i La Torre Llobeta i afilia al PSUC.

https://todoslosnombres.org/personas/basilio-cabanillas-perez/

https://buscar.combatientes.es/resultados/Basilio/CABANILLAS/Perez

https://www.boe.es/gazeta/dias/1942/07/30/pdfs/BOE-1942-211.pdf

Sebastián Calvo Sahún (A Buerda 1909-1983). Fuster, treballador d’un cinema, anarcosindicalista, milicià, combatent contra el nazisme i antifranquista llibertari. Va viure a França a la seva jovenesa, es compromet amb la classe treballadora militant a l’anarquisme francès i combat amb les columnas de la CNT-FAI, de les que fou comissari polític, durant la Guerra Civil espanyola. S’exiliaria a França després de la derrota republicana, on li incorporen a les Compagnies de Travailleurs Étrangers, col·labora amb la Resistència a la lluita contra l’ocupació nazi i participa en l’assalt d’una caserna de la Gestapo. Va regressar legalment el 1944 per a integrar-se a la xarxa d’espionatge o fugida dels soldats dels exèrcits Aliats, fets pels quals rebrà la Medal of Fredom dels Estats Units, la dictadura franquista deté a Sebastián Calvo, la seva companya María Pardina Barrabés, la seva germana Julia Calvo i el seu cunyat Mariano Larrosa, el Tribunal Militar de Barcelona li jutja als Consells de Guerra ordinari 032820 i sumaríssim 033637 i condemna a sis mesos d’arrest major. Continuaria militant a la CNT clandestina, participa en un intent d’atemptat contra el dictador Francisco Franco, la policia l’arresta diverses vegades entre el 1949 i el 1952, el Juzgado Especial de Actividades Extremistas o el Tribunal Militar de Madrid li imposà el 1954 una pena de cinc anys de presó per ser el tresorer del Comité Regional de Cataluña del sindicat i defensa continuar la lluita, en contra del parer de la majoria de la CNT. El Sebastián Calvo va establir-se a La Guineueta amb la María Pardina i col·labora amb la dictadura des de 1965, ocupant càrrecs a l’Organización Sindical Española (Sindicato Vertical), essent regidor des del 1973 pel Distrito IX (Sant Andreu de Palomar i Nou Barris) i tinent d’alcalde el 1977.

https://connombreyapellidos.es/wp-content/uploads/2018/04/El-Gurrion..pdf

http://opinioandreuenca.blogspot.com/2020/04/sebastian-calvo-i-sahun-danarquista.html

Engràcia Cañamares. Va ser una de les nenes evacuades o s’exilia amb la seva família durant la Guerra Civil espanyola, viu catorze anys a Mèxic, regressa i no hem pogut esbrinar si residia a l’actual districte de Nou Barris o al d’Horta-Guinardó.

Caralt. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Podria ser l’Otilia Caralt Mercadé, a qui la Comisión Depuradora de Maestros Nacionales de la dictadura franquista va acomiadar a Bellvey mitjançant l’Expedient 32/12955 després de la derrota republicana.

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=64034

Isidre Carandell i Portell. Precursor del moviment veïnal de Nou Barris. Va viure al carrer Molí 133 de La Prosperitat, es compromet amb el veïnat dels barris de Barcelona, presideix l’Associació de Propietaris i Contribuents de les Roquetes des del 1929 al 1936 i proposa la creació de la línia V d’autobús de La Prosperitat-El Verdum fins a la plaça d’Espanya i la ruta VII d’Horta a Sant Andreu amb una parada a Santa Eulàlia de Vilapicina. Com a curiositat, les expropiacions del Plan Parcial de les Canyelles afectarien el carrer de Carandell a la Guineueta Vella el 1978, que pot haver estat vinculat amb la seva família o fer-li homenatge.

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1933/10/27/pagina-7/33186472/pdf.html

https://raco.cat/index.php/larxiu/article/view/414930

Carbó. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Podria ser la Carmen Carbó Serrat o la María Carbó Soler (identificada com a docent al Grup Escolar Baixeras), a qui la Comisión Depuradora de Maestros Nacionales de la dictadura franquista va acomiadar mitjançant els Expedients 32/12391 i 32/12383 després de la derrota republicana.

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=64121

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=64122

Vicente Carrión Milla (Barcelona 1916-2004). Soldat republicà i comunista. Es va comprometre amb la classe treballadora militant a la JC i les JSUC, col·labora amb el comitè organitzador de l’Olimpíada Popular de 1936 i combat com a cap de brigada de l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil espanyola. Es replegaria a França amb la seva unitat després de la derrota republicana, on li internen al camp de concentració per a refugiats d’Argelès-sur-Mer, s’exilia a l’URSS, fou instructor de l’Exèrcit Roig i treballa pel govern revolucionari cubà com a assessor militar. El Vicente Carrión regressà el 1972 amb la seva companya María Luisa Fernández Santana “Luisina”, s’estableixen a La Guineueta, militava al PSUC formant políticament a la JCC i el seu domicili fou un pis d’acollida per a la militància clandestina del partit.

Raquel Castro Maestro (Bilbao 1903 – Marsella 1980). Treballador de la construcció, anarcosindicalista i milicià. Va viure a Can Peguera, es compromet amb la classe treballadora militant al Sindicat Únic de la Construcció de la CNT i la policia li deté diverses vegades. Combatria amb la columna Durruti durant la Guerra Civil espanyola, participa el 5 de febrer de 1937 al Pleno de Columnas Confederales y Anarquistas de València i s’exilia a França després de la derrota republicana.

