La dictadura franquista s’havia caracteritzat, des dels seus inicis, per la repressió de l’homosexualitat i, en 1954, “legalitzà” les seves pràctiques habituals reformant la Ley de vagos y maleantes per a incorporar-los als col·lectius qualificats de perillosos. Amb l’excusa d’una pretesa rehabilitació, la norma criminalitzà la pobresa i s’aplicava a la comunitat gitana, indigents, persones desocupades, amb trastorns, addiccions… i als homosexuals de les classes populars. Podien nomenar advocat, fer al·legacions, presentar proves… durant el procediment judicial, però la majoria no exercia aquests mínims drets, que de poc servien en un sistema arbitrari.
La condemna, que en teoria havia de servir per a l’aprenentatge d’oficis o tasques agrícoles, es complia a camps de treball forçat, les galeries per a “invertits” de les presons o a clíniques mentals on els homosexuals van sofrir tortures, maltractaments, violacions, vexacions, fam… compartint les condicions de vida inhumanes dels presos comuns, polítics o malalts. L’exèrcit també castigava els reclutes homosexuals a les presons militars o els batallons disciplinaris amb penes que podien durar més anys que el servei militar obligatori.
La Ley de vagos y maleantes va ser substituïda en 1970 per la Ley sobre peligrosidad y rehabilitación social, que no canvià la situació del col·lectiu LGTBI i, fins i tot després de la seva desaparició el 1979, continuà la seva persecució utilitzant la figura de l’escàndol públic fins a finals dels 80, moment en el qual l’Organització Mundial de la Salut acordà la despatologització de les persones bisexuals, homosexuals i lesbianes, encara que va quedar pendent la de transgènere.
El llibre “Viaje al centro de la infamia” de Miguel Ángel Sosa Machín, recull els testimonis de Juan Curbelo i Octavio García, reclosos a la Colònia Agrícola Penitenciària de Tefía durant els anys 50, mentre que “Redada de violetas: La represión de los homosexuales durante el franquismo” d’Arnalte Arturo, “Identidad: Represión hacia los homosexuales en el franquismo” de Lucas Jurado Marín o “Homosexuales y transexuales: los otros represaliados y discriminados del franquismo” són recopilacions més àmplies en el temps.No hem sabut localitzar cap llibre específic sobre la situació de les lesbianes durant aquest període, més enllà de l’algun estudi científic sobre el tema.
