Jaume Oller Prats, un veí de la Prosperitat mort a les casernes de Sant Andreu de Palomar

Revisant uns exemplars de Finestrelles, una revista publicada pel Centre d’Estudis Ignasi Iglesias, hem trobat un article de Pedro Robles Sánchez on, entre altes records, escrivia: “Quan vam arribar a un fanal del passeig, enfront d’on ara hi ha habitatges però que aleshores era un camp, vam veure-hi una gran taca de sang cremada -en aquells temps, quan algú era ferit al carrer es cremava la sang per evitar que hi acudissin les mosques-”.

“També es parlava del noi que havia mort al costat del fanal. Era un xicot de setze anys, Jaume Oller Prats, que vivia a la barriada de La Prosperitat. Treballava d’aprenent de fuster als Establecimientos Morros-Fábrica de Molinería, del carrer Palomar” (Robles 2005). El text ens posava sobre la pista d’un veí de l’actual districte de Nou Barris, en Jaume Oller Prats, que combaté la sublevació militar de la caserna d’artilleria a Sant Andreu de Palomar i seria una de les nostres primeres víctimes de la Guerra Civil.

Aquell 19 de juliol de 1936, la militància anarquista i republicana seguia les informacions de l’inici de rebel·lió contra la República, sospitaven que s’estendria a Barcelona i vigilaven els punts crítics. Algunes columnes militars sortiren de Sant Andreu en direcció a la plaça de Catalunya i altres grups cap a diferents punts del barri. En Pedro Robles Sánchez publicà un text més breu, a un altre número de Finestrelles, proporcionant més dades sobre els esdeveniments: “un grup armat comandat per un tinent, en mànigues de camisa, cosa insòlita en aquell temps, i la gent que l’acompanyava anaven vestits de soldats, però amb la roba nova i que els penjava, com si fossin “quintos”. Es van apostar davant de dues cases a mig construir, en el passeig de Torras i Bages, aproximadament on ara hi ha el nº 100, i per la Casa Bloc en construcció, des d’on cobrien el passeig, conjuntament amb un altre grup de paisans armats, també partidaris dels rebels, que ocupaven la cúpula i el campanar de l’església” (Robles 1999).

Aquesta informació es pot complementar amb alguna frase del primer article que hem esmentat: “… però eren uns soldats estranys, amb uniformes nous que els penjaven com als quintos, però els seus rostres mostraven que ja passaven de quintos. Eren els paisans que feia poc havien entrat a les casernes i ara, armats amb fusells, estaven prenent posició per aquells indrets” (Robles 2009). Per aclarir conceptes, els “quintos” eren els joves cridats a fer el servei militar obligatori i, segons la informació aportada per en Jordi Petit Gil, els civils eren “uns 260 homes -entre els Requetés de Sabadell i Terrassa, gent de Comunión Tradicionalista, Renovación Española, i alguns militars retirats- van aconseguir accedir-hi entre les 12 i les 3 de la matinada del ja dia 19 de juliol. I cap a les 3 de la matinada, va arribar encara un altre grup d’homes a peu provinents del passeig Colom” (Petit 2014).

Les sirenes de les fàbriques sonaren, el senyal convingut per a sortir als carrers de la ciutat i aturar el cop d’estat, i el veïnat rebutjà als militars que intentaven ocupar el pont sobre el riu Besòs de les Cases Barates de Baró de Viver, alhora que al nucli de Sant Andreu, “Un grup de sindicalistes, mal armats, va fer una petita barricada a l’entrada del carrer Joan Torras, des d’on vigilaven els moviments de l’enemic, a cobert dels tiradors del campanar.” (Robles 1999) i la gent de les barriades properes s’afegiren al setge. Algunes fonts orals, en concret Isabel Blas Aguirre que vivia al carrer de Rubén Dario, afirmaven que dos dels soldats del campanar es negaren a continuar disparant i l’oficial els assassinà, però no hem trobat confirmació d’aquests fets.