Salvador Clop i Urpí (Barcelona 1917-2005). Pastisser, sindicalista, milicià i antifranquista marxista. Es va comprometre amb la classe treballadora militant a Unió Professional Obrera de Pastissers i Rebosters de Catalunya, el Sindicat de Pastissers de la UGT, el BOC, la JCI, el POUM, participa el 19 de juliol de 1936 en l’assalt de l’edifici de la Capitanía General rebel, combat amb les milícies del POUM, els comunistes li sotmetrien a un simulacre d’afusellament arran dels Fets de Maig de 1937 i continua lluitant amb una columna de la CNT-FAI durant la Guerra Civil espanyola. S’exiliaria a França després de la derrota republicana, on li envien als camps de concentració per a refugiats d’Argelès-sur-Mer, Bram, Mazères, Septfonds i Vernet i les Compagnies de Travailleurs Étrangers. Els nazis esclavitzen a Salvador Clop a les fàbriques de l’Organisation Todt, s’evadeix de Desdre, la dictadura franquista li deté en regressar i envia als camps de concentració d’Hondarribia, Saragossa i els Batallones Disciplinarios de Soldados Trabajadores. Va col·laborar amb el POUM clandestí, s’incorpora l’any 1953 a la direcció del MSC, reorganitza la UGT a Catalunya, li arresten el 1958 i surt en llibertat provisional tres mesos després. El Juzgado Especial de Actividades Extremistas o el Tribunal Militar de Madrid processaria a Salvador Clop a un Consell de Guerra el febrero de 1964, que arxiva la causa o li absol de tots els càrrecs. Va establir-se a La Guineueta, milita al PSC-C durant els darrers anys de la dictadura, li elegiran com a conseller del Districte de Nou Barris pel PSC a la nova etapa democràtica i col·laborava amb la UGT, l’Associació d’Ex-combatents Socialistes de la República i el Cercle d’Antics Militants del POUM. Rebria la Medalla d’Honor de Barcelona l’any 1999 i la Medalla President Macià de la Generalitat de Catalunya de 2005.

https://fcampalans.cat/archivos/arxiuhistoric/biografies/Clop%20i%20Urp,%20Salvador.pdf

https://fpabloiglesias.es/entrada-db/17828_clop-urpi-salvador/

Domingo Cortecero Gómez “Cencerra”, “Cucón” i “Narciso” (Fuencaliente 1921 – Barcelona 1992). Pastor de bestiar i gueriller antifranquista comunista. Va desertar el 1942 de l’exèrcit franquista, es compromet amb classe treballadora incorporant-se a l’Agrupación de Guerrilleros Españoles de Francisco Osuna Galiot “Vidrio” (UGT y PCE) i Manuel Gómez Oliveira “Portugués” (PCE), militava al PCE i fou ferit a durant un enfrontament amb la Guardia Civil. La dictadura franquista li capturaria el 1948, el Tribunal Militar de Madrid li jutja al Consell de Guerra sumaríssim 142086 | Legajo 7872 de 1950 i condemna a pena de mort, que es commuta per una de trenta anys de presó i complirà al Penal de Burgos fins al 1965. El Domingo Cortecero va establir-se a Torre Baró i Les Roquetes.

https://drive.google.com/file/d/0B5Xx1ZuHr1-dWjhRbjVLM0VIdVU/view

https://lugardemarmolejo.wixsite.com/marmolejo/comunismomarmolejo

https://todoslosnombres.org/personas/domingo-cortecero-gomez/

Cueto. Professor del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Podria ser el Salvador Cueto Bosch, a qui la Comisión Depuradora de Maestros Nacionales de la dictadura franquista va acomiadar mitjançant l’Expedient 32/12363 després de la derrota republicana.

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=67283

Currià. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Podria ser la Magdalena Currià Hidalgo, a qui la Comisión Depuradora de Maestros Nacionales de la dictadura franquista va acomiadar mitjançant l’Expedient 32/12403 després de la derrota republicana.

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=67365

Joan Delclós i Dols (Maçanet 1874 – Barcelona 1946). Director del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos i catalanista. Es va comprometre amb l’ensenyament públic i de qualitat participant en l’Associació Provincial de Mestres Gironins, la Federació de Mestres Nacionals de Catalunya i el Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que impulsen la inclusió de la llengua catalana a l’escola i una pedagogia més activa i moderna. Fou mestre a diferents localitats de Catalunya i nomenat director del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos de Can Peguera durant la Segona República espanyola. Els mètodes pedagògics de l’escola eren influenciats per la Institución Libre de Enseñanza, que estimula a l’alumnat amb projectes innovadors, els permet explorar les seves aficions i fomenta la cooperació. La Comisión Depuradora de Maestros Nacionales iniciaria l’Expedient 32/12410 contra el Joan Delclós després de la derrota republicana, perquè la dictadura franquista el considera un gran propagandista de l’ensenyament en català, i ell respon: “No lo he de desmentir. No podría desmentirlo. Propugné, fundándome siempre en razones de carácter pedagógico, la necesidad de que la formación del niño debía hacerse a base de su lengua materna”. Sembla que el Joan Delclós també va ser empresonat, l’acomiaden el 31 de juliol de 1940 del càrrec de director i la destitució es fa davant de tot l’alumnat format en fileres.

http://www.massanetdecabrenys.com/biojoan.html

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1931/10/04/pagina-9/33174949/pdf.html

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=63268

Joan Doménech Borja. Va viure a Can Peguera i es compromet amb la classe treballadora militant a les JJLL. Podria haver estat milicià a les columnes de la CNT o soldat de l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil espanyola i, tal vegada, la dictadura franquista li envia als Batallones Disciplinarios de Soldados Trabajadores després de la derrota republicana.

http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/show/12103635?nm

Blai Domingo Miquel. Professor. La dictadura franquista va empresonar-li després de la derrota republicana al centre penitenciari de Pilats de Tarragona, l’Auditoría de Guerra li condemna a vuit anys d’inhabilitació especial a un Consell de Guerra sumaríssim i la Comisión Depuradora de Maestros Nacionales acomiada mitjançant l’Expedient 32/12957. El Blai Domingo fundaria els Estudios Generales Splai als anys seixanta a Porta.

