La Segona República impulsà l’educació pública, obligatòria, gratuïta, laica, bilingüe i solidària, i, per a això, el govern de l’Estat i la Generalitat de Catalunya van construir noves escoles per tot el territori, renovaren els mètodes pedagògics i incrementaren el número de personal docent. La reforma volia escolaritzar a la infància i alfabetitzar a la població amb l’objectiu de democratitzar l’accés a la cultura i promoure la igualtat d’oportunitats.
El personal dedicat a l’ensenyament provenia de les classes mitjanes-altes i compartia l’entusiasme pel progrés social a través de la instrucció, però aquest col·lectiu tan nombrós no era políticament homogeni i, segurament, era integrat per simpatitzants del republicanisme més moderat i individus amb creences catòliques.
Els revoltats contra el govern legítim de la República assassinaren, pel simple fet de formar part del professorat, a centenars de persones, la dictadura franquista castigà amb l’acomiadament o la suspensió d’ocupació, almenys, a 60.000 i milers van haver d’exiliar-se.
Aquest acarnissament només troba explicació en una sèrie de raons polític-militars. D’una banda, cacics rurals i latifundistes van sentir que la universalització de l’educació amenaçava el seu poder sobre la població, majoritàriament analfabeta, i la millor manera de terroritzar-la era afusellar, torturar o humiliar públicament, juntament amb altres referents del republicanisme o sindicalisme dels pobles, a unes figures tan respectades com les dels docents. D’altra banda, la depuració sistemàtica i indiscriminada dels empleats públics del sistema d’ensenyament i l’administració pública reforçava a la dictadura evitant qualsevol possibilitat de reorganització de les capes socials més il·lustrades i progressistes. I finalment, la renovació pedagògica era substituïda per la formació nacional-catòlica en assignar les vacants que es produïen entre el professorat a elements afins al règim i, des d’aquest moment, va ser habitual que impartissin classes antics comandaments provisionals de l’exèrcit rebel o vídues de militars.
El Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos té el seu origen als esforços de l’Ajuntament de Barcelona republicà i les reclamacions del veïnat de Can Peguera d’un centre d’ensenyament públic per a escolaritzar a la infància dels barris propers. Inaugurat el 1932, tenia una biblioteca, laboratoris, dutxes, vestuaris, sala d’actes, menjador, dues escoles bressol (una d’elles per a l’etapa de lactància)… i els seus mètodes pedagògics eren influenciats per la Institución Libre de Enseñanza: s’estimulava a l’alumnat amb projectes innovadors, permetent-los explorar les seves aficions, es fomentava la cooperació i promogué l’ensenyament del català.
La dictadura franquista canvià el nom del col·legi el 1939, posà fi als mètodes d’ensenyament avançats i el llibre de Dolors Serra i Espada, Records d’escola : Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos : Alumnes dels anys trenta, publicat el 2008 per l’Ajuntament de Barcelona, ens ha aportat valuoses pistes sobre l’abast de la repressió a aquest centre. El text recull els testimoniatges d’algunes persones que hi van estudiar i, d’una manera parcial, alguns noms i cognoms del personal docent.
Hem introduït els cognoms en la base de dades del Portal de Víctimas de la Guerra Civil y Represaliados del Franquismo i, per a escurçar els resultats, seleccionat el fons del Ministerio de Educación Nacional del Archivo General de la Administración, obtenint possibles filiacions i els números dels seus expedients de depuració de mestres nacionals.
Els resultats que presentem són una simple aproximació i no ens atrevim a assegurar que tots ells formaven part del professorat de l’escola. Tal com es pot veure, en alguns casos apareixen dues persones amb el mateix cognom que van treballar a centres de Barcelona i ser depurades, sense que sapiguem quina d’elles pertanyia, efectivament, al Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. En altres casos (Ros, Manresa, Miró, Cerós, Mellan, Joan Martorell o Renato Lechuga García), la cerca no ha proporcionat cap informació i ens quedem amb el dubte de si no van sofrir represàlies, com va passar amb el professor Manuel Ruiz Baquedano, o la seva història es perd durant la guerra, com el professor Querol mort combatent amb l’exèrcit republicà, o en l’exili.