Recuperant les aportacions de Pedro Robles Sánchez, a totes dues es descriu el moment de la mort d’en Jaume Oller: “cap al migdia, un jovenet, amb una pistola a la mà, va passar a l’altre cantó del passeig; va sortir de la barricada i mig cobrint-se entre els troncs dels arbres que hi havia a la vorera, va anar avançant cap al lloc on es trobaven els facciosos. Quan va passar pel barri, entre els passatges de Jacint Guardiola i Isabel Ribó, ja li disparaven alguns trets. Els veïns li deien “No hi vagis! No siguis boig! Entra aquí a casa!”, però ell va continuar avançant” (Robles 1999; a Robles 2009 concreta que un dels que el cridaven era “el marit d’Isabel Verdaguer, que també treballava a la mateixa empresa”).

“En arribar a un fanal, enfront on ara hi ha el número 64 (del passeig Torras i Bages), però que aleshores encara era un camp, un tret el va ferir mortalment. Tres dones i un home, enlairant mocadors blancs, anaren a recollir el cos del jove. Els veïns del barri, que miraven aquesta escena des de la cantonada del passatge Isabel Ribó, van veure com se l’enduien en braços de tres homes, mentre les dones continuaven agitant mocadors blancs” (Robles 1999), “i portaren el seu cos al dispensari del carrer Ajuntament” (Robles 2009). A una nota a peu de pàgina informa sobre els autors i el lloc des d’on es produïren els trets: “Eren grups de voluntaris requetès que ensumaven (se sumaven?) l’alçament militar per reforçar la defensa de les casernes on havien quedat molt pocs soldats. Alguns d’aquells individus vestits de soldats es van parapetar als terrats de la Casa Bloc, encara en construcció, i altres indrets del passeig. Van ser els que van abatre el jove Jaume Oller” (Robles 2009).

Quan finalitzaren els combats “Unes dones del barri, encapçalades per Isabel Verdaguer, van anar al fanal on va caure aquell xicot i posaren un ram de flors i un tros de cartó en què hi havia escrit: “Aquí caigué una víctima del feixisme. Respecteu les flors”. Uns dies més tard s’afegí un quadret de fusta amb una foto del jove amb aquesta inscripció: Jaume Oller Prats, 16 anys”.

“Poc temps després, en el lloc que ocupava una grossa placa de marbre, situada a la cantonada del carrer de Santa Marta, que portava el nom del Passeig del bisbe Torras i Bages, i que havia estat tancada (tacada?, trencada?) els primers dies de la guerra, es va col·locar una placa de marbre, més modesta, amb el nom d’aquell heroi: Passeig de Jaume Oller; també se’n va posar una altra en la paret de la fàbrica de hiladuras “can Carabassa” (Robles 1999).

Un dels problemes de recuperar la història des de la memòria oral és la fiabilitat d’aquests records, però, en aquest cas, Pau Vinyes i Roig recuperà una carta de Pedro Robles Sánchez on es fa esment a “un certificat signat per quatre testimonis, un d’ells era en Miquel Ribas Verdaguer. El seu pare treballava als Establecimientos Morros S.A. (fàbrica de molineria), del carrer Palomar, i va ser dels que va veure, a través de la finestra de casa seva, com aquell jovenet passava per davant amb la pistola en mà. El va conèixer i va ser dels que el van cridar dient-li: “No hi vagis, entra a casa”. En Miquel, un temps més tard va entrar a treballar a “Can Morros” i amb els anys va arribar a ser un alt executiu d’aquesta empresa. Quan aquests tallers van plegar, sen va endur el llibre on estaven inscrits tot el personal que havia treballat a l’empresa, i vam fer una fotocòpia de la pàgina on estava enregistrat aquest xicot.” D’aquella fotocòpia vaig treure aquestes dades biogràfiques: Jaume Oller Prats (tot estava escrit en castellà), 16 anys, nascut a Barcelona el 16 de febrer de 1920 (vaig afegir: va morir lluitant al passeig de Torras i Bages el 19 de juliol de 1936). Fill de Joan i Carme. Vivia al carrer Florida, nº 34, del barri de la Prosperitat. Avui aquest nº correspon a un bloc de pisos nous i no s’han trobat referències a familiars d’aquest xicot. Treballava de fuster als Establecimientos Morros S.A. (Instal·lacions per fàbriques de farines), del carrer Palomar, on va entrar d’aprenent als 14 anys, el 25-6-34” (Vinyes 2021).