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=65783

https://www.dipta.cat/RBIV/biblioteca/preso/files/assets/common/downloads/publicacio.pdf

https://raco.cat/index.php/Resclosa/article/download/27232/27066

Andrés Escrich Huguet (Barcelona 1900 – ?). Ebenista, comunista i combatent contra el nazisme. Es va comprometre amb la classe treballadora militant al PSUC durant la Guerra Civil espanyola, s’exilia a l’URSS després de la derrota republicana i ingresa a l’Exèrcit Roig per a combatre contra el nazisme. L’Andrés Escrich regressaria amb la seva companya Tomasa Vidal Ramos i la família, s’estableixen a La Trinitat Nova, col·laborava amb el PSUC clandestí i la dictadura franquista detindrà a les seves filles Roser i Victoria Escrich Vidal durant l’Estat d’Excepció de 1969.

Farguells. Professor del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Podria ser el José Farguell Vilardaga, a qui la Comisión Depuradora de Maestros Nacionales de la dictadura franquista va acomiadar mitjançant l’Expedient 32/12410 després de la derrota republicana.

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=75092

María Luisa Fernández Santana “Luisina” (L’Entregu / San Martín del Rey Aurelio 1927 – ?). Catedràtica de psicologia infantil i antifranquista comunista. Va ser una de les nenes evacuades a l’URSS durant la Guerra Civil espanyola i treballa pel govern revolucionari cubà a la Universidad de La Habana. La María Luisa Fernández regressaria el 1972 amb el seu company Vicente Carrión Milla, s’estableixen a La Guineueta, militava al PSUC distribuint publicacions i formant políticament a la JCC, el seu domicili fou un pis d’acollida per a la militància clandestina del partit i col·labora amb l’Associació de Mestres Rosa Sensat.

https://www.rosasensat.org/magazines/perspectiva-escolar/338/pe_338.pdf

https://doi.org/10.1344/segleXX2025.18.12

Josep Fort Maluenda (Barcelona 1892 – Hartheim 1941). Treballador i anarcosindicalista. Va viure al carrer 11 (carrer de Fonteta 44) de Can Peguera, es compromet amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT-FAI i forma part dels Comitès de Defensa Confederals durant la Segona República i la Guerra Civil espanyola. S’exiliaria a França després de la derrota republicana, on l’envien a les Compagnies de Travailleurs Étrangers. Els nazis van internar a Josep Fort al Frontstalag 140 de Belfort, després al Stalag XI-A d’Altengrabow i traslladen al camp d’extermini de Mauthausen amb el número 4189 com a pres polític Rotspainer (roig espanyol). El 30 de juny de 1941 li portarien a Gusen, un Komando del camp principal, li assignen el número 13031, més tard al NS-Tötungsanstalt Hartheim del castell d’Hartheim, on gasejaven als presoners perillosos o que no eren aptes per a treballar, i mor el 31 de desembre de 1941.

https://collections.arolsen-archives.org/en/search/person/1441831?s=1441831&t=222854&p=0

https://barceloninsdeportats.org/es/deportat/josep-fort-maluenda

Francisco Gaig. Va viure a Vilapicina i La Torre Llobeta i la dictadura franquista li empresona al camp de concentració d’Horta després de la derrota republicana. Podria ser el Francisco Guix Gaig, que tenia propietats a Nou Barris, o una altra persona.

https://raco.cat/index.php/ELPOU/article/download/389074/482575/

Joaquín Galán Rodríguez. Es va comprometre amb la classe treballadora militant a les JSU, el PCE o el PSUC durant la Segona República i la Guerra Civil espanyola. Podria ser una persona que pertany al Grupo Pasionaria del Socorro Rojo Internacional a Cartagena o alguna de les jutjades per l’Auditoría de Guerra de Madrid als Consells de Guerra sumaríssims 118528 | Legajo 6717, 158529 | Legajo 5079 (Joaquín Galán Rodríguez) o 2663 | Legajo 5898 (Joaquín Saturnino Galán Rodríguez) després de la derrota republicana. El Joaquín Galán va establir-se a Porta i afilia al PSUC.

https://www.combatientes.es/ListadodeProcedimientosTMT1G.htm

http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/show/10378165

http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/show/11289521

Trinidad Gallego Prieto (Madrid 1913 – Barcelona 2011). Infermera i antifranquista comunista. Es va comprometre amb la classe treballadora atenent a la infància refugiada durant de la Revolució d’Octubre de 1934, als soldats republicans ferits a la Guerra Civil espanyola i milita al Sindicato Laico de Enfermeras i el PCE. La dictadura franquista detenia a la Trinidad Gallego, la seva mare i l’àvia després de la derrota republicana, l’Auditoría de Guerra les jutja al Consell de Guerra sumaríssim 2432/1939 i condemna a la Trinidad Gallego a una pena de trenta anys de presó, que complirà fins al 1941, però el tribunal militar inicia el procés 11528/1939 contra ella i passa dos anys més a la presó. La Trinidad Gallego es traslladava a Caudete, on col·labora amb el PCE donant assistència mèdica a la guerrilla de Tomás Villén Roldán “Cencerro” (UGT i PCE), és detinguda el 1946 i el Tribunal Militar de Madrid li imposa una altra condemna al Consell de Guerra sumaríssim 105669, que complirà fins al 1949. La Trinidad Gallego va establir-se al Verdum a l’inici de la dècada dels cinquanta, després a Porta i treballava com ajudant del practicant del Verdum i Les Roquetes, perquè la dictadura franquista li prohibeix exercir d’infermera. Sempre posà els seus coneixements professionals al servei de les companyes a les presons d’Amorebieta, Jaén, la Maternal de Madrid, Ventas i les dones de Nou Barris, s’afilia al PSUC, IC i PSUCviu i explicarà les seves experiències des del grup Les Dones del 36.

