El llibre La noticia fue en Nou Barris de Roberto Lahuerta Melero és una interessant font d’informació per a obtenir dades sobre persones relacionades amb el nostre districte i avui us presentem sis noves biografies per a La Gent de Nou Barris que hem reconstruït amb ell.
Sixto Luis Agudo González (Torrijos 1916 – Lleida 2004). Soldat republicà, antifranquista comunista i polític. Es va comprometre amb la classe treballadora militant a la UGT, la FJS, les JSU i combatent amb l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil. La dictadura franquista va internar-li a diferents camps de concentració, s’evadí el 1940 dels Batallones Disciplinarios de Soldados Trabajadores per a exiliar-se a França, li enviaren als camps de concentració d’Argelès-sur-Mer i Gurs, incorporaren a les Compagnies de Travailleurs Étrangers i col·laborà amb la Resistència a la lluita contra l’ocupació nazi. Va regressar clandestinament el 1943 per a reorganitzar el PCE, la dictadura franquista li detingué el 1944 a Sevilla i condemnà a mort en un Consell de Guerra, pena que li commutaren per la de trenta anys de presó. Va sortir el 1961 del càrcer La Model de Barcelona i visqué al Turó de la Peira amb l’Ángeles Blanco Brualla fins al 1962, quan s’exilien a França, Txecoslovàquia, l’URSS, Iugoslàvia i Romania. Va retornar el 1976 per a establir-se a Alcampell i, a la nova etapa democràtica, li elegiren diputat de les Corts d’Aragó, regidor i batlle d’Alcampell pel PCE i IU.
https://fpabloiglesias.es/entrada-db/38829_agudo-gonzalez-sixto-luis/
Ángeles Blanco Brualla (Alcampell 1917 – Reus 2000). Professora, antifranquista comunista i política. Es va comprometre amb la classe treballadora donant atenció a les persones refugiades, ferides i la infància de l’Orfenat de Lleida durant la Guerra Civil i militant a l’Alianza Nacional de la Mujer Joven de Cataluña i les JSUC. Va exiliar-se a França després de la derrota republicana, li internaren als camps de concentració d’Argelès-sur-Mer i Bram, la dictadura franquista li detingué en regressar el 1944 i inhabilità per a treballar com a mestra. Va col·laborar amb el PCE clandestí, fent d’enllaç entre el partit i els presos polítics i a les campanyes per a aconseguir la seva amnistia, visqué al Turó de la Peira des del 1959, quan traslladaren a en Sixto Luis Agudo González a La Model, fins al 1962, quan s’exilien a França, Txecoslovàquia, l’URSS, Iugoslàvia i Romania. Va retornar el 1976 per a establir-se a Alcampell i, a la nova etapa democràtica, li elegiren alcaldessa d’Alcampell pel PCE i IU.
https://es.wikipedia.org/wiki/%C3%81ngeles_Blanco_Brualla
Vicente Carrión Milla (Barcelona 1916-2004). Soldat republicà. Es va comprometre amb la classe treballadora col·laborant amb el comitè organitzador de l’Olimpíada Popular, militant a la JC i les JSUC i combatent amb l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil. Va exiliar-se a l’URSS després de la derrota republicana, fou instructor de l’Exèrcit Roig, treballà pel govern revolucionari cubà com a assessor militar, regressà el 1972 amb la Luisa Fernández i s’establiren a La Guineueta.
Luisa Fernández. Catedràtica de psicologia infantil. Va ser evacuada a l’URSS durant la Guerra Civil, regressà el 1972 amb Vicente Carrión Milla, s’establiren a La Guineueta i col·laborà amb l’Associació de Mestres Rosa Sensat.
José Gutiérrez Chatruc (Barcelona 1913-2005). Perit mecànic i soldat republicà. Es va comprometre amb el catalanisme i la legalitat republicana combatent amb el Regiment Pirinenc 1 de Catalunya, organitzat per la Generalitat de Catalunya i format per la militància d’EC, ERC i altres grups. Va exiliar-se a França després de la derrota republicana, li internaren als camps de concentració d’Argelès-sur-Mer i Saint Cyprien, la dictadura franquista li detingué en regressar el 1941 i enviaren al camp de concentració de Reus. Es va establir al Turó de la Peira i reclamà a la Generalitat que reconegués la seva condició de soldat i el paper del Regiment Pirinenc, un desgreuge que no obtingué fins a l’any 2001, quan es concedí la Creu de Sant Jordi a la unitat militar.
Joan Pagés Moret (Palamós 1913 – Barcelona 1978). Soldat republicà, combatent contra el nazisme i antifranquista comunista. Es va comprometre amb la classe treballadora militant al PSUC i combatent amb l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil. Va exiliar-se a França després de la derrota republicana i s’allistà a l’exèrcit francès per a combatre contra el nazisme. Els nazis li internaren al Stalag VI-C Bathorn, després al Stalag XII-D Trier, li enviaren al camp d’extermini de Mauthausen, on li assignaren el número 4238 i cataloguen com a pres polític Rotspainer (roig espanyol) amb el triangle blau, i col·laborà a la xarxa de resistència organitzada pels presoners, que alliberà el camp abans de l’arribada de les tropes aliades. Va regressar, la policia li detingué el 1951 durant la Vaga dels Tramvies i el Tribunal Militar Territorial 3º de Barcelona li jutjà al Consell de Guerra ordinari 000555/IV/51 per promoure aquesta mobilització i condemnà a tres anys de presó. Es va establir a Porta i fou president de l’Asociación Española de Supervivientes al Campo Nazi de Exterminio de Mauthausen.
http://www.barceloninsdeportats.org/723/pages-moret-joan.html
https://collections.arolsen-archives.org/en/search/person/1669502?s=1669502&t=2240835&p=0