En Pau Vinyes i Roig afegeix que era membre del Sindicat Únic Metal·lúrgic de la CNT de Sant Andreu i, “segons l’historiador Casas: «El seu germà Joan Oller i Prats, també membre de la CNT /…/ estigué empresonat l’any 1931 a la presó Model de Barcelona per activitats relacionades amb determinats dipòsits d’armes»”. Aquestes dades podrien explicar que un jove de setze anys disposes d’una pistola, quan la manca d’armes era generalitzada, perquè tenia la confiança del sindicat per la seva implicació o la relació familiar amb en Joan Oller.

Sobre la família Oller nosaltres només hem trobat que en Joan havia estat detingut per coaccionar a empresaris perquè readmetessin a treballadors acomiadats (La Vanguardia) i, malgrat que encara s’ha de determinar si era una germana, una referència a Mercedes Oller Prats que va ser jutjada al Consell de Guerra 034918, condemnada a un any de presó menor i, finalment, indultada segons es diu a la Llista de procediments judicials militars (Llei 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme).

En Jaume Oller no va ser l’única víctima mortal al setge de les casernes i, arran de la publicació d’un llibre de l’historiador Just Casas i Soriano, en Pau Vinyes i Roig ha identificat a altres veïns de Sant Andreu: Antoni Bonàquer i Sánchez, Simó Ailagas i Sans (CNT) i Narcís Rios i Clemente (CNT). També morí Artur Fontrodona i Fontrodona (ERC) a l’avinguda Diagonal, Eugeni Parareda i Vall (CNT) a un lloc sense concretar, Ramon Sierra i Sánchez (CNT) desaparegut i foren ferits, a diferents punts de la ciutat, Joan Domènech i Rodríguez (ERC), Josep Pastor i Rebollo (ERC, temps després moriria al front de l’Aragó), Josep Peñalver i Barranco (PCC-PCE-PSUC) i Joan Solano i Hernández (Ateneu Obrer de Sant Andreu) (Vinyes 2017).

Des de la Taula Unitària de Nou Barris per la República volem agrair les investigacions fetes per totes aquelles persones que han recuperat la història dels nostres barris i anunciar-vos que hem inclòs el nom de Jaume Oller Prats a la llista de la Gent de Nou Barris que lluità contra el feixisme i, també, el passeig de Jaume Oller als nostres Espais de Memòria Històrica.

Citació: Ignacio José Castaño Pacho. Jaume Oller Prats, un veí de la Prosperitat mort a les casernes de Sant Andreu de Palomar : Jaume Oller Prats, un vecino de la Prosperitat muerto en los cuarteles de Sant Andreu de Palomar. 2021. DOI: 10.13140/RG.2.2.19806.15682. Aquest material és d’accés obert i es distribueix amb una llicència Creative Commons Attribution 4.0 International (CC BY 4.0) License.

Bibliografía:

Petit Gil, Jordi. Sant Andreu: del 18 al 20 de juliol de 1936. 2014. Sant Andreu de Palomar

Robles Sánchez, Pedro. Passeig de Torras i Bages: Anys trenta. Segona part. Finestrelles 14: 97-153 (2009)

https://raco.cat/index.php/Finestrelles/article/view/214674/294242

Robles Sánchez, Pedro. Quan el passeig de Torras i Bages va canviar de nom (segons ho van veure uns nois d’onze anys). Finestrelles 10: 143-145 (1999).

https://raco.cat/index.php/Finestrelles/article/view/214573/294189

Vinyes i Roig, Pau. Eugeni Parareda i les víctimes andreuenques del 19 de juliol de 1936. 2017. Opinió andruenca

http://opinioandreuenca.blogspot.com/2017/07/eugeni-parareda-i-les-victimes.html

Vinyes i Roig, Pau. Jaume Oller i Prats, la primera víctima antifeixista de Sant Andreu de Palomar. 2021 Opinió andruenca

http://opinioandreuenca.blogspot.com/2021/06/jaume-oller-i-prats-la-primera-victima.html