Les poesies proletàries d’en Pablo Santos

La Taula Unitària de Nou Barris per la República no té els mitjans necessaris per a recollir i conservar documents sobre la història republicana o antifranquista del districte, però oferim la nostra pàgina web i el canal de vídeo per a divulgar els testimoniatges escrits o les entrevistes que ens ajudin a recuperar la memòria democràtica de Nou Barris.

Un dels primers materials que ens ha arribat són les poesies inèdites d’en Pablo Santos Martínez, un veí de Nou Barris que va ser sindicalista de les CCOO clandestines al sector de la construcció, condemnat pel Tribunal de Orden Público a pena de presó i milità al PSUC, el PCOC i el PCC.

Són unes poesies escrites entre 1974 i 1976, algunes d’elles mentre complia la condemna, expressen els seus sentiments personals i punt de vista polític sobre les vagues de la construcció de Barcelona, la divisió irreconciliable entre les organitzacions clandestines d’esquerres i el malestar intern a les CCOO, que donaria lloc a les escissions del CSUT i el Sindicato Unitario.

Els poemes també recullen una conversa amb la seva dona durant una visita a la presó, la seva vivència d’una vaga de fam, el suport al seu camarada Salgado, l’assassinat d’en Francisco Javier Verdejo mentre feia una pintada que deia “Pan, T… (Trabajo y Libertad)”, la problemàtica de la pagesia i l’aparició dels capellans obrers que, durant aquells anys, compaginaven el sacerdoci amb una feina, se solidaritzaren amb els presos polítics i obriren els locals parroquials al veïnat dels barris i els grups antifranquistes.