La comadrona. Tomasa Cuevas Gutiérrez. Testimonios de mujeres en las cárceles franquistas: 757-762 (2004). ISBN: 84-8127-150-0

http://www.fcim.cat/bloc/2011/11/13/recuerdo-de-trinidad-gallego/

https://www.elmundo.es/especiales/2006/07/espana/guerracivil/hist_gallego.html

https://youtu.be/rCbz14HxtBU

https://youtu.be/xYOWvc7rcWE

https://youtu.be/grUQFBmCQOM

Lorenza García Pérez (Tarazona de la Mancha 1918 – ?). Es va comprometre amb la legalitat republicana essent regidora a Tarazona de la Mancha durant la Guerra Civil espanyola. No se sap si fuig després de la derrota republicana o fou represaliada per la dictadura franquista, s’estableix a Porta i afilia al PSUC.

Eladi Gardó i Ferrer (Barcelona 1876-1958). Advocat, polític republicà i precursor del moviment veïnal de Nou Barris. Es va comprometre amb el republicanisme i el cooperativisme participant en l’Ateneu Enciclopèdic Popular, la Cámara Regional de Cooperativas de Cataluña y Baleares, la Federación Regional de Cooperativas de Cataluña, impulsa l’Asociación de Estudios Cooperativistas, milita al PSOE i el PRR i fou elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona. L’Eladi Gardó fundaria l’any 1916 la Sociedad Cooperativa de la Habitación Barata per a construir habitatges de qualitat, amb els preus de lloguer assequibles i en diferents barris, la qual cosa permetria traslladar el domicili si es canviava de feina. La cooperativa va lliurar el 1919 dues cases a La Prosperitat i es forma un nucli urbà al voltant del carrer de la Cooperació. L’Eladi Gardó va representar el 1924 als propietaris de La Prosperitat davant l’Ajuntament de Barcelona, per a exigir millores i cedir els terrenys per a obrir els carrers. El Tribunal Regional de Responsabilidades Políticas de la dictadura franquista li jutjaria al procés 00383/1940 i indulta.

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=247897

Gràcia. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Podria ser la Gloria Gràcia Balduque, a qui la Comisión Depuradora de Maestros Nacionales de la dictadura franquista va acomiadar mitjançant l’Expedient 32/13349 després de la derrota republicana. Presentà una demanda perquè el Tribunal Supremo li reconegués com a treballat el període de suspensió de feina entre el 1941 i el 1957.

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=78884

https://www.boe.es/boe/dias/1968/06/10/pdfs/A08441-08441.pdf

Ramón Guillén. Va exiliar-se després de la derrota republicana, regressa a mitjans dels anys seixanta i es vincula a l’Alzamora CF.

José Gutiérrez Chatruc (Barcelona 1913-2005). Perit mecànic i soldat republicà. Es va comprometre amb el catalanisme i la legalitat republicana i combat amb el Regiment Pirinenc 1 de la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil espanyola. Es replegaria a França amb la seva unitat després de la derrota republicana, on li internen als camps de concentració per a refugiats d’Argelès-sur-Mer i Saint Cyprien, la dictadura franquista li deté quan regressa el 1941 i empresona al camp de concentració de Reus. El José Gutiérrez va establir-se al Turó de la Peira i reclama a la Generalitat que reconegui la seva condició de soldat, el paper del Regiment Pirinenc i assoleix que la unitat rebi la Creu de Sant Jordi del 2001.

Isabel. Es va comprometre amb la classe treballadora militant a les JSU, el PCE o el PSUC durant la Guerra Civil espanyola, s’exilia a l’URSS després de la derrota republicana, regressa i s’estableix a la plaça de santa Eulàlia 13 de Vilapicina i La Torre Llobeta.

Lola Iturbe Arizcuren (Barcelona 1902 – Gijón 1990). Costurera, treballadora domèstica, feminista, periodista i anarcosindicalista. Va viure amb el seu company Juan Manuel Molina Mateo “Juanele” a Can Peguera, col·labora amb el moviment emancipador Mujeres Libres, es compromet amb la classe treballadora militant a la CNT i participa en les xarxes de solidaritat amb els llibertaris empresonats. Formaria part del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, escriu cròniques des del front d’Aragó per a Tierra y Libertad i demana l’alliberament de la militància de la CNT i el POUM detinguda arran dels Fets de Maig de 1937. La Lola Iturbe va exiliar-se a França després de la derrota republicana, col·labora amb la Resistència a la lluita contra l’ocupació nazi, ajuda a fugir a persones perseguides pel feixisme i no regressarà fins al 1976.

https://issuu.com/companerodurruti/docs/liturbe

Larruy. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Podria ser la Concepción Larruy Arnal, a qui la Comisión Depuradora de Maestros Nacionales de la dictadura franquista va acomiadar mitjançant l’Expedient 32/12420 després de la derrota republicana.

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=31973

Manolo López i Paquita. Antifranquistes comunistes. Van exiliar-se després de la derrota republicana, regressen, s’estableixen al carrer de Cartellà de Vilapicina i La Torre Llobeta, militaven al PSUC i el seu domicili fou un pis de seguretat pels dirigents del partit des del 1943 (Gregorio López Raimundo, Miguel Núñez González, Andreu Paredes “Groman”, Josep Serradell i Pérez…).