També serà complicat conèixer el destí de diverses dones que treballaven als parvularis perquè la dictadura franquista no havia de seguir cap procediment per a acomiadar-les. A més a més, a aquestes i a algunes altres professores, només se les esmenta pel nom de pila, la qual cosa dificultarà, encara més, la seva identificació: Leonor, González, Ariadna, Contxa, Rosa, Antonia, Carmen, Marta, Catalina, Josefina, Plácida, Rita, Paquita Porrera… Si ha arribat fins nosaltres la identitat de la secretària, Lola Carreter, i els conserges Ferran Sendra i Salvador Artola, però només hem aconseguit esbrinar alguna cosa de l’últim.
La nostra capacitat per a indagar sobre aquest capítol de la història de Nou Barris arriba fins aquí i deixem en mans dels professionals la recerca dels expedients de depuració i la resta dels materials històrics que permetin conèixer els efectes de la repressió franquista sobre la plantilla del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos, el Grup Escolar Pavellón Municipal dels Roquetes, el Grup Escolar Arnau de Vilanova / Grup Escolar 122 i el Grup Escolar Mèxic.
Salvador Artola. Conserge del Grupo Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Es va comprometre amb la legalitat republicana combatent amb l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil. La dictadura franquista va internar-li a diferents camps de concentració fins al 1945 i l’acomiadà de la seva feina. El nou director, en Manuel Ruiz Baquedano, i el personal docent que havia superat les depuracions avalaren a en Salvador Artola per aconseguir la seva llibertat o que no fos jutjat.
Carme Bartra. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos, s’inspirà als mètodes pedagògics de Rosa Sensat i va viure al barri d’El Carmel. Podria ser la Carmen Bartra Miquel, acomiadada per la Comisión Depuradora de la dictadura franquista mitjançant l’Expediente de depuración de maestros nacionales 32/12410. El nou director, en Manuel Ruiz Baquedano, avalà a la Carme Bartra perquè pogués tornar a treballar, però se n’anà, per la confirmació de la depuració o perquè els mètodes docents de l’escola franquista eren incompatibles amb la seva forma de pensar.
http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=60694
Bech. Professor del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Podria ser en Modesto Bech Fortiana o en Jaime Bech Rotllán, acomiadats per la Comisión Depuradora de la dictadura franquista mitjançant els Expedientes de depuración de maestros nacionales 32/12414 i 32/12402.
http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=60890
http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=60891
Elena Boixeda. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Podria ser l’Elena Boixeda Pamies (Castellò 1899 – Barcelona 1988), interrogada durant la Guerra Civil perquè el seu marit Gil Triginer Artigues s’havia anat amb els revoltats i acomiadada per la Comisión Depuradora de la dictadura franquista mitjançant l’Expediente de depuración de maestros nacionales 32/12401.
http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=49265
Caralt. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Podria ser l‘Otilia Caralt Mercadé, acomiadada a Bellvey per la Comisión Depuradora de la dictadura franquista mitjançant l’Expediente de depuración de maestros nacionales 32/12955.
http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=64034
Carbó. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Podria ser la Carmen Carbó Serrat o la María Carbó Soler (identificada com a docent al Grup Escolar Baixeras), acomiadades per la Comisión Depuradora de la dictadura franquista mitjançant els Expedientes de depuración de maestros nacionales 32/12391 i 32/12383.
http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=64121
http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=64122
Cueto. Professor del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Podria ser en Salvador Cueto Bosch, acomiadat per la Comisión Depuradora de la dictadura franquista mitjançant l’Expediente de depuración de maestros nacionales 32/12363.
http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=67283
Currià. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Podria ser la Magdalena Currià Hidalgo, acomiadada per la Comisión Depuradora de la dictadura franquista mitjançant l’Expediente de depuración de maestros nacionales 32/12403.
http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=67365
Joan Delclós i Dols (Maçanet 1874 – Barcelona 1946). Director del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Es va comprometre amb l’ensenyament públic i de qualitat participant en l’Associació Provincial de Mestres Gironins, la Federació de Mestres Nacionals de Catalunya i el Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya, impulsant la inclusió de la llengua catalana a l’escola i una pedagogia més activa i moderna. Va ser mestre a diferents localitats de Catalunya i nomenat director del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos a les Cases Barates d’Horta (Can Peguera) durant la Segona República. Els mètodes pedagògics de l’escola eren influenciats per la Institución Libre de Enseñanza: s’estimulava a l’alumnat amb projectes innovadors, permetent-los explorar les seves aficions, i es fomentava la cooperació.
