Jornada republicana en Nou Barris - 2026 — Nou Barris per la República

Domingo 12 de abril, conmemoración de la proclamación de la Segunda República. El pasacalles salió de la plaça del poeta Salvat-Papasseit, que recuperará muy pronto su nombre, para hacer ofrendas florales a Salvador Alloza i Alloza y Josep Lluís Facerías y llegar hasta la plaça de la República. Durante el acto central intervenía Encarna López Gil, que presenta la Marcha Republicana en Madrid, se entrega del premio Fraternitat al Comitè de Solidaritat Nou Barris amb Palestina, la Taula Unitària de Nou Barris per la República lee su manifiesto y actúan el poeta José Cañamero, el saxofonista Washington Castro y la Coral Iaioflauta. Para finalizar, se homenajeaba con ofrendas florales a las personas de Nou Barris que defendieron la República.

El Abril republicano 2026 ha sido posible gracias a la colaboración de la Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme, el Casal de Barri Prosperitat, el Casal de Barri de La Trinitat Nova – Som La Pera, el Centre Cívic Torre Llobeta, la Coral Iaioflauta, Donar veu a la memòria, la Fundació Cipriano García, Estudis, Cultura i Memòria de CCOO, la Fundació Neus Català, Rudas Cooperativa, STOP Maremortum Sants, Hostafrancs i la Bordeta… y las organizaciones que integran la Taula Unitària de Nou Barris per la República

Manifiesto 2026 de la Taula Unitària de Nou Barris per la República

Avui commemorem la Proclamació de la Segona República Espanyola, un moment d’esperança col·lectiva en què el poble va alçar la veu per construir un país més just, més lliure i més digne. Aquell 14 d’abril de 1931 no només va canviar un règim polític: va obrir la porta a un projecte basat en la justícia social, la igualtat, la solidaritat i la fraternitat entre els pobles.

La República va representar la voluntat de posar les institucions al servei de la ciutadania, de garantir drets, d’estendre l’educació, de dignificar el treball, de defensar la cultura i de construir una societat on ningú quedés enrere. La Constitució de la República Espanyola de 1931 va consagrar avenços històrics: el sufragi femení, la separació entre l’Estat i l’Església, el dret a l’educació pública i laica, el reconeixement de drets socials, la llibertat d’expressió i associació, i l’impuls de l’autogovern dels pobles galllec, vasc i català.

Avui, gairebé un segle després, aquells valors no només continuen vigents: són imprescindibles. Vivim temps convulsos, marcats per guerres que dessagnen pobles sencers, per l’auge de discursos d’odi, per lideratges polítics que banalitzen el patiment humà, per la persecució racial, per l’individualisme que erosiona els vincles comunitaris i per la pèrdua progressiva de llibertats.

Davant d’aquest context, reivindiquem amb força el valor de la pau. La pau com a principi irrenunciable. La pau com a compromís actiu. La pau com a expressió de fraternitat entre els pobles. Diem clarament: No a les guerres! Rebutgem qualsevol forma de feixisme, d’autoritarisme i de racisme. Reivindiquem l’antifeixisme com a deure democràtic i com a defensa de la dignitat humana, dels drets i de les llibertats sexuals, i del dret de totes les persones a viure sense discriminació.

Reivindiquem també l’internacionalisme, la solidaritat entre pobles, el dret a migrar i a ser acollit amb dignitat, i la necessitat de donar la cara davant les injustícies, aquí i arreu del món. Perquè els valors republicans no entenen de fronteres quan es tracta de defensar drets humans, llibertats i dignitat.

I avui, amb la mirada posada en el present i el futur, afirmem també la necessitat d’un lideratge femení, amb una mirada més polièdrica, empàtica i integradora. Un lideratge capaç d’escoltar, de cosir fractures, de posar la vida al centre de les decisions polítiques i de prioritzar el benestar col·lectiu per damunt de la confrontació estèril. Perquè els valors republicans també passen per transformar les formes de governar i de relacionar-nos.

Alhora, constatem que el model econòmic actual, basat en l’usurpació dels recursos, en l’explotació de les vides i en la destrucció dels territoris i de les comunitats que els habiten, és incompatible amb els valors republicans. Un sistema que anteposa el benefici d’uns pocs al benestar col·lectiu no pot sostenir una societat justa, intercultural i democràtica.

Cal, doncs, avançar cap a un nou model econòmic arrelat als principis republicans: un model que posi la vida al centre, que protegeixi el territori, que garanteixi drets bàsics, que promogui la justícia social, que reforci els vincles comunitaris i que reconegui la riquesa que aporta la diversitat cultural.

A la Catalunya d’avui, aquests valors prenen forma concreta en la defensa de drets socials i nacionals: El dret a l’habitatge, perquè ningú no pot viure amb dignitat sense un sostre segur. El dret a una educació pública, de qualitat, inclusiva. A la Salut pública 100%. La defensa de la llengua i la cultura catalana com a espai de pensament crític, de cohesió social i de memòria col·lectiva.

Commemorar la República és, doncs, molt més que recordar el passat. És assumir un compromís amb el present i amb el futur. És defensar la justícia social davant les desigualtats creixents. És defensar la igualtat davant qualsevol discriminació. És practicar la solidaritat enfront de l’egoisme. És exercir la fraternitat entre pobles davant l’odi.

Avui, com ahir, alcem la veu per dir que volem una societat basada en els valors republicans. Una societat de drets, de llibertats, de pau, de dignitat, de diversitat, de convivència i de responsabilitat col·lectiva envers el territori i les persones.

Per la memòria, per la llibertat, la igualtat i la fraternitat… cap a la República definitiva!

Visca la República! No a les guerres!