Pedro López San Vicente (Zaragoza 1919 – ?). Podria haver estat soldat durant la Guerra Civil espanyola, l’Auditoría de Guerra de Barcelona li jutja al Consell de Guerra sumaríssim 003545 després de la derrota republicana i condemna a una pena de vuit anys de presó, que complirà al càrcer de Lleida fins al 1943. El Pedro López va establir-se a Vilapicina i La Torre Llobeta i afilia al PSUC.

https://buscar.combatientes.es/resultados/Pedro/Lopez/Sanvicente

https://www.combatientes.es/ListadodeProcedimientosTMT3BarcelonaL2.htm

https://banc.memoria.gencat.cat/ca/results/privacio_llibertat/4597

José Antonio Martínez Davía (Jumilla 1905 – Barcelona 1986). Treballador de Telefónica i d’una concessionària de RENFE, lliurepensador, naturista i precursor del moviment veïnal de Nou Barris. Es va comprometre amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT, la policia republicana li deté a les acaballes de la Guerra Civil espanyola i la dictadura franquista l’acusa d’ateisme i acomiada de la seva feina després de la derrota republicana. Es refugiaria a la casa del Mirador d’Apol·lo de Torre Baró i, més endavant, serà la seva segona residència i lloc de reunió amb altres persones que compartien els seus interessos. El José Antonio Martínez es va comprometre amb el veïnat de Nou Barris essent el secretari de la Sociedad Cooperativa de Torre Baró, que impulsa la construcció del baixador-estació de RENFE, assoleix una parada d’autobús, l’enllumenat públic, el servei del telèfon, la urbanització dels carrers, demana escoles pel barri i intenta legalitzar les autoconstruccions.

Juan Martínez Vita “Juanito el Rebelde” “Juan Horta” “Moreno” (Suflí 1914 – Marseille 2001). Treballador de la construcció, anarcosindicalista i milicià. Va viure a Can Peguera, es compromet amb la classe treballadora militant al Sindicat Únic de la Construcció de la CNT, la FAI, les JJLL i la policia li deté diverses vegades. Participaria el 19 de juliol de 1936 en l’assalt de la caserna rebel de Sant Andreu de Palomar i combat amb la columna Durruti i les bateries del Cos de Tren durant la Guerra Civil espanyola. El Juan Martínez va exiliar-se a França després de la derrota republicana, on li envien al camp de concentració per a refugiats de Saint Cyprien i les Compagnies de Travailleurs Étrangers, i aconsegueix fugir dels nazis, experiències que recollirà al llibre Andanzas de un refugiado español.

María Mas Albareda (Barcelona ? – ?). Va viure a La Barceloneta, El Poble Nou i Santa Coloma de Gramenet, s’exilia amb el seu company Agustín Arcas Merlos després de la derrota republicana, regressa el 1971 i s’estableix a La Guineueta.

Jacint Mayoral Mayoral (Les Franqueses del Vallès 1887 – Barcelona 1940). Treballador municipal al Cementeri de Sant Andreu i republicà catalanista. Va viure al Verdum i es compromet amb el catalanisme i la classe treballadora afiliant-se a la CNT i militant a l’ERC i el Casal Català Republicà de Les Roquetes, que li nomena suplent per anar al Congrés d’Esquerres del 30 de maig al 2 de juny de 1936. El Mariano España Botella era processat a un Consell de Guerra després de la derrota republicana, el seu pare, Joaquín España Fuset, denuncia al Jacint Mayoral i fou detingut pel Rondín Especial Antimarxista. El Jacint Mayoral ingressaria a La Model per disparar un tret de gràcia contra un cadàver durant la Guerra Civil espanyola, l’Auditoría de Guerra de Barcelona li jutja al Consell de Guerra sumaríssim 014142/1939, li condemna a pena de mort i afusella el 16 de maig de 1940 al Camp de la Bota de Barcelona.

https://anc.gencat.cat/web/.content/anc/documents/arxiu/Publicacions/GUIA_SUMARISSIMS.pdf

Juan Medina Sánchez (Melilla 1918 – Barcelona 1991). Depenent, viatjant de comerç i antifranquista comunista. Es va comprometre amb la classe treballadora militant a la Federación de Dependientes de Comercio de la UGT, la JC, les JSU i el Socorro Rojo Internacional. Els militars rebels li capturarien a l’inici de la Guerra Civil espanyola, l’Auditoría de Guerra de Melilla li jutja al Consell de Guerra sumaríssim 1.005/1936, li condemna a una pena de vint anys de presó, que complirà als camps de concentració de l’Alcazaba de Zeluán i l’illa d’Alhucemas fins al setembre de 1940, i després li envien als Batallones Disciplinarios de Soldados Trabajadores. Va continuar militant al PCE i un tribunal militar li imposa una altra condemna de dotze anys al Consell de Guerra sumaríssim 1.021/1943, que complirà a Alcázar de San Juan, Almadén, Cádiz, Carabanchel, Ceuta, Ciudad Real, Jaén, Melilla, Murcia, San Miguel de los Reyes i Sigüenza, fins a l’octubre de 1949, experiències que recollirà al llibre Memorias de mi juventud perdida: Infancia, República, prisiones y otras vivencias. El Juan Medina impulsaria la Junta Democrática a Melilla, s’estableix a Nou Barris als anys vuitanta i participa en l’Homenatge a les Víctimes del Franquisme de 1986, l’Associació Catalana d’Expressos Polítics del Franquisme…

https://noubarrisperlarepublica.org/wp-content/uploads/2022/09/Memorias_de-mi_juventud_perdida_2015_Juan_Medina_Sanchez.pdf