La dictadura franquista va suspendre-li de sou i feina i la Comisión Depuradora imputar-li ser un gran propagandista de l’ensenyament en català. En Joan Delclós respongué: “No lo he de desmentir. No podría desmentirlo. Propugné, fundándome siempre en razones de carácter pedagógico, la necesidad de que la formación del niño debía hacerse a base de su lengua materna”. El 31 de juliol de 1940 van acomiadar-li mitjançant l’Expediente de depuración de maestros nacionales 32/12410. Els testimonis recollits al llibre Records d’escola : Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos : Alumnes dels anys trenta diuen que va ser empresonat, fet que li deixà seqüeles, mentre que altres fonts asseguren que el destituïren del càrrec de director davant de tot l’alumnat format en fileres.
http://www.massanetdecabrenys.com/biojoan.html
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1931/10/04/pagina-9/33174949/pdf.html
http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=63268
Farguells. Professor del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Podria ser en José Farguell Vilardaga, acomiadat per la Comisión Depuradora de la dictadura franquista mitjançant l’Expediente de depuración de maestros nacionales 32/12410.
http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=75092
Gràcia. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Podria ser la Gloria Gràcia Balduque, acomiadada per la Comisión Depuradora de la dictadura franquista mitjançant l’Expediente de depuración de maestros nacionales 32/13349. Va demandar, davant el Tribunal Supremo, el reconeixement del període en el qual estigué suspesa de feina entre el 1941 i el 1957.
http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=78884
https://www.boe.es/boe/dias/1968/06/10/pdfs/A08441-08441.pdf
Larruy. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Podria ser la Concepción Larruy Arnal, acomiadada per la Comisión Depuradora de la dictadura franquista mitjançant l’Expediente de depuración de maestros nacionales 32/12420.
http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=31973
Pi. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Podria ser la Jacinta Pi Barceló, acomiadada per la Comisión Depuradora de la dictadura franquista mitjançant l’Expediente de depuración de maestros nacionales 32/12398.
http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=44039
Pilar Puig. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos, va viure al barri de la Sagrada Família. Podria ser la Mª. Pilar Puig Carreras, acomiadada per la Comisión Depuradora de la dictadura franquista mitjançant l’Expediente de depuración de maestros nacionales 32/12415.
http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=46698
Querol. Professor del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Es va comprometre amb la legalitat republicana combatent amb l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil i morí al front.
Rocamora. Professor del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Podria ser en José Rocamora Cannau, acomiadat per la Comisión Depuradora de la dictadura franquista mitjançant l’Expediente de depuración de maestros nacionales 32/12414.
http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=47372
Salsench. Professor del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Podria ser en Camilo Salsench Llovera, acomiadat per la Comisión Depuradora de la dictadura franquista mitjançant l’Expediente de depuración de maestros nacionales 32/12424.
http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=51261
Ursissina. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Podria ser la Ursicina Bou Casamitjana, acomiadada per la Comisión Depuradora de la dictadura franquista mitjançant l’Expediente de depuración de maestros nacionales 32/12401.
http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=49575
María Valls. Professora del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. Podria ser la María Valls Bigas o la María Gloria Valls Fabregas, acomiadades per la Comisión Depuradora de la dictadura franquista mitjançant els Expedientes de depuración de maestros nacionales 32/12425 i 32/12395.
http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=58455
http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=58459
Citació: Ignacio José Castaño Pacho. Apuntes sobre la represión franquista en una escuela de Nou Barris: El caso del Grupo Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos : Anotacions sobre la repressió franquista a una escola de Nou Barris: El cas del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos. 2021. doi: 10.13140/RG.2.2.13320.96002/1. Aquest material és d’accés obert i es distribueix amb una llicència Creative Commons Attribution 4.0 International (CC BY 4.0) License.
Bibliografia:
Records d’escola : Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos : Alumnes dels anys trenta. 2008. Ajuntament de Barcelona. Dolors Serra i Espada
Portal de Víctimas de la Guerra Civil y Represaliados del Franquismo
http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/buscadorAvanzadoFilter.form