Diumenge 14 d’abril, commemoració de la proclamació de la Segona República, amb les intervencions de la Carolina Recio Cáceres en representació de l’Ajuntament de Barcelona, l’Encarna López Gil, que va presentar la Marxa Republicana del 16 de juny a Madrid, la Mercè Vidal Lago de la Fundació Neus Català, la Lourdes Ponce Noria “Pitu” de l’Associació 9 Barris Acull, l’actuació de la Coral Iaioflauta, la lectura del manifest de la Taula Unitària de Nou Barris per la República i les ofrenes florals a les persones de Nou Barris que defensaren la República.
Manifest 2024 de la Taula Unitària de Nou Barris per la República
Tal dia com avui, 14 d’abril de 1931, fa 93 anys, es va obrir un món d’esperança per a un poble sotmès a la misèria i a l’explotació per part de les oligarquies, els terratinents i el clergat sota el regnat dels corruptes Borbons. Milers de ciutadans i ciutadanes van sortir als carrers i a les places per a proclamar la República, mentre el Borbó Alfons XIII fugia cap a l’exili.
La victòria de les candidatures republicanes a les eleccions municipals del 12 d’abril del 1931 triplicant en vots les monàrquiques, va provocar el triomf republicà a totes les grans ciutats i el 14 d’abril el President Macià proclamava des de el balcó de la Generalitat “L’Estat Català, que amb tota la cordialitat procurarem integrar a la Federació de Repúbliques Ibèriques”.
Avui, parlar de República és parlar d’un país ecologista, feminista i plural que fa de la justícia social la seva bandera. Parlar de República és parlar de drets socials i de condicions de vida dignes per a la classe treballadora i els sectors populars. Parlar de República és parlar de justícia, de democràcia i de llibertat; promoure la cultura popular, els drets cívics, polítics i socials, la diversitat, l’ecologia, el feminisme, la justícia social, la multiculturalitat, el pacifisme, el progrés racional i sostenible, la solidaritat, la supressió de privilegis i la transparència.
Durant la Dictadura franquista milers i milers de persones van ser detingudes, torturades, perseguides, exiliades, executades en judicis sumaríssims o sotmeses a treballs forçosos; guerrillers, i maquis que van fugir a les muntanyes, dones a les que van empresonar, assassinar, o a qui van treure a els seus fills pel fet de ser republicanes, als més febles se’ls va robar fins i tot la identitat.
Un exemple de dona lluitadora ha estat Neus Catalá que durant tota la seva vida va combatre contra el feixisme a Espanya i contra els nazis formant part de la Resistència francesa, el 1943 va ser detinguda pels nazis, torturada, empresonada i, el 1944, deportada al camp de Ravensbrück. Després de ser alliberada, va tornar a França, on va continuar la seva lluita clandestina contra la dictadura de Franco.
Avui dia i després de 49 anys, les víctimes continuen lluitant als tribunals i a la societat perquè surtin a la llum els crims i atrocitats comeses durant el franquisme i es conegui la veritat de la dictadura franquista. Milers de persones continuen enterrades a les cunetes mentre la dreta d’aquest país, seguint els dictats de la ultradreta, està intentant eliminar la Llei de Memòria Democràtica imposant el relat del règim feixista.
Aquí al nostre districte tenim centenars de persones que van ser sotmeses a tortures i a presó, en tenim una llista enorme que podeu consultar a la nostra Web. Un bon exemple d’això son les querelles presentades arran de l’aprovació de la nova Llei de Memòria Democràtica. Són diverses querelles interposades contra els torturadors de la Brigada Policosocial, entre elles la de Carlos Vallejo, treballador de la SEAT, militant del PSUC i avui president de l’Associació Catalana de Persones Expreses del Franquisme i també una segona querella presentada pels nostres amics veïns i companys Maribel i Pepus Ferrandiz, detinguts a l’edat de 17 anys per pertànyer a l’organització de la JOVE GUÀRDIA ROJA del PC(i) i sotmesos a tortures durant 32 dies a la comissària de la Via Laietana i empresonats durant un any a disposició militar.
Avui dia l’origen de les guerres, promogudes per grans corporacions multinacionals per al control i l’explotació dels recursos naturals. Aquestes necessiten apoderar-se dels seus recursos mitjançant l’explotació, duent a la misèria els pobles més desafavorits. Aquests conflictes i la pobresa obliguen milions d’éssers humans a una emigració forçosa fugint cap als països més rics.
Europa està rebent onades d’aquests emigrants que la mateixa Europa capitalista fabrica mantenint règims dictatorials i guerres econòmiques i geoestratègiques, generalment en allò que anomenen països en vies de desenvolupament, sent precisament aquest impediment del desenvolupament just i sostenible el que omple les arques del capital.
“Maleïdes les guerres i maleïts els que les provoquen”
Com a republicans que som, ens reafirmem amb l’Art. 6 de la Constitució Republicana del 1931 que diu: ESPANYA RENUNCIA A LA GUERRA COM A INSTRUMENT DE POLÍTICA NACIONAL.
Per aquest motiu considerem que els conflictes mai no s’han de resoldre mitjançant la guerra, així mateix instem els governs a no alimentar la bèstia amb la venda d’armes als països en conflicte i no augmentar la despesa militar en funció de les directrius marcades per l’OTAN, que representa interessos aliens a les necessitats dels pobles.
Ens preocupa el patiment del poble palestí sotmès a ocupació estrangera. Reconeixem el dret inalienable del poble palestí a la lliure determinació i a l’establiment d’un estat independent, reconeixem el dret a la seguretat de tots els estats de la regió i fem una crida a tots els països per a que donin suport al procés de pau i el portin a una ràpida conclusió. Demanem una pau justa, general i duradora a la regió, on tots els pobles coexisteixin i gaudeixin d’igualtat, justícia i els drets humans internacionalment reconeguts. Reconeixem el dret dels refugiats a tornar voluntàriament a casa seva, en condicions de dignitat i seguretat i instem tots els estats a que facilitin aquest retorn.
Cap guerra enlloc, les despeses militars per a serveis socials, els diners de la mort per a escoles, per a pensions i per a hospitals.
Fruit d’aquests conflictes es produeixen desplaçaments humans forçant l’emigració, ja sigui per les guerres o per la pobresa i que tots nosaltres hem viscut. L’arribada d’emigració és un senyal d’identitat a les nostres terres. Catalunya i sobretot els nostres barris en són un exemple, és per això que hem de combatre la xenofòbia i l’odi cap a les persones que arriben d’altres cultures i creences que vénen per treballar, buscant un lloc on poder viure en pau i convivència, com vàren fer molts dels nostres familiars, amics i veïns.
L’ombra del feixisme també amb veu catalana vol sembrar la crispació en els nostres barris intentant enfrontar-nos amb els nouvinguts i negant també la discriminació per gènere, sobretot sobre les dones que tenen una doble discriminació: per pobres i per dones. Però aquí tenim organitzacions com 9 BARRIS ACULL que treballen per la convivència ajudant desinteressament els nostres nous veïns i veïnes, de Nou Barris i de Barcelona.
Davant dels discursos reaccionaris del feixisme, sabem com combatre’ls, les nostres armes són moltes i poderoses. Son la Convivència, la Solidaritat, la Tolerància, el Femenisme, la Llibertat, la Igualtat i, sobretot, la FRATERNITAT ENTRE ELS POBLES.
Salut, República i Pau
Premi Fraternitat 2024 a l’Associació 9 Barris Acull
Paella republicana de l’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme i la Taula Unitària de Nou Barris per la República al Casal de Barri Prosperitat