Juan Manuel Molina Mateo “Juanele” (Jumilla 1901 – Barcelona 1984). Treballador de la construcció, anarcosindicalista, periodista i antifranquista llibertari. Va viure amb la seva companya Lola Iturbe Arizcuren a Can Peguera, es compromet amb la classe treballadora militant al Sindicat Únic de la Construcció de la CNT i la FAI, la policia li deté diverses vegades i fuig a França. Dirigia Tierra y Libertad i Tiempos Nuevos, forma part del Comité de Abastecimiento, li nomenen subsecretari de Defensa de Catalunya i comissari polític dels Cuerpos de Ejército X i XI durant la Guerra Civil espanyola. Va exiliar-se a França després de la derrota republicana, fou el secretari del Comité Nacional de la CNT, col·labora amb la Resistència a la lluita contra l’ocupació nazi i ajuda a fugir a persones perseguides pel feixisme. El Juan Manuel Molina regressaria clandestinament el 1946 per a reorganitzar la CNT, la dictadura franquista li deté, un tribunal militar li condemna a una pena de quinze anys de presó a un Consell de Guerra, que complirà a Alcalá de Henares, Buitrago, Fuencarral, Ocaña i San Miguel de los Reyes de València fins al 1952, s’exilia i no retornarà fins al 1976.

Laura Monleón Contreras ( ? 1920 – Barcelona 2014). La dictadura franquista va afusellar al seu pare Ricardo Monleón Martín després de la derrota republicana per ser el secretari del jutjat de Guadix. La Laura Monleón s’establia amb el seu company Francisco del Pozo Antúnez a La Trinitat Nova, demana ser enterrada al costat de la fossa comuna on era el cos del seu pare i la família hi diposita les cendres el 2014.

Jaume Oller Prats (Barcelona 1920-1936). Fuster a Establecimientos Morros SA de Sant Andreu de Palomar, anarcosindicalista i milicià. Va viure a La Prosperitat, comença a treballar amb catorze anys i es compromet amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT. Participà el 19 de juliol de 1936 en l’assalt de la caserna rebel de Sant Andreu de Palomar i mor, abatut pels franctiradors, al passeig de Torras i Bages. Unes dones van dipositar-hi uns rams de flors al costat d’un cartell que deia: “Aquí caigué una víctima del feixisme. Respecteu les flors” i el passeig de Torras i Bages porta el seu nom fins a les acaballes de la Guerra Civil espanyola.

La policia detenia al seu germà Joan Oller Prats (CNT) per coaccionar a empresaris, perquè readmetessin a treballadors acomiadats, i durant una operació del 1931 contra els dipòsits d’armes anarquistes.

https://raco.cat/index.php/Finestrelles/article/view/214674/294242

https://raco.cat/index.php/Finestrelles/article/view/214573/294189

http://opinioandreuenca.blogspot.com/2021/06/jaume-oller-i-prats-la-primera-victima.html

https://doi.org/10.13140/RG.2.2.19806.15682

Joan Pagès Moret “Bisbal” (Palamós 1917 – Barcelona 1978). Perruquer, milicià, soldat republicà, supervivent del genocidi nazi i antifranquista comunista. Es va comprometre amb la classe treballadora militant al Sindicato de Barberos de la UGT i el PSUC, combat amb el Batalló Zapatero a Osca, l’Exèrcit Popular i fou comissari polític de la 32a División durant la Guerra Civil espanyola. Es replegaria a França amb la seva unitat després de la derrota republicana, on li envien als camps de concentració per a refugiats de Prats de Molló i la Presta, Septfonds i les Compagnies de Travailleurs Étrangers. Els nazis van internar al Joan Pagès al Stalag VI-C Bathorn, després al Stalag XII-D Trier, li traslladen al camp d’extermini de Mauthausen amb el número 4238 com a pres polític Rotspainer (roig espanyol), i col·labora a la xarxa de resistència organitzada pels presoners, que allibera el camp abans de l’arribada de les tropes aliades. El Joan Pagès regressaria clandestinament el 1948 per a reorganitzar el PSUC, fou el secretari d’organització del Comitè Local de Barcelona, la Brigada Político Social li deté el 1951, ingressa a la presó per promoure la Vaga dels Tramvies, el Juzgado Militar Especial de Espionaje y Actividades Extremistas de Barcelona li jutja al Consell de Guerra ordinari 000555/IV/51 i condemna a una pena de tres anys de presó. Més tard, el Joan Pagès va establir-se amb la seva companya Felisa Girbau Arró “Marta” i serà el president de l’Asociación Española de Supervivientes al Campo Nazi de Exterminio de Mauthausen.

https://barceloninsdeportats.org/es/deportat/joan-pages-moret

https://collections.arolsen-archives.org/en/search/person/1669502?s=1669502&t=2240835&p=0

http://unpuntdellum.blogspot.com/2016/05/joan-pages-i-moret.html

María Pardina Barrabés. Va intentar exiliar-se a França després de la derrota republicana amb el seu fill de pocs mesos, l’Humberto Calvo Pardina, la dictadura franquista els empresona al castell de sant Ferran de Figueres durant vuit mesos, li deté el 1944 juntament amb el seu company Sebastián Calvo Sahún i els seus cunyats, la Julia Calvo i Mariano Larrosa, i s’estableix a La Guineueta amb el Sebastián Calvo.

https://connombreyapellidos.es/wp-content/uploads/2018/04/El-Gurrion..pdf

http://opinioandreuenca.blogspot.com/2020/04/sebastian-calvo-i-sahun-danarquista.html

Pi. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Podria ser la Jacinta Pi Barceló, a qui la Comisión Depuradora de Maestros Nacionales de la dictadura franquista va acomiadar mitjançant l’Expedient 32/12398 després de la derrota republicana.

