Els estudis, els llibres, les pel·lícules… sobre la Guerra Civil acostumen a limitar-se al vessant bèl·lic del conflicte, eclipsant les polítiques impulsades pels governs progressistes durant la Segona República i oblidant-se dels esforços per a atendre la població més afectada per la contesa.
Sergi Hernández ha escrit una nota per a betevé sobre “El Sindicat de Cecs de Catalunya, l’embrió de l’ONCE”, recordant que les persones cegues vivien de la caritat i el paper del polític Roc Boronat, un dels fundadors de l’ERC, per a millorar les seves condicions de vida. Boronat, el responsable de Beneficència a l’Ajuntament de Barcelona,e va rebre a una delegació que li proposà la venda de cupons com a mitjà per a guanyar-se la vida i obtenir els recursos per a promoure els cursos, els tallers, la pràctica d’esports, tenir un dispensari sanitari… Les autoritats republicanes s’implicaren en el projecte del Sindicat de Cecs de Catalunya, que va ser dissolt després de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, i l’ONCE continuaria aquesta tasca sota el control de la dictadura.
Clara Vera Colina recupera la història de les “Mansions de Sarrià abandonades van acollir infants refugiats durant la Guerra Civil”, recordant que Catalunya va rebre un milió de persones refugiades. La protecció de la infància desplaçada o orfe va ser una prioritat i, amb l’experiència de les colònies escolars, l’Ajut Infantil de Reraguarda (AIR) de la Generalitat de Catalunya, la UGT i el PSUC encarregà a la mestra Estel Cortichs Vinyals l’organització de centenars de centres d’acollida on se’ls allotjava, educava, alimentava…
També col·laboraren diverses ONG internacionals, com l’Ajuda Sueca, els quàquers, Save the Children i, especialment, l’Ajuda Suïssa als nens d’Espanya (Schweizerisches Hilfskomitee für die Kinder Spaniens – Comité neutre de secours aux enfants d’Espagne) del Service Civil International (SCI), impulsada per Rodolfo Olgiati i que comptà entre el seu voluntariat amb l’Elisabeth Eidenbenz, Ruth von Wild, Karl Ketterer, Irma Schneider, Ralph Hegnauer, Trudi Ketterer, Maurice Dubois, Elsbeth Kasser, Willy Begert, Eleonore Imbelli, Idy Hegnauer… que jugaren un important paper subministrant articles de primera necessitat, ajudant a la seva evacuació segons avançava el front i atenent a la infància que va travessar la frontera cap a França.
La mestra i infermera Elisabeth Eidenbenz també va estar a càrrec de la Maternité Suisse d’Elne (Maternitat d’Elna o Suïssa) que, entre 1939 i 1944) va atendre els parts de 597 dones republicanes exiliades dels camps de concentració francesos i a 200 dones jueves perseguides pel nazisme. Per a aprofundir més, podeu llegir els llibres “Elisabeth Eidenbenz i la Maternitat Suïssa d’Elna 1939-1944 : Dones en exili, mares dels camps” de Tristan Castanier i Palau, ISBN: 978-2849740958 o “La Maternitat d’Elna : Bressol dels exiliats” d’Assumpta Montella, ISBN: 9788496201590.
I, quan tancavem la notícia, Gabriela Grífol Porta ha escrit per a betevé la història de “El primer banc de sang”, ideat pel professor Frederic Duran i Jordà, que permeté transportar la sang donada per milers de persones de Barcelona als hospitals del front de guerra.
