L’Arxiu Històric de Les Roquetes – Nou Barris, des de fa dècades, havia estat l’única entitat preocupada per la preservació i la divulgació de la memòria dels barris i la gent del nostre districte, però, en l’actualitat, vivim una edat d’or per la qualitat i quantitat de les iniciatives per a redescobrir diferents vessants de la història de Nou Barris.
Cal destacar les jornades del centenari i els quatre llibres publicats per la Comissió de Memòria i Patrimoni de l’Associació Veïnal de Prosperitat-Nou Barris (La Prosperitat, arrels històriques, Vam ser, som i seguirem sent feministes : Trajectòria de la Vocalia de Dones de l’AV de Prosperitat i del Grup de Dones 9 Barris, 50 anys fent barri : Cronologia de les lluites veïnals a la Prosperitat 1972-2022, La moguda juvenil a la Prosperitat. 1980-2000), l’Eix cronològic de les lluites del districte de Nou Barris del Casal Popular Tres Voltes Rebel, tots els articles publicats al voltant de la pel·lícula El 47 i, especialment, el llibre Més enllà del 47, de l’heroi a les lluites col·lectives de l’Adela d’Alos-Moner Vila i Anna Monjo Omedes (ISBN 978-8410328921), el documental Històries de la bona vall sobre Vallbona del José Luís Guerín, l’exposició 13 dones 13 barris: Dones de Nou Barris que han fet història, els treballs d’investigació de la Taula Unitària de Nou Barris per la República, la monografia Clandestinitat i repressió franquista a Nou Barris (Barcelona) : Cronologia i protagonistes entre el 1939 i el 1978 de l’Ignacio José Castaño Pacho…
El més sorprenent és que cada mes apareix nova informació i més noms són rescatats de l’oblit. Aquí teniu algunes de les troballes del 2026:
María Luisa Fernández Santana “Luisina”. Es coneixia que era una de les nenes evacuades a l’URSS durant la Guerra Civil espanyola, però no el seu testimoni sobre a una entrevista de l’any 2009. Un nou article recull més dades sobre la seva vida i alguns aspectes de les activitats clandestines que, tan ella com el seu company Vicente Carrión Milla, desenvoluparen a Nou Barris pel PSUC (distribució de publicacions, el seu domicili fou un pis d’acollida per a la militància, formació política del jovent de la JCC…) a les acaballes de la dictadura franquista.
La infancia en la guerra: los “niños de Rusia” y sus exilios diversos. Trayectorias transnacionales y memoria antifranquista en el caso de María Luisa Fernández Santana. Lourdes Requena Sansano. Segle XX : Revista Catalana d’Història 18: 250-279 (2025)
Luisa Fernández, el mirall d’un segle. Mónica García Mariñoso. Perspectiva escolar 338: 43-50 (2009)
Àngel Fernández Vicente (Lartigau). El Josep Maria Clariana Rosa ha escrit sobre aquest veí de Can Peguera i els seus germans, que van perdre a la mare a un bombardeig franquista i són evacuats a França durant la Guerra Civil espanyola, on els internen als camps de concentració per a refugiats d’Argelès-sur-Mer i Sarlat. L’Àngel Fernández s’incorporà el 1949 a les guerrilles de la CNT, la dictadura franquista li captura el 1950, un Tribunal Militar li jutja a un Consell de Guerra sumaríssim i condemna a pena de mort, que es commuta per una de trenta anys de presó i complirà a València i Ocaña fins al 1964. Va recollir les seves experiències al llibre Rebel. Tanmateix, l’article obre noves vies d’investigació sobre les famílies de l’Àngel Fernández i de l’Azucena López Ruiz, una altra veïna de Can Peguera exiliada.
Àngel Fernàndez Lartigau: memòria de Can Peguera. 2026. Josep Maria Clariana Rosa. noubarris.info
Rebel. 2002. Àngel Fernández Vicente (Lartigau). ISBN 978-8483343005
Arena Cautiva : El campo de concentración de Rota: Historia de la dictadura franquista a través de un espacio. 2026. José Marchena Domínguez, Santiago Moreno Tello, Carlos Píriz. ISBN: 979-1387694449. La família de Nou Barris ha aportat materials pel llibre sobre el soldat republicà Ramón López Pérez, perquè la dictadura franquista va internar-li al camp de concentració de Rota i l’esclavitza als Batallones Disciplinarios de Soldados Trabajadores.