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=44039

José Piedra Vázquez “El Quijote de la FAI” (Sevilla 1890 – Bagnères-de-Bigorre 1949). Treballador de La Hispano Suiza Fábrica de Automóviles SA i anarcosindicalista. Es va comprometre amb la classe treballadora militant a la CNT-FAI i participa en l’Ateneu Llibertari del Clot i l’Ateneo Libertario de Verdún. S’exiliaria a França després de la derrota republicana amb la seva companya Francisca Bosch Esfer i els fills Francisco i Helios Piedra Bosch, on els internen als camps de concentració per a refugiats. El José Piedra va escriure articles per a El Productor, ¡Despertad!, Tierra y Libertad, CNT, Cultura Proletaria, Ruta, Solidaridad Obrera… i estudis sobre l’economia llibertària.

Cirilo Poblador Gómez (Robledillo de Trujillo 1919 – Barcelona 2004). Jornaler, treballador, activista del moviment veïnal de Nou Barris, antifranquista comunista i soldat republicà. Es va comprometre amb la legalitat republicana fugint de la zona controlada pels militars revoltats per a combatre amb l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil espanyola. La dictadura franquista li capturaria després de la derrota republicana i interna al camp de presoners de les Casas de Argamasilla, li deté en regressar al seu poble, quasi l’afusella amb el seu pare i envia als Batallones Disciplinarios de Soldados Trabajadores durant sis anys. El Cirilo Poblador va establir-se el 1955 a Vallbona, s’afilia al PSUC i impulsa l’associacionisme veïnal des de les AVV 9 Barrios i Vallbona.

Un tribunal franquista jutjaria al seu pare i li condemna a una pena de tres anys de presó.

https://noubarrisperlarepublica.org/wp-content/uploads/2023/10/Cien_anos_de_lucha_Familia_Poblador_Rodriguez.pdf

https://drive.google.com/file/d/0B5Xx1ZuHr1-dWDhoQ2ZOZE9OY1U/view

https://drive.google.com/file/d/1u8kmmOoo2CXBh2PzmTKAWbZkJFO4hnhy/view

https://issuu.com/revista-carrer/docs/carrer060

Francisco del Pozo Antúnez (Málaga 1915 – Barcelona 1998). Dependent de comerç, pintor, sindicalista, milicià i soldat republicà. Es va comprometre amb la classe treballadora militant a la UGT i combat amb el Batallón Pablo Iglesias de Málaga, on sobreviu a la massacre de la Desbandá, i l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil espanyola. L’Auditoría de Guerra li jutjaria al Consell de Guerra sumaríssim 25/1939 després de la derrota republicana i condemna a una pena de trenta anys de presó, que es rebaixa a dotze i complirà a Cáceres i la Prisión Central de El Puerto de Santa María. El Francisco del Pozo va establir-se amb la seva companya Laura Monleón Contreras a La Trinitat Nova .

https://fpabloiglesias.es/entrada-db/pozo-antunez-francisco/

https://www.elmundo.es/espana/2015/04/16/553009f2268e3ef1618b457b.html

Francisco Puente Benito (Barcelona 1915 – Gusen-Mauthausen 1943). Treballador. Va exiliar-se a França després de la derrota republicana, els nazis li internen al Stalag X-B Sandbosteleni i traslladen al camp d’extermini de Mauthausen amb el número 3630 com a pres polític Rotspainer (roig espanyol). Desde Mauthausen li portarien a Gusen, un Komando del camp principal, i mor l’1 de juny de 1943. Al seu expedient apareix una adreça de la plaça de Marià Brossa 14 de Sant Andreu de Palomar i que la Genoveva Gironella, amb domicili al carrer de la Cooperació 25, 1r 1a de La Prosperitat, li escriu Mauthausen. No podem assegurar que el Francisco Puente visqués a Nou Barris, però tenia alguna vinculació especial amb la Genoveva (era la seva parella?, una companya de militància?, una amiga que s’interessava per la seva situació?).

https://collections.arolsen-archives.org/en/search/person/1704726?s=1704726&t=222854&p=0

https://barceloninsdeportats.org/es/deportat/puente-puente-benito

Pilar Puig. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Va viure al barri de la Sagrada Família i pot ser la María Pilar Puig Carreras, a qui la Comisión Depuradora de Maestros Nacionales de la dictadura franquista va acomiadar mitjançant l’Expedient 32/12415 després de la derrota republicana.

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=46698

Querol. Professor del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos i soldat republicà. Es va comprometre amb la legalitat republicana i combat amb l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil espanyola i mor al front.

Heliodoro Ramos (Santander 1910 – Barcelona 1949). Treballador a Galetes Solsona, ENASA-Pegaso i soldat republicà. Va viure a Les Roquetes, es compromet amb la classe treballadora afiliant-se a la CNT, combat amb l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil espanyola i li fereixen a prop del cor, el que li deixarà seqüeles i avança la seva mort.

https://www.lamira.cat/persones/1880/quan-nou-barris-no-era-nou-barris

Joan Ribas i Grau. Va viure a La Prosperitat i es compromet amb el catalanisme impulsant el 1930 el Casal Català Republicà de Les Roquetes. Podria ser un mestre afiliat a la Lliga Catalana, a qui la Comisión Depuradora de Maestros Nacionales de la dictadura franquista acomiada mitjançant l’Expedient 32/13354 després de la derrota republicana.

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=52168

Rocamora. Professor del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Podria ser el José Rocamora Cannau, a qui la Comisión Depuradora de Maestros Nacionales de la dictadura franquista va acomiadar mitjançant l’Expedient 32/12414 després de la derrota republicana.

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=47372

Fernando Rodríguez Ocaña (Porcuna 1922 – Barcelona 2000). Treballador del metall, activista del moviment veïnal de Nou Barris, antifranquista comunista, sindicalista i soldat republicà. Es va comprometre amb la classe treballadora militant al PCE i fuig de la zona controlada pels militars revoltats per a combatre amb l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil espanyola. La dictadura franquista li capturaria amb el seu pare després de la derrota republicana i un tribunal els condemna a penes de presó. El Fernando Rodríguez va establir-se a La Trinitat Nova, fou sindicalista de les clandestines CCOO a la fàbrica Mevosa-Mercedes Benz, col·labora amb l’AVV 9 Barrios i militarà a l’OC-BR, el PSUC i el PCC. L’Ajuntament de Barcelona celebrava les eleccions municipals de 1973, l’OC-BR li presenta pel càrrec de regidor del Districte IX (Sant Andreu de Palomar – Nou Barris) i guanya, experiències que recollirà al llibre Candidato de los trabajadores, però la junta electoral anul·la el resultat i nomena regidor a l’Antonio Guasch Carreté de Sant Andreu de Palomar. L’extrema dreta va amenaçar al Fernando Rodríguez, se’n va de la ciutat i rebrà la Medalla d’Honor de Barcelona del 2000.

http://decastroero.blogspot.com/2012/05/francisco-rodriguez-ocana-1922-2000-un.html

http://decastroero.blogspot.com/2012/06/el-ocana-el-obrero-que-quiso-ser.html

Salsench. Professor del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Podria ser el Camilo Salsench Llovera, a qui la Comisión Depuradora de Maestros Nacionales de la dictadura franquista va acomiadar mitjançant l’Expedient 32/12424 després de la derrota republicana.

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=51261

Carmel Tusquellas Forcén “Xarlot” (Barcelona 1894-1967). Còmic taurí i precursor del moviment veïnal de Nou Barris. Va comprar uns terrenys a La Prosperitat – El Verdum i impulsa la construcció d’uns habitatges per a la classe treballadora entre els carrers de la Font de Canyelles, Almansa, Casals i santa Engràcia. El carrer del Verdum on viu i el nucli de cases que l’envoltaven es coneixien pel seu nom artístic de “Xarlot” o “Charlot”. Es va comprometre amb el veïnat de La Prosperitat, Les Roquetes i El Verdum i presideix l’associació Defensa de la Propiedad Urbana de las Afueras de San Andrés de Palomar (Associació de Propietaris i Contribuents de les Roquetes, Els Propis) des del 1925 fins al 1927, que organitza el veïnat per a pagar la construcció de les voreres, l’empedrat de la calçada, l’enllumenat dels carrers, instal·lar unes fonts d’aigua i establir un sistema de neteja. El Carmel Tusquellas fou el vicepresident del Círculo Republicano Familiar de la Lliga Catalana des del 1932 i fa costat a l’Isidre Carandell i Portell en la petició de crear dues línies d’autobús per a Nou Barris.

La dictadura franquista canviava el nom del carrer de Charlot després de la derrota republicana pel de l’astrònom i jesuïta Lluís Rodés i Campderà, per a esborrar tota referència a l’antifeixista i comunista Charles Chaplin. L’Ajuntament de Barcelona anomenà Charlot a una placeta del Verdum quan es recupera la democràcia.

Ursissina. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Podria ser la Ursicina Bou Casamitjana, a qui la Comisión Depuradora de Maestros Nacionales de la dictadura franquista va acomiadar mitjançant l’Expedient 32/12401 després de la derrota republicana.

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=49575

María Valls. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Podria ser la María Valls Bigas o la María Gloria Valls Fabregas, a qui la Comisión Depuradora de Maestros Nacionales de la dictadura franquista va acomiadar mitjançant els Expedients 32/12425 i 32/12395 després de la derrota republicana.

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=58455

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=58459

Tomasa Vidal Ramos (Barcelona 1916 – ?). Obrera i comunista. Es va comprometre amb la classe treballadora militant al PCE-PCC des del 1931, fou la secretària de les dones del PSUC al Radio 7 de Barcelona, s’exilia a l’URSS després de la derrota republicana i la seva parella Pedro Altés Caballer mor combatent amb l’Exèrcit Roig durant la Segona Guerra Mundial. La Tomasa Vidal regressaria amb el seu company Andrés Escrich Huguet i la família, s’estableixen a La Trinitat Nova i la dictadura franquista detindrà a les seves filles Roser i Victoria Escrich Vidal durant l’Estat d’Excepció de 1969.

Roque Yuste Giménez (Noguera 1918 – Barcelona 2015). Pastor de bestiar, treballador a uns grans magatzems, antifranquista comunista, sindicalista i soldat republicà. Es va comprometre amb la legalitat republicana i fuig de la zona controlada pels militars revoltats per a combatre amb l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil espanyola. S’exiliaria a França després de la derrota republicana, on li envien al camp de concentració per a refugiats d’Argelès-sur-Mer i les Compagnies de Travailleurs Étrangers. El Roque Yuste va regressar, la dictadura franquista li deté i envia als Batallones Disciplinarios de Soldados Trabajadores, experiències que recollirà al llibre Añorando la República. S’establí amb la seva companya Isolina (Esperanza) Lanzuela Marco al Verdum, fou sindicalista de les clandestines CCOO als magatzems El Siglo i s’afilia al PSUC.

https://youtu.be/Hz7XZK5vM5s

https://www.memoriacatalunya.org/assets/pdf/Libro_Roque.